No saps com t'entec noi. Jo ja porto molt temps també així amb la meva mare.. suposo que en veritat desde sempre, però ara començo a veure-ho pq començo a tenir la meva pròpia vida, la meva feina... saps? i em passa exactament el mateix que tu. o tb vui menjar-me una galeta fora de la cuina. Ja sé qu m'estima...suposo que aquest es el major problema..pero no pot pensar una mica en quan ella tenia la meva edat?.. aire siusplau...aire...

Molt bones 4nonim!
He llegit el teu escrit de autobenvinguda, 'ha cridat l'atenció el títol. Jo no recordo el meu primer relat...
Bé, només volia donar-te jo també la benvinguda a aquesta pagina, tot i que no soc, ni molt menys, una de les veteranes.
Et fa sentir molt especial poder deixar entreveure a la gent escrits que han sortit de tu mateix, que t'han omplert...ara veus com molts, arriben tamb al cor dels demès!
Aviam si penges alguna coseta aviat!

I l'ho dit, BENGVINGUT!
Tona

Això d'estimar en silenci a algú tan proper també sé molt bé el que és.
Cada paraula que dius en aquest relat, estic segura que tothom la pensat algun cop.
És com si l'hagues escrit jo...

Dir t'estimo és bonic, i de vegades porta sorpreses!
Endavant!
Un peto
Tona.

Merci pel teu comentari, de tot cor. Necessitava paraules com aquestes per respirar fons i, en fi, tornar a començar un nou viatge. Per què és tan complicda la vida?

Gràcies Llibre,

Una abraçada

Em cauen les llàgrimes. No puc dir res més. Has plasmat perfectament els sentiments després d'una pèrdua d'aquestes dimensions.
Un petò i ànims...

T0n4

Ei! jo també sóc d'Igualada, i també vaig néixer el 13 de Gener (tot i que del 87)! Quanta casualitat!

Em de donar suport a la llengua catalana desde tots els àmbits, perquè és una de les úniques vies d'identficació que ens queden!
Catalunya i el català mai seran vençudes per cap guerra si tots i posem una mica de voluntat!

Felicitats!
Tona

Les esparances mai són falses, simplement esperances! I quan es tracta d'amor, relament, no s'han de perdre mai, perquè la vida dóna tantes voltes... qui sap què ens preparà el destí.

M'ha encantat aquest poema, m'ha arribat molt endins. És trist, però real, amb molt de sentiment entre línies.

Un petó i una abraçada!
Keep on dreamin'

(i visca els Països Catalans! ;) )

Mirar endavant i deixar el passat, perq ja no importa... tan de bo fos tan fàcil oblidar totes aquelles petites espines que el passat a deixat en nosaltres!
Despres de llegir això, sortiré al carrer i intentaré gaudir de cada passa que faci..sempre, però, endavant!
Merci pel poema!
Mol bo!
Muaksssss

Ei! jo tb estic en una situació així, i de moment segueixo en silenci total.
I crec que continuare així fins que em passi "l'obsesio" que tinc per ell. Tot i la por de perdre una gran oportunitat.
Molt bo el relat, comsi l'hagues escrit jo mateixa. Genial.
un peto!!!

els somnis mouen el món, igual que les il·lusions i l'esperança que algun dia, esdevinguin realitat.
Escriu més; que ja me'ls he llegit tots mil cops! :) m'agradaria saber mes coses de tu.

Muak!
Tona

És tendre, amb molt de sentiment... Adoro l'estil que tens de d'escriure sobretot quan es tracta de la vida del nostre cor.
Enhorabona.
Tots els teus relats em maravellen
Un petó
(Quantes faltes havia fet! :P )

És tendre, ambmolt de sentiment... Adora l'estil que tens de descriure sobretot quan es tracta de la vida del nostre cos.
Enhorabona.
Tots els teus relats em maravellen

El teu monòleg interior desprén una confusió total, i un sentiment d'arrepentiment en el qual em sento mol identificada. El teu estil d'escriure, de reflexionar, és molt semblant al meu.
T'invito a llegir-me si tens temps.
De debò, aquest escrit regala moltes coses als lectors.
Escriure el que sentim de vegades ajuda a entendre'ns millor.

Un peto! i no deixis d'escriure!!

Tona

M'ha agradat molt sobretot pel final tan inseperat. Molt ben treballat, i molt realista (aquestes coses passen, tot i que sembli estrany)
Perfectament genial, de veritat.
Un peto
Tona

He trobat el relat com un petit resum de molta de la realitat que ens envolta.
Potser no tens protagonistes per una història perquè en el fons, tots estem ocupats representant un paper en l'obra de la vida....en el teatre de la societat actual.

Un petò! I sort en la búsqueda! ;)

Tona