4.- Historia d'un amor eternament mut (tb es podria dir OBSESSIÓ)

Un relat de: Tona

15-01-05

Miro l'escala. Baixa molta gent, però cap d'elles reflecteix la teva silueta. No, no ets tu.
Espero impacient veure't. Sé que m'has dit que no vindries, però jo t'espero.
I així passa la nit.
Sona aquella cançó...la recordes? Amb ella et vaig conèixer. Amb ella em vaig enamorar de tu. I ara, imagino que vens a mi, com l'última vegada. Imagino que un cop més les casualitats s'apoderen de mi i apareixes en aquell precís instant, amb aquella melodia de fons.
Però no. Aquesta nit no has aparegut. I jo miro l'escala, esperant-te.
Per què? No vindràs, ho sé.
I si vinguessis, què? Et diria "hola"... i la nit continuaria sense res especial. Et tindria allà al meu costat, sense cap altre fet, seria la més feliç. La més feliç del món.
Només veure't, canviaria la nit.

Tu? Ets tu? Algú baixa per l'escala... Entre tanta gent no et puc distingir. Ho ets?....No... No ets tu. I és que no vindràs! Collons! Per què no ho assumeixo i gaudeixo de la nit? Per què cada cançó em fa pensar en tu? No hauria de ser així. No hauries de ser tu qui estigues en el meu cap. Fora si us plau... És la meva nit, i vull ser-ne jo la protagonista.
Però vine... És la meva nit, ha de ser màgica, i vull que tu hi siguis.
Ja sé que t'he vist abans! I que m‘has felicitat!
Però no és el mateix.
Necessito que vinguis ara. I em tornis a felicitar. I ballis al meu costat.
Miro l'escala. Entra algú. No, no ets tu.
T'espero.

17 - 01 - 05

Aquest matí ja hi tornava. De nou caient en el mateix parany. Ets el meu pou, i no se com sortir-ne. Em començo a ofegar. M'estic desobsessionant de tu... i me n'estic enamorant. No vull tornar a caure.
Tu també formes part del meu passat, t'he d'oblidar. Almenys, he de no sentir el que començo a sentir. M'encantaria que també fossis en el meu futur. No obstant, cauré, i em faré més mal. Val més que desapareguis. Però com? Què he de fer?
Semblo imbècil...esperant allò que mai arribarà. Per què em mires? Deixa'm. Ja ho sé que no ho fas per res especial, però per mi una mirada és un món. És una història.
Aquest matí ja hi tornava... imaginant realitats que mai seran més que somnis.



18-01-05

Mira'm, diga'm que m'estimes, que estàs boig per mi, dóna'm la mà, fes-me un petó.
Mira'm, diga'm que m'estimes, que estàs boig per mi, dóna'm la ma.
Mira'm, diga'm que m'estimes, que estàs boig per mi.
Mira'm, diga'm que m'estimes.
Mira'm...
I els teus ulls parlaran per tu.

18-01-05

Sembla que estic predestinada a estar sense tu. El destí no vol que ens trobem. No vol que et vegi.
Què hi feies a l'escola ahir? Justament a les hores que pleguem nosaltres... I avui, per què quan m'he decidit a baixar ja no hi eres? Encara se sentia la teva olor. La porta encara es movia. Dos segons abans i t'hauria somrigut. Hauríem intercanviat aquell Hola que m'agrada tant... Però no, el destí ho ha volgut així. Senyals? Significa alguna cosa? No estem al mateix camí? M'he d'allunyar de tu... no sé com, però ho he de fer.
Predestinada a no estar aquí... s'aproxima un adéu?

19-01- 05

Je t'aime...


21-01-05 hora de filosofia

Em moro per veure't,
Encara que sigui de lluny.
Necessito reviure aquell sentiment,
Que sorgeix al mirar-te als ulls.
Necessito que les teves mans,
Toquin les meves sense voler,
Per que el meu cor acceleri
El ritme del seu plaer.
Vermella, llavors,
Necessito que em parlis.
Que diguis quelcom insignificant,
On jo pugui construir un nou somni.
Necessito contestar-te,
I saber que m'escoltes.
Vull dir-te que estic enamorada,
De tu,
Boja
Per tu,
Que t'estimo..
I que continuaré fent-ho
En silenci.
No fos que al obrir la boca,
Se m'escapés la vida...
I no pogués gaudir mai més
Dels teus ulls, les teves carícies,
Les teves paraules...del meu amor.


Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Tona

Tona

48 Relats

92 Comentaris

62872 Lectures

Valoració de l'autor: 9.28

Biografia:
Tan és com em dic en realitat: Tona ja m'agrada i molta gent em coneix amb aquest, diga-li nom, diga-li abreviatura, diga-li sobre nom.
Un 13 de Gener de fa 20 anys, vaig veure per primer cop la neu desde la finestra de l'hospital d'Igualada, en braços de la meva mare.

Ara visc submergida en aquesta societat com una adolescent més, sempre però, intentant portar la contrària i lluitar per allò que realment val la pena: una llengüa, una cultura... un país.

La meva addicció a escriure no sé pas d'on prové.
Desde els 6 anys que guanyava premis literaris a l'escola, fins ara, amb 18, que els meus relats estan penjats a la xarxa, les lletres m'han tornat boja.
Cada paraula és mol més que una taca sobre un full. No puc descriure-ho. Crec que tot el que una paraula, o una estrofa pot arribar a tansmetre, és la única cosa que no es pot explicar amb paraules.
Bé, ja començo a emparanoiar-me.

Tots els meus escrits estan inspirats en la realitat, tot i que no son tots autobiografics. L'amor, sobretot, ocupa un gran espai en la meva vida.
Van dedicats a persones diferents, a situacions diferents, a enamorats diferents....

Espero que us agradin!
un petó
Tonaaaa!


miyazawa_forever@hotmail.com