Detall intervenció

Comentaris

Intervenció de: Yáiza | 26-02-2011

Apa doncs, aquí van els comentaris a cada relat!


La noia del piercing - Fredia

M’agrada com està escrit, i m’agrada el personatge que ens has explicat. M’ha transmès un noi o un home que viu en una feliç inconsciència, que va fent, que mai s’ha plantejat la vida gaire seriosament... fins que coneix la noia del piercing. La manera amb què està escrit transmet una actitud impulsiva, d’aquell qui no té gaire clar què hi fa aquí, però que quan se li presenta l’ocasió, busca on sigui les raons. Ni que sigui per deixar de menjar cacauets. Trobo que has col·locat bé les paraules claus i que has teixit una bona història, amb cap i peus, i amb fusta de relat breu.


La vella Itàlia - Cargolsalalluna

Has fet un molt bon ús de les paraules clau, i m’agrada la teva forma d’escriure, però potser perquè has fet curt amb el número de paraules permeses, m’ha costat seguir el fil de la història. De fet, tot i que l’he llegit i rellegit, encara no he estat capaç d’entendre del tot què passa. No sé qui s’ha mort, ni qui l’ha matat. Potser de cara a altres relats t’hauries d’assegurar que algú que no sap de què tracta, en pot seguir el fil igualment. D’altra banda, trobo que tens molta destresa descrivint escenes, com ara la del final, de la bacanal amb les altes esferes italianes.


L'Univers de la Gisela - SenyorTu

D’entrada, sembla que et capbussis en una mena de món de ficció, en aquest tercer Univers del que ens parles, amb l’hospital que t’absorbeix o et fa fora segons la necessitat del moment. Després ens parles d’aquesta noia, la Gisela, i el seu problema d’addicció al sexe. M’ha semblat una mica “gore” el tema de la necrofília, potser perquè no hi estic habituada, però amb tot trobo que has teixit un final molt bo, dient que aquests límits del plaer, no semblen tan perillosos. M’agrada com l’has escrit, amb una prosa clara i senzilla. El relat comença i acaba, i no has fet curt de paraules, no l’has hagut d’escurçar ni comprimir per ajustar-te a l’extensió, i això es nota i el fa més rodó.


La Clofolla - franz appa

Un relat completament centrat en l’hospital. M’agrada com descrius l’entrada a l’hospital, la comparació amb esclofollar un fruit sec. I és que tens raó, dins les estèrils parets d’un hospital no existeix la monotonia, cada dia és diferent. M’agrada com descrius el pacient, que potser és un tipus important, però la malaltia el retorna al món dels mortals. I també com descrius la seva companya, amb la seva presència que trastorna en cert grau al protagonista. Amb tot, no acabo d’entendre quina és aquesta “veritat absoluta” a la que té accés el metge al final de la història... Pel que fa les paraules clau, n’has fet un ús prou bo, però té de renyar una mica perquè t’has passat (de llarg!!), de l’extensió màxima.


Negligència mèdica - deomises

Bon relat! També l’has centrat del tot dins l’hospital. M’agrada perquè expliques una història breu, que transcorre en qüestió de cinc minuts, però que ens desvetlla una història molt més llarga, que implica els dos personatges, i que parla d’anys antics i de coses passades, però de gran importància. Tanta importància com per fer que passi el que passa en el teu relat. El sentiment de venjança que transmets, no és “bonic”, però s’entén i el fas real. Però alhora, ens fas sentir llàstima pel pacient que morirà d’una forma tan penosa. També m’agrada molt com has col·locat les paraules clau, i tot el que has aconseguit explicar en un relat tan breu. Crec que has tingut una bona pensada amb aquesta història, i que l’has sabut plasmar amb paraules.


Un brindis al cel - fargo

Un relat que, com els dos anteriors, també transcorre íntegrament dins l’hospital. M’ha agradat especialment com parles del contrast entre la gent que està a l’hospital, i la gent que camina per la vorera de davant, completament aliena al patiment que hi ha darrere d’aquelles parets, i sentint-se immune davant la malaltia i la mort. M’agrada el que has escrit, tot i que ho entenc més com una descripció d’un moment determinat que com una història. No sabem com s’ha contagiat, ni de què treballaven junts, ni pràcticament res de la vida dels personatges. Però això no ho és tot, ja que en canvi ens expliques fil per randa la situació actual i com n’és d’important l’amistat entre els dos xicots. El tema és bo i interessant, possiblement hi hauria tema per escriure un relat molt més llarg!


Respostes

  • Comentaris
    Yáiza | 26/02/2011 a les 23:43
    Apa doncs, aquí van els comentaris a cada relat!


    La noia del piercing - Fredia

    M’agrada com està escrit, i m’agrada el personatge que ens has explicat. M’ha transmès un noi o un home que viu en una feliç inconsciència, que va fent, que mai s’ha plantejat la vida gaire seriosament... fins que coneix la noia del piercing. La manera amb què està escrit transmet una actitud impulsiva, d’aquell qui no té gaire clar què hi fa aquí, però que quan se li presenta l’ocasió, busca on sigui les raons. Ni que sigui per deixar de menjar cacauets. Trobo que has col·locat bé les paraules claus i que has teixit una bona història, amb cap i peus, i amb fusta de relat breu.


    La vella Itàlia - Cargolsalalluna

    Has fet un molt bon ús de les paraules clau, i m’agrada la teva forma d’escriure, però potser perquè has fet curt amb el número de paraules permeses, m’ha costat seguir el fil de la història. De fet, tot i que l’he llegit i rellegit, encara no he estat capaç d’entendre del tot què passa. No sé qui s’ha mort, ni qui l’ha matat. Potser de cara a altres relats t’hauries d’assegurar que algú que no sap de què tracta, en pot seguir el fil igualment. D’altra banda, trobo que tens molta destresa descrivint escenes, com ara la del final, de la bacanal amb les altes esferes italianes.


