Comentaris i veredicte del Repte A Pagés

Gràcies a tots els participants. He tingut la agradable sorpresa de trobar-me uns relats que tenen, cadascun, veu pròpia. He gaudit molt en llegir-los. Aquí van els meus comentaris.

La Julieta-Kefas
Un diàleg-monóleg que ens explica el món d'un poble, les coses petites que son tan grans. Una veu basta per endinsar-nos en els records de vius i morts. Es llegeix ágilment, el qué demostra la perícia de l'autor. El detall del llorer, símbol en les nostres cases de la pagesia, li dona el punt d'amargor que la veu - una dona de poble de tota la vida, que embasta records sense un sentiment real de pèrdua - no té. Moltes gràcies per aquesta mostra del teu art, Kefas.

Masovers del Collsacabra- Joan Colom
Un domini del tempo que envejo, Joan. També el léxic. El salpasser, el brandar, ser missaire...tot això ho estem perdent, i m'agrada llegir-ho, veure que autors com tu cultiven aquest llegat de temps no tan antics. Tot el que s'explica és a pagés. Els masovers podien sofrir el mal temps i també robatoris, guerres i amos pitjors que males anyades. El final, que és continuació natural de tot el relat, sorprén; és com despertar de cop i veure que la llum de tarda es torna més ombrívola encara...felicitats per un relat magnífic.

Vespre- Lisboa
Com ha pogut passar? es pregunta el nostre protagonista mentre davant dels ulls li passa la vida i la llum. He llegit aquest relat amb un sentiment de tristesa, no d'amargura, perqué bàsicament, per molt relat que sigui, la poesia hi plana en cada paraula. No era fonoll, era llorer. La tendresa que traspua aquesta imatge de l'home i l'animal m'ha fet emocionar. Deu ser que jo també estimo les bestioles. Ets un autor especial, sembla que amaguis més del que mostres. Gràcies per participar, malgrat l'infusió no acceptada.

Sense títol- Prou bé
Sí, aquest m'ha emocionat fins al moll de l'os. Deu ser que he llegit i escoltat i fins viscut, quan era molt petita, algunes d'aquestes coses que tant bé saps explicar. Les dones de pagés, les mestresses, sempre amb la feina sobre seu, com una llosa; i la solitud, el fred a l'hivern, el cansament de matinada...Prou bé, és un relat que sembla escrit des de l'ànima. Et felicito de tot cor.

Un agradós perfum- Terriche T
Un conte de fantasia dins un bosc del nostre país petit, un conte de fades i d'esperits...uau, he gaudit de llegir-lo. Talment com si ho estigués vivint. La tornada a la realitat és una tornada a la vida i a la vall de penes humanes, però, quina llum té tot el relat! El final és un joiell menut i resplendent. Potser no és un relat ben bé pagés, però t'agraeixo que l'hagis posat aquí. Moltes gràcies per la teva màgia.

Jaume- Jaume Balcells
Jo també he capturat peixos- malgrat fa uns anys ja era prohibit- d'aquesta manera, en un toll de riu. Remarcable la precisió, no em sobra ni una paraula, totes es necessiten per forjar la trama ue,com el Jaume, basteix a banda i banda de la corrent. El gust de terra! I tant! Les carpes sobretot. Aquestes que la dona de´n Jaume sabrà salar i aprofitar com un bé de Déu. Escrius impecablement, Jaume. Felicitats i moltes gràcies per participar.

Aleshores- El silenci i l'insòlit

"Però quin plaer també veure l’insòlit quan succeïa: portar la mula ben suada a abeurar, tallar el brot de raïm amb les tisores de molla, espampolar, veure ferrar el mul guit, fabricar la bota, picar el ferro roent. I quelcom misteriós desconegut amb els gossos amb cara de babau enganxats després de catxar tal com dos somnàmbuls en cerca d’un llit per separat, però encara units. Misteriós i terrorífic com l’olor de la sang en la matança del porc rebel·lant-se contra del seu destí."

Cito un tros del teu relat- potser en podriem dir memóries, pàgines viscudes...que m'emociona especialment. Ets un grau autor que encara busques la teva Gran Obra? No ho sé. Només dir que una obra sargida amb línies com aquestes seria una gran, molt Gran obra literária. Gràcies per participar.









La cosa és que he estat dubtant entre dos contes. No us dirè quin és l'altre...no seria amable.


Qui guanya aquest Repte avui és Prou bé per un relat Sense títol i que m'ha tocat l'ànima amb els dits.

Tot teu el seguent, Prou bé.

allan