Rellegir

Feia molts mesos que a ell no el vèiem, només la vèiem a ella. Ella, però, no ens havia fet mai gaire cas. Ell sí que ens tenia estima. Ens agafava amb cura, s’asseia a la seva butaca, al costat de la finestra, i ens tenia una bona estona a la falda. Fins que un dia, ella també va marxar i des de llavors la casa està buida i silenciosa.
La setmana passada varen venir les filles de la parella i varen començar a parlar de nosaltres. Deien que érem molts, masses, i que no se’ns podien quedar.
L’una deia que havia anat a no se on i que no tenien lloc. L’altra explicava que en un altre lloc li havien dit que no ens volien perquè érem massa vells. I la tercera afirmava que la gent ja no ens utilitzava per res, que érem cosa del passat.
Aquest matí han tornat totes tres. Semblaven molt contentes. Duien una maleta d’aquelles d’anar de viatge, dura, de color blau marí i amb rodes. Ens hi han tancat a tots.
Des de dins la maleta, he sentit com les rodes rodolaven damunt del parquet de la casa, el soroll de l’ascensor que baixava, el motor d’un cotxe que arrencava i es movia carretera enllà.
Al cap d’una bona estona, he notat com ens descarregaven i tornàvem a rodolar. Catric-catrac. Dins la maleta tots trontollàvem. Després d’un últim catacrac, ens hem aturat.
Algú ha obert maleta i ha deixat anar un “Oh, quants que n’hi ha!”.
He vist una estança plena d’altres llibres vells i una dona menuda amb ulleres rodones que ens mirava encuriosida. La dona ens ha anat agafant un per un i ens ha anat col·locant per ordre alfabètic a les estanteries de la seva botigueta.
Damunt de les estanteries, escrit amb lletres majúscules he vist un rètol que deia “Rellegir” i a sota els preus dels llibres de segona mà: 1 llibre, 4 euros; 2 llibres, 6 euros; 3 llibres, 10 euros.