6.- Historia d'un amor eternament mut (tb es podria dir OBSESSIÓ)

Un relat de: Tona

17-04-05

Ahir vaig mantenir la conversa més llarga amb tu des de l'estiu. Et vaig veure des de fóra, parlant amb la meva professora de Història, que casualment, ens va posar un examen per aquest pròxim dilluns. L'excusa perfecte per apropar-me a tu. Vaig entrar, vaig parlar amb la professora un momentet... Em vas agafar. Vols una taula? Sí, per prendre un cafetó... ara te la preparo... Merci.
Marxo un moment, i surts a buscar-me. Et quedes, no? Sí. Ja teniu taula.
Parlant de què surt al meu examen...deu minuts de conversa. Ens prepares els cafès. Et miro i em mires. Somriem els dos. Tu saps per què? Jo no, no ho entenc.
Ets simpàtic amb tothom igual. A totes les taules els hi canvies el cendrer quan només hi ha posat un cigar? A totes les mires des de darrera la barra? A totes les mires quan parles amb una altra amiga seva? Sí, oi? No és res especial.
A més, no m'interessa. No canviaré la meva vida un altre cop per somnis... s'ha de tocar de peus a terra. Serem grans coneguts. Potser arribarem a ser grans amics. Però ja està.
Es va acabar la partida d'aquest joc, i jo vaig perdre. No em facis jugar una vegada més, per què em tornaràs a vèncer... i em faré mal.
Connecta't aquesta setmana, i parlem cinc minuts. Tingues el detall de recordar-te de l'examen d'història, i pregunta'm què tal em va anar. Diga'm que dissabte que ve sortiràs de festa i que ens trobarem. Sant Jordi, no rebré cap rosa teva, ni una, per què és el dia dels enamorats, i tu i jo no ho estem pas, d'enamorats...


30 -04-05

Tinc ganes de veure't, però no et vull veure.
No et vull veure perquè després de fer-ho volaré en un núvol de felicitat que no em correspon. Estaré al cel, sense haver patit, sense haver lluitat per pujar-hi.
No et vull veure, perquè m'imposes viure en un somni constant. I jo ara tinc una vida, una vida real, i sóc feliç amb ella.
Però em moro de ganes de veure't.
Ahir vaig venir, ja sabia que no treballaves. De totes maneres, però, hi anava amb l'esperança de veure't. Volia que haguessis vingut abans aquest divendres, i que haguessis treballat.
Però no, tu no hi eres.
Avui tornaré a baixar, no per veure't a tu, només anem a sopar.
Intentaré mirar-te el mínim possible. No em facis brometes, no diguis bestieses que em provoquin un somriure. No ho facis.
Només vinc a sopar amb la meva millor amiga, aquella que va compartir la nostra història a l'estiu. Una història que s'ha acabat sense haver començat mai. I tot per culpa meva.
Aquesta tarda, asseguda al sofà, intentant estudiar pels exàmens finals, recordava aquells moments. Aquelles pistes de futbol sala, aquelles grades, aquella música, aquells balls... aquelles carícies, aquelles abraçades, aquells massatges, aquelles hores de la matinada... aquell autobús i aquell petó.

02-05-05

Et vaig dir que no ho fessis. I tu no en vas tenir prou en deixar-me clar que recordes totes les converses que hem tingut, no. Havies de dir aquelles bestieses, que em van treure la son de tota una nit. Havies de dir aquelles paraules sense sentit per ocupar els meus pensaments durant tot el dissabte.
Et vaig tenir molt a prop... em vas agafar. Sentia com em posava vermella. Veia la meva amiga somriure... ens vas tirar dos petons al marxar. Em vas desitjar sort a l'examen. M'ha anat bé, tinc ganes de dir-t'ho.
Per què em fas això? Per què ara em parles més que mai? Per què t'interesses per mi ara que ja no puc ser teva? Diga'm, vols tornar-me el que et vaig fer a l'estiu?
Sabia que sortiria sobre aquell núvol després de sopar. Ho sabia.
No puc tornar a torturar-me així per tu. Que per què no t'ho dic? Perquè no tindria sentit. No tindria sentit engegar la meva realitat a la merda, per un somni perdut. No cal donar-hi més voltes.
L'única solució és no tornar-te a veure. No anar més a sopar allà. Esborrar-te del meu ordinador, del meu mòbil, de la meva llibreta... i de la meva vida. I oblidar-te.
Aquesta nit he somiat amb tu: era un estiu calorós, en mig d'una festa major d'un poble petit però ple de gent... m'agafes per la cintura, i em feies donar voltes al ritme d'una cançó que parlava d'un sentiment que no era amor, sinó obsessió. Ens acabàvem de conèixer. Després venia una nit meravellosa, amb una lluna meravellosa. Venia una nit ofegada de sangria i cervesa. Una nit de confessions íntimes entre dos desconeguts, que acabarien sent simplement això, dos desconeguts.
Era en el meu somni on veia clarament un naixement, el naixement d'aquesta fantasia que avui revisc per tu.
S'aproxima un altre estiu... tu retornes a mi amb ell?

