A la persona que més estimo d'aquest món...o de l'altre.

Un relat de: Tona

" Sembla que fos ahir que eres aquí acompanyant-me de la mà a l'escola... I ja fa 5 anys que te'n vas anar. Ni tan sols vaig a l'escola ja. Saps que he començat a anar a la universitat? Sí, clar que ho saps. T'ho he explicat jo... tot i que estiguem molt lluny estic segura que m'escoltes cada nit quan et parlo, com sempre vas fer.
Per aquí les coses continuen igual que sempre i molt diferents a la vegada. Sense tu. La mare continua treballant, amb el pare, rient i discutint, i cuidant de l'Anna i de mi. El pare...bé, ell no ha tingut tanta sort amb la feina... però està bé de salut, que és el més important. I també continua cuidant de totes tres i desitjant-nos el millor. L'Anneta ja està a tercer de primària, aquest nou any ja fa la comunió. Llàstima que no puguis estar en les fotos, com ets en les de la meva... Encara que sé, que des d'on siguis, no et perdràs ni un minut de l'esdeveniment.
La tieta no està passant per bons moments. Però ja ho saps, és la més forta de la família i tirarà endavant com sigui... amb el tiet i els seus dos fills. Sí, dos: en Jordi i en Jan. No el vas conèixer aquest últim, però segur que des d'allà dalt has vist el trapella que està fet.
I l'àvia...què vols que et digui de l'avia? Ja saps que va estar molt malalta l'any passat, però amb la tossuderia que la caracteritza, aquí està, segueix fent-nos el dinar cada dia i deixant-se la salut i els diners amb tots nosaltres.
I jo... ja t'ho he anat explicant. Estudio Política...vull arribar lluny, si més no intentar-ho. M'he enamorat. Sé que tu ho saps, sé que tinc el teu suport per tota aquesta aventura que he començat amb en Lluís...i de moment, aquest any, serem un més a la taula el dia de Nadal. Tot i que... aquestes festes mai han tornat a ser el mateix a casa des d'aquell maleït 28 de desembre que et vaig veure per últim cop.
Res més avi, només volia regalar-te unes paraules. I dir-te...que et trobo molt a faltar, que et segueixo veient en aquella estrella, la que més brilla de tot el firmament i prou...ja saps que no puc parlar de tu sense que se m'omplin els ulls de llàgrimes. Tots et trobem molt a faltar...ets aquí, ens els nostres cors, en els nostres vides...i hi seràs per sempre.
T'envio un petó, una forta abraçada. T'estimo. T'estimem."


Comentaris

  • Realment[Ofensiu]
    Nyanga | 22-07-2009

    bonic.
    He acabant essbosant una llagrima, sera per les que deus haver vessat tu escribint el relat que me les deus haver contagiat!
    felcitats per estimar d'aquesta manera i per expressar-ho tan be, i encara mes, per fer que els altres ho sentim tan.
    una abraçada!

  • renoi...[Ofensiu]
    Yuna | 26-01-2006

    que maco... quin avi no voldria una neta com tu.. precios precios...

    Enhorabona

    ¶:)

  • Ara si...[Ofensiu]
    NdEada | 15-12-2005 | Valoració: 10

    M'havia oblidat posar-te nota! hahaha.

    Petonets.

  • Molt sencill i sincer...[Ofensiu]
    NdEada | 15-12-2005

    M'ha agradat molt, es el primer cop que llegeixo algo teu i a partir d' ara seguiré fent-ho.
    M'ha recordat molt també a coses que penso jo a cops, dels meus dos padrins, a cops es com si ells m'escoltessin i els conto coses que em passen.

    El text es molt sincer, i deixes veure una part molt dolça de tu.

    Un petó molt gran,segueix així.

    Àngela.

l´Autor

Foto de perfil de Tona

Tona

48 Relats

92 Comentaris

65037 Lectures

Valoració de l'autor: 9.28

Biografia:
Tan és com em dic en realitat: Tona ja m'agrada i molta gent em coneix amb aquest, diga-li nom, diga-li abreviatura, diga-li sobre nom.
Un 13 de Gener de fa 20 anys, vaig veure per primer cop la neu desde la finestra de l'hospital d'Igualada, en braços de la meva mare.

Ara visc submergida en aquesta societat com una adolescent més, sempre però, intentant portar la contrària i lluitar per allò que realment val la pena: una llengüa, una cultura... un país.

La meva addicció a escriure no sé pas d'on prové.
Desde els 6 anys que guanyava premis literaris a l'escola, fins ara, amb 18, que els meus relats estan penjats a la xarxa, les lletres m'han tornat boja.
Cada paraula és mol més que una taca sobre un full. No puc descriure-ho. Crec que tot el que una paraula, o una estrofa pot arribar a tansmetre, és la única cosa que no es pot explicar amb paraules.
Bé, ja començo a emparanoiar-me.

Tots els meus escrits estan inspirats en la realitat, tot i que no son tots autobiografics. L'amor, sobretot, ocupa un gran espai en la meva vida.
Van dedicats a persones diferents, a situacions diferents, a enamorats diferents....

Espero que us agradin!
un petó
Tonaaaa!


miyazawa_forever@hotmail.com