7.- Historia d'un amor eternament mut (tb es podria dir OBSESSIÓ)

Un relat de: Tona

21-05-05

Han passat bastants dies, durant uns quants he aconseguit treure't del meu cap. No totalment, però ja es un gran què.
Et vaig veure dissabte passat. El Barça ha guanyat la lliga i em vas demanar que et felicités per fer-me emprenyar.
Et vaig fer un petó...a la galta. Quina cagada, crec que no ho esperaves.
Avui baixava aprendre un cafè. No diré que baixava a veure't, tot i que la intenció de fons, era aquesta.
I t'he trobat assegut en una taula, dinant, sol. Ens has demanat que ens asseguéssim allà amb tu, i així ho hem fet. Hem estat parlant com sempre, dels estudis. De cop, ha passat un nen plorant, perquè havia llençat les xuxes a terra. La mare li deia que si les volia no tenia perquè haver-les tirat. El nen plorava.
Llavors, has dit que si tens unes xuxes i les llences, no pots plorar perquè les has perdut... i m'ho has dit a mi, com volent remarcar la frase, l'has repetit uns quants cops.
Ja ho sé que la vaig cagar. Ja sé que et tenia, i que tu volies que et tingués, almenys aquella nit. Però va passar, el que va passar. I si tot hagués anat diferent, tampoc sé com estaríem ara. Almenys et puc parlar... i em contestes.
La calor, les samarretes, la música, les carpes... fan que revisqui constantment aquell parell de dies, aquelles dues nits en que, mes o menys, era teva.
Ets maquíssim... aquesta tarda et mirava quan parlaves... encara m'agrades, no ho puc evitar. Però ets un somni, i per molt que l'avui sigui el somni de l'ahir... el meu ahir no s'ha complert.
I ahir... a la tarda... vaig fer el que mai hauria fet per ningú: em va trucar una amiga, dient-me que estaves a la biblioteca... vaig bacil·lar un minut i amb 10 minuts vaig baixar per veure't trenta segons i tornar a marxar... estudiaves.. no sé ni si tan sols em vas arribar a mirar.
No vull pensar més en tu. Però sé que avui sortiré de festa i estaré esperant que entris per la porta tota la nit. Per ballar amb tu, una vegada més.


27-05-05

Estic desesperada. No vull tornar a mirar-te com et mirava avui. No puc tornar a sentir el que sentia quan em somreies. No vull tornar-te el somriure!
Què he de fer per evitar-ho? Diga'm-ho tu!
Sí, clar, no veure't més, no? Com si fos tan fàcil...Tot el meu cos em demana que baixi a veure't cada cap de setmana... i es molt difícil anar en contra de la seva voluntat.
Aquesta tarda.. .passava per allà, però anava a la competència. M'has parat, m'has preguntat per les notes, t'he explicat tot el de la matrícula, has rigut, has fet broma... m'has dit que et recordés aquell "felicitats" que et vaig dir l'altre dia... no sé si ho deies pel petó inesperat, o tan sols per tocar-me la moral recordant-me que havia guanyat el Barça...
M'he assegut a la terrassa del costat, m'has mirat, m'has somrigut amb la plata a la mà...jo t'he tornat la dolçor d'un altre somriure. Has cridat si prenia un tallat, com sempre, t'he tornat a respondre somrient... Sí.
Cada cop que se'ns creuaven les mirades em movies la mà com renyant-me per no haver anat al teu bar. Per un dia que no vinc, per què no es noti tant...
Però avui m'ha agradat més que mai veure't i que em fessis cas i tot. Potser perquè aquests dies, tot i no estar sola, m'hi sento molt... Potser, per què t'interesses més tu per mi, que qui ho hauria de fer. Pot ser simplement, perquè continuo estant penjadíssima de tu... No ho sé...
I és que no et conec, i és com si et conegués de sempre!
Suposo que comença a ser hora de creure en... l'amor a primera vista.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Tona

Tona

48 Relats

92 Comentaris

62880 Lectures

Valoració de l'autor: 9.28

Biografia:
Tan és com em dic en realitat: Tona ja m'agrada i molta gent em coneix amb aquest, diga-li nom, diga-li abreviatura, diga-li sobre nom.
Un 13 de Gener de fa 20 anys, vaig veure per primer cop la neu desde la finestra de l'hospital d'Igualada, en braços de la meva mare.

Ara visc submergida en aquesta societat com una adolescent més, sempre però, intentant portar la contrària i lluitar per allò que realment val la pena: una llengüa, una cultura... un país.

La meva addicció a escriure no sé pas d'on prové.
Desde els 6 anys que guanyava premis literaris a l'escola, fins ara, amb 18, que els meus relats estan penjats a la xarxa, les lletres m'han tornat boja.
Cada paraula és mol més que una taca sobre un full. No puc descriure-ho. Crec que tot el que una paraula, o una estrofa pot arribar a tansmetre, és la única cosa que no es pot explicar amb paraules.
Bé, ja començo a emparanoiar-me.

Tots els meus escrits estan inspirats en la realitat, tot i que no son tots autobiografics. L'amor, sobretot, ocupa un gran espai en la meva vida.
Van dedicats a persones diferents, a situacions diferents, a enamorats diferents....

Espero que us agradin!
un petó
Tonaaaa!


miyazawa_forever@hotmail.com