04-05-05

"El color d'una rosa pansida travessa la finestra, aquesta finestra per on s'escapa la il·lusió. Cada pètal que mor, es una punxada en mi que m'ajuda a titllar els dies que queden perquè t'oblidi. Més enllà de la flor, dos enamorats es besen, i jo els dibuixo en aquesta llibreta...ell i ella, tu i jo...emmarcats en la silueta de l'últim pètal que resta, pintats del color d'una rosa pansida a la finestra de l'esperança."
Et semblarà una bajanada dit així, però el tarot em fa pensar encara més en tu. Tots els meus dubtes porten el teu nom.


08-05-05

No sé que em passa. No ho entenc.
Ahir et volia veure, per saber si valia la pena sortir de festa, per saber si et trobaria.
Doncs no et vaig veure.
No per que no hi fossis, no. Sinó perquè no et vaig reconèixer. Quin canvi... Ja no portes aquella cua, ni aquells cabells que em tornaven boja.
I què?
Està clar que no era això el que m'havia enamorat de tu. Ahir, m'ho explicaves, feies les teves bromes habituals... i jo era un bloc de pedra. Em costava somriure, fins i tot.
T'havia fet una perduda en un moment ple de valor, i m'ho vas recordar. Ara sé que, almenys, tens el meu número gravat.
Vaig anar a la discoteca, i totes les cançons em feien pensar en tu: "aunque digas no se te ha hecho tarde [...] miraras siempre hacia atrás arrepentida..." Sí, totes.
De cop parava de ballar per llençar un somriure, perquè aquells dies d'estiu se m'estan fent presents a la ment molt sovint aquests últims dies.
Diuen que no puc enganyar al meu cor, que sempre serà teu.
Jo no ho crec així: tu ets una maleïda obsessió barrejada amb el que un dia va ser amor pur... però la meva vida segueix sense tu, i sóc, i seré feliç... perquè visc enamorada.
Fes-me una perduda algun dia d'aquesta setmana...

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Tona

Tona

48 Relats

92 Comentaris

62872 Lectures

Valoració de l'autor: 9.28

Biografia:
Tan és com em dic en realitat: Tona ja m'agrada i molta gent em coneix amb aquest, diga-li nom, diga-li abreviatura, diga-li sobre nom.
Un 13 de Gener de fa 20 anys, vaig veure per primer cop la neu desde la finestra de l'hospital d'Igualada, en braços de la meva mare.

Ara visc submergida en aquesta societat com una adolescent més, sempre però, intentant portar la contrària i lluitar per allò que realment val la pena: una llengüa, una cultura... un país.

La meva addicció a escriure no sé pas d'on prové.
Desde els 6 anys que guanyava premis literaris a l'escola, fins ara, amb 18, que els meus relats estan penjats a la xarxa, les lletres m'han tornat boja.
Cada paraula és mol més que una taca sobre un full. No puc descriure-ho. Crec que tot el que una paraula, o una estrofa pot arribar a tansmetre, és la única cosa que no es pot explicar amb paraules.
Bé, ja començo a emparanoiar-me.

Tots els meus escrits estan inspirats en la realitat, tot i que no son tots autobiografics. L'amor, sobretot, ocupa un gran espai en la meva vida.
Van dedicats a persones diferents, a situacions diferents, a enamorats diferents....

Espero que us agradin!
un petó
Tonaaaa!


miyazawa_forever@hotmail.com