    L'Univers de la Gisela - SenyorTu

    D’entrada, sembla que et capbussis en una mena de món de ficció, en aquest tercer Univers del que ens parles, amb l’hospital que t’absorbeix o et fa fora segons la necessitat del moment. Després ens parles d’aquesta noia, la Gisela, i el seu problema d’addicció al sexe. M’ha semblat una mica “gore” el tema de la necrofília, potser perquè no hi estic habituada, però amb tot trobo que has teixit un final molt bo, dient que aquests límits del plaer, no semblen tan perillosos. M’agrada com l’has escrit, amb una prosa clara i senzilla. El relat comença i acaba, i no has fet curt de paraules, no l’has hagut d’escurçar ni comprimir per ajustar-te a l’extensió, i això es nota i el fa més rodó.


    La Clofolla - franz appa

    Un relat completament centrat en l’hospital. M’agrada com descrius l’entrada a l’hospital, la comparació amb esclofollar un fruit sec. I és que tens raó, dins les estèrils parets d’un hospital no existeix la monotonia, cada dia és diferent. M’agrada com descrius el pacient, que potser és un tipus important, però la malaltia el retorna al món dels mortals. I també com descrius la seva companya, amb la seva presència que trastorna en cert grau al protagonista. Amb tot, no acabo d’entendre quina és aquesta “veritat absoluta” a la que té accés el metge al final de la història... Pel que fa les paraules clau, n’has fet un ús prou bo, però té de renyar una mica perquè t’has passat (de llarg!!), de l’extensió màxima.


    Negligència mèdica - deomises

    Bon relat! També l’has centrat del tot dins l’hospital. M’agrada perquè expliques una història breu, que transcorre en qüestió de cinc minuts, però que ens desvetlla una història molt més llarga, que implica els dos personatges, i que parla d’anys antics i de coses passades, però de gran importància. Tanta importància com per fer que passi el que passa en el teu relat. El sentiment de venjança que transmets, no és “bonic”, però s’entén i el fas real. Però alhora, ens fas sentir llàstima pel pacient que morirà d’una forma tan penosa. També m’agrada molt com has col·locat les paraules clau, i tot el que has aconseguit explicar en un relat tan breu. Crec que has tingut una bona pensada amb aquesta història, i que l’has sabut plasmar amb paraules.


    Un brindis al cel - fargo

    Un relat que, com els dos anteriors, també transcorre íntegrament dins l’hospital. M’ha agradat especialment com parles del contrast entre la gent que està a l’hospital, i la gent que camina per la vorera de davant, completament aliena al patiment que hi ha darrere d’aquelles parets, i sentint-se immune davant la malaltia i la mort. M’agrada el que has escrit, tot i que ho entenc més com una descripció d’un moment determinat que com una història. No sabem com s’ha contagiat, ni de què treballaven junts, ni pràcticament res de la vida dels personatges. Però això no ho és tot, ja que en canvi ens expliques fil per randa la situació actual i com n’és d’important l’amistat entre els dos xicots. El tema és bo i interessant, possiblement hi hauria tema per escriure un relat molt més llarg!
  • I ara sí, veredicte!!
    Yáiza | 26/02/2011 a les 23:49

    Bé, tot i que la participació no ha estat precisament gaire alta, els vostres cinc reptes ja m'han donat prou feina a llegir, rellegir i comentar, perquè tots tenien molta "xixa", diguéssim... així que no em queixo!! Estic molt contenta de les coses que han sortit, l'hospital és quelcom que em fascina i que crec que pot donar molt de sí per escriure, i m'ha agradat veure els vostres punts de vista.

    No cal dir que hi ha més d'un i de dos relats que són genials i que faria guanyadors del repte, però tot no pot ser, i em toca escollir.

    Així que, el o la guanyador/a del Repte 455, és...


    En deomises, per Negligència mèdica!!!


    Així que apa, ja pots anar posant el Repte Clàssic 456! (apa, mira quin número més bonic!)
  • Enhorabona, nanet!
    Dolça Parvati | 27/02/2011 a les 01:38
    Ací estic, sepultada entre uns 75 exàmens. Felicitats! I també a tots els i les participants i a la jutgessa.


  • Felicitats al guanyador
    Frèdia | 27/02/2011 a les 14:12
    Moltes felicitats, deo, pel relat guanyador; a la jutgessa per la seva feina i a tots els participants per la bona qualitat dels relats.
    Fredia
  • Gràcies, Yáiza,
    deòmises | 27/02/2011 a les 19:01
    pel teu comentari i per la teva elecció, que m'ha sorprès gratament. Perquè hi havia relats amb molta qualitat en aquesta proposta.

    A la nit una nova proposta, la del Repte Clàssic CDLVI (o 456),


    d.
  • Felicitació amb disculpes
    franz appa | 28/02/2011 a les 18:35
    Felicitació a deomises i disculpes a la jutgessa per transgredir les normes.
    Diversos problemes encadenats em van fer enviar el relat amb precipitació.
    Gràcies pel comentari, de tota manera. Procuraré revisar el final... encara que les veritats senzilles són difícils d'explicar!
    Salut i endavant amb nous reptes!

Respon a aquesta intervenció

Omple les dades si vols respondre a la intervenció

Pots utilitzar els següents tags d'HTML: <a>, <img>, <em>, <strong>, <hr>, <object>, <embed>, <param>, <center>, <font>, <ul>, <li>.