2.- Historia d'un amor eternament mut (tb es podria dir OBSESSIÓ)

13-08-04

És allà. Tan a prop i tan lluny a la vegada. Sembla estrany com una nit pot canviar-ho tot. Sempre ha estat allà. Tan a prop i tan lluny... sempre. I mai fins ara no m'hi havia fixat. El silenci m'està matant.
Sé que he fet massa coses malament... i ja és hora que comenci a fer-les bé. Aquest cop em toca patir a mi. He fet massa mal per culpa d'actuar sense pensar.

Millor deixar-ho tot així.

M'agrada tant mirar-te sense que te n'adonis... Tu només treballes, i jo des de la competència contemplo com et mous entre les taules, com serveixes la gent amb aquell somriure pintat als llavis... aquells llavis que una nit vaig tenir a costat...dels meus.
Un altre error. No vaig saber apreciar el que tenia quan ho tenia... i ara, no puc tornar enrere per arreglar-ho.
No saps que curtes se'm fan les nits somiant amb tu...i amb totes aquelles paraules que mai em diràs.

M'aixeco, i he de passar per davant teu... els batecs acceleren el ritme...i els meus peus també. "No el miraré, no el miraré.." em dic mentre abaixo la mirada... Però al passar pel teu costat, se me'n van els ulls cap als teus... tu també em mires i somrius lleugerament... però ni un mot, cap adéu.
Simplement ha passat una coneguda amb qui una nit vas compartir musica i conversa... riures i bromes.. i qui sap si ni tan sols recordes aquell petó desinteressat al acomiadar-nos.
Jo sí que el recordo... igual que cada història que em vas explicar. Igual que cada carícia que em vas regalar. Igual que cada mirada que es creuava amb la meva... i com el món s'aturava...paraven la música...apagaven els llums...i tan sols érem tu... i jo.
Quants somnis.
I tot el que puc fer és continuar somiant des de la terrassa d'un bar...


19-08-04

He cedit a acostar-me a tu. Això sí, com una clienta més. Només ens hem intercanviat algun protocol de professió. Ni tan sols se m'ha posat bé el sopar: continuaves servint taules... passant per darrera meu. No feia altra cosa que mirar-te. Tenia un nus a l'estómac al tenir-te cada vegada més a prop. Llàstima que dins meu, et continuï sentint cada vegada més i més allunyat de mi. Sé que mai podré tenir-te al meu costat, tal i com jo voldria... sé que mai em donaràs altre cosa que no sigui un bon sopar. Vull veure't tan sols com un cambrer més...però veig aquells dies per tot arreu.
Sé que només és una obsessió passatgera, que amb una mica de temps, t'oblidaré...i serem amics. Ho sé.
Per part meva però, els somnis de la terrassa del bar...sempre hi seran.

21-09-04

Tu ja no deus pensar
en moments insignificants com aquells,
i jo per oblidar, no faig altra cosa,
que alimentar els records amb una mica
d'esperança.

Al tancar els ulls segur que veus
passar el món sencer,
però en cap de les teves ciutats
vaig agafada de la teva mà,
passejant pels carrers al teu costat.

Jo en canvi, al dormir ets tot el que
puc imaginar, i potser ingènuament,
invento històries com les dels contes,
relats màgics...però irreals.

Per a mi tot és un instant que es repeteix
en els meus pensaments, una i altra vegada
com un disc ratllat que no hi ha
manera d'aturar.

I segur que aquell petó tan sols va ser
una mostra d'afecte inconscient
banyada amb alcohol que al matí següent
era només el sabor d'un llavis que un moment
van topar amb els teus...
Un moment, ara ja, perdut.

Però jo sóc feliç amb això. Tan és que tu
no em recordis, ni a mi, ni a aquells dies.
Tot va ser un conte.. i com cada conte,
té el seu final.

Em conformo amb continuar dormint
amb l'esperança,
i veure't cada nit al tancar els ulls.


10- 10-04

I si em veus i calles
i em parles amb els ulls
entendré la teva mirada
com les paraules que jo vull.

I si em toques sense adonar-te'n
i te n'adones que m'has tocat,
em demanaràs perdó, però jo...
no et voldré perdonar.

M'obsessiona la teva cara,
em torna boja la teva olor,
els teus cabells, el teu somriure...
m'obsessiones tant, amor!

I si et busco i no et trobo
aquell dia ja no té sentit,
perquè no té sentit que mori un dia
sense que jo t'hagi vist.

I si sento el teu nom,
recordo la teva veu
i amb ella els moments,
que estaves a costat meu

I em xiuxiuejaves a cau d'orella,
m'explicaves el més insignificant.
Llàstima que la nit aquella,
no aprecies el que m'estaves donant.

I si et recordo, ploro,
i si ploro, oblido el present...
i al oblidar-lo visc pendent
d'un passat irretornable.

Però tot i que no tornarà,
tu encara ets en la meva vida,
i el dia que et perdi, segur,
que la presó del passat
no tindrà sortida.