Somiador

500 gr de somiador
125 gr d'incapacitat humana
dos llaunetes de desitjos
325 gr de satisfaccions
una cullereta ben plena de vida
un polsím de contradiccions...

posar-ho al forn a 200 ºC, treure-ho, deixar-ho refredar, donar-li la volta sobre un plat ben grani posar-hi al damunt un petó!

No deixis de somiar, no deixis de viure.

Una abraçada!

M'agrada aquesta petita reflexió, somniar que vius, viure sense somnis....

Jo crec que somniem permanentment, fins oblidar que la vida és això, trossets de somnis fets realitat...

"...Quan somio visc...
Visc sense somnis.
..."

Delíciós! i enhorabona, també, per aquest "anyet" de vida que vas fer ahir...!

Una abraçada.

els somiadors. Els somnis són això somnis. Quan trobis la fòrmula per fer-los realitat truca'm! Molt curtet però amb sabor.

Penso i després existeixo. Existeixo perque visc. Visc per una pulsió de pensament. Penso perquè sóc, i sóc perquè somio. I no somio mai el què soc jo. Jo vull somiar també, i somiar el que vull ser. I ser el que somio, .....
Curt, ràpid amb bon ritme. Em fa pensar, massa potser? Bon poema, m'agrada.

és un somiador que no veu acomplertes les seves il·lusions,, els seus somnis... però continua somiant.

Però per damunt de tot continua vivint, mogut per aquesta energia que és la lluita per assolir allò inabastable. Perquè algun dia, company, ho aconseguirem.

(Bé: potser no tot, tampoc no ens hem de passar).

Perquè somiant recreem la nostra realitat futura i ens apropem cap a l'avenir que intentem triar-nos.

Salut!

LLIBRE

els somnis mouen el món, igual que les il·lusions i l'esperança que algun dia, esdevinguin realitat.
Escriu més; que ja me'ls he llegit tots mil cops! :) m'agradaria saber mes coses de tu.

Muak!
Tona