3.- Historia d'un amor eternament mut (tb es podria dir OBSESSIÓ)

Un relat de: Tona

24-12-04

Quin fàstic de dies. Nadal, felicitat, pau...somriure sense saber per què. Jo no vull somriure.
Com que no puc tenir son abans de les 24h!? Doncs en tinc! Deixeu-me anar a dormir.
Tot banyat amb alegria i amor.. amor? Sí. Enamorada com una idiota estic, enamorada d'un impossible. I què? La nit màgica, una nit més. Demanar desitjos? Perdre el temps? Espero un missatge teu dient-me bon Nadal...no arriba. Te l'envio jo, espero resposta, m'adormo. L'endemà al matí no hi ha resposta encara. I és que no em respondràs.
Ahir a la tarda t'estava buscant, i no et vaig trobar enlloc. Només volia veure't... encara que fos de lluny.
Inexplicablement, més tard, una cadena de casualitats em van portar a fer temps deambulant amb cotxe, donant voltes sense sentit i sense cap intenció de trobar-te ja, almenys aquell dia. I allí estaves, en el lloc menys esperat, en el moment menys esperat. No vaig reaccionar, no vaig parar el cotxe. Sé que em vas veure, em vas somriure. Alguna cosa em va punxar el cor. Amor? I què!
Em vaig passar la nit de Nadal embobada recordant el teu somriure, la teva imatge. I sí.. va ser màgic... en somnis.
Realment quin fàstic de dies. No sóc feliç! I la veritat és aquesta, i no és plena de felicitat! Ni d'amor! Pau? On!?
Tu a casa teva pensant amb qui sap qui.. amb mi? No, segur que no.
I jo aquí, només pensant en tu.
Bon Nadal...tinc son. Que encara no és dia 25? Ja ho serà demà. O l'any que ve.
Bona nit.


26-12-04

Tan parlar de tu...al final... Quina nit ahir! Primer ens demanes que hi anem. I hi anem. Tu també. Ballant, ballant...m'agafes. Ballem junts... Quines ganes de fer-te un petó, déu meu...

01-01-05

Per què m'he hagut d'enamorar de tu? Jo volia ser jo, ser lliure, sense tenir ningú al cap, i ara...
Ahir et mirava i era genial. Començar l'any al teu costat... Tot i que no de la manera que a mi m'agradaria.
No esperava trobar-te. Quan ens vam veure te'm vas llençar al damunt a fer-me dos petons i desitjar-me un bon any. Ballar, ballar... Per què m'apartava del teu costat?
Però, i ni un adéu? Ni dos petons d'acomiadament?
No ho entenc. Potser és que jo dono importància a coses que no en tenen, i m'he muntat una pel·lícula, on en realitat només hi havia indiferència. I ara em deprimeixo al no veure coses que no hi han estat mai.
De totes maneres t'agraeixo aquells petits detalls que em regales sense adonar-te'n.
T'estimo, t'estimo tant... ahir ho vaig veure molt clar.
Quina merda de festes! Quina ressaca i quin mal de cap! Son, dormir i despertar-me en un altre món. Amb tu. Sols. Bona nit.

01-01-05 més tard

La cara de son t'ha delatat. Has dormit poc. Però tocava treballar. Es nota que vinc per veure't...
Què prendràs? M'és igual, això és el de menys...mentre m'ho preparis tu.
Però i què? Hola... Adéu, vagi molt bé. I ja està, no sé quan et tornaré a veure...però sé que quan em miris, em tremolarà tot el cos, com feia aquesta tarda.

02-01-05

No volia veure't. I no he tingut més remei. Tots els bars d'Igualada eren plens.
Ens hem assegut fora, i a través del mirall et veia rere la barra.
M'agrades, m'agrades tant...


04-01-05

I penso. I imagino coses sense sentit. Vull tornar a tocar de peus a terra, deixar de somiar i poder planificar una vida sobre uns pilars segurs.
Vull oblidar-te. OBLIDAR-TE. I deixar de fer-me il·lusions inútils.
No tens nòvia, ara ho sé segur.


09-01-05

I aquí estic. Esperant que et connectis, com una idiota. I sé que no ho faràs, però jo esperaré fins que els ulls se'm tanquin i em venci la son.

He volgut continuar la meva vida com si tot allò que havia sentit per tu no hagués existit mai. Com si m'hagués auto-enganyat totes les vegades que m'he preguntat si estava enamorada de tu, i la resposta resultava afirmativa.
He intentat reenganxar el fil del passat per suprimir tot aquest tram en el que hi apareixia la teva cara. I no m'ha costat gens.
Gens...fins que, de nou, et vaig tenir davant. I em vas somriure.
Aquell sentiment que creia oblidat uns segons enrere, tornava a rebrotar amb més força que mai. I llavors?
Aquell retorn que he fet, de que ha servit?
Torno a estar al mateix punt de partida, però molt més desconcertada i confusa: enamorada el doble de tu per una banda, vivint de nou el meu passat, per l'altra. El per què, ja l'has vist.
Realment creia haver-te oblidat ràpidament. Però no. Una vegada més autohipocresia barata. Et tenia allà costat, i res més m'importava. Sentia com em costava respirar, com em posava roja per moments...
Potser em vaig precipitar. Potser em vaig creure capaç de realitzar allò impossible. No obstant, l'únic impossible aquí, ets tu.
Qui sap si no val més la pena seguir en la mentida, fins que m'oblidi del que desitjo en realitat, i em resigni al que, voluntàriament, he escollit.

I aquí em tens. Esperant que et connectis...per no dir-te res.




Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Tona

Tona

48 Relats

92 Comentaris

62869 Lectures

Valoració de l'autor: 9.28

Biografia:
Tan és com em dic en realitat: Tona ja m'agrada i molta gent em coneix amb aquest, diga-li nom, diga-li abreviatura, diga-li sobre nom.
Un 13 de Gener de fa 20 anys, vaig veure per primer cop la neu desde la finestra de l'hospital d'Igualada, en braços de la meva mare.

Ara visc submergida en aquesta societat com una adolescent més, sempre però, intentant portar la contrària i lluitar per allò que realment val la pena: una llengüa, una cultura... un país.

La meva addicció a escriure no sé pas d'on prové.
Desde els 6 anys que guanyava premis literaris a l'escola, fins ara, amb 18, que els meus relats estan penjats a la xarxa, les lletres m'han tornat boja.
Cada paraula és mol més que una taca sobre un full. No puc descriure-ho. Crec que tot el que una paraula, o una estrofa pot arribar a tansmetre, és la única cosa que no es pot explicar amb paraules.
Bé, ja començo a emparanoiar-me.

Tots els meus escrits estan inspirats en la realitat, tot i que no son tots autobiografics. L'amor, sobretot, ocupa un gran espai en la meva vida.
Van dedicats a persones diferents, a situacions diferents, a enamorats diferents....

Espero que us agradin!
un petó
Tonaaaa!


miyazawa_forever@hotmail.com