M'has demanat que sigui sincer i ho seré. Saps que no sóc escriptor, i per tant la meva capacitat crítica tècnica és limitada, però m'ha agradat molt. M'agrada per què saps posar el lector en situació, m'agrada que s'expliquin històries, reals o imaginades sobre fets reals, i que es vegi que hi ha hagut un bon treball radere, no només la imaginació.
Continua així, com t'he dit abans, no hi ha una primera vegada si no n'hi ha una segona.

Mol be almenarenca!! un relat difícil d'explicar bé i d'imaginar!!! l'any que ve, a pel primer premi una altra vegada!! pero ojo si participo yo, e? ;)

Crec que és el millor que has fet, el premi el tens més que ben merescut.

No t'amaguis rere la lluna,
ni ella em tranquil.litza si no et puc guaitar.
No cridis en desesperació,
sempre em tindràs per tirar endavant.
No busquis pas la solitud,
no la trobaràs si em vols al teu costat.
Però si tu ho vols aixi,
vui ser la cara oculta que et pugui alliberar.

M'agradaria posar-te un comentari dels meus, però ara mateix estic amb el cervell en standby. De totes maneres, sàpiguis que m'agrada la teva imaginació, la teva capacitat per imaginar, per realitzar somnis, tan sigui en paraules o imatges. Seguiex així, tal com ets, tal com sents

que ho fare!!! sempre que ho vulguis, sempre que ho necessitis, alli tindre les sabatilles per a tu

Molta retòrica però poca memòria :p aquí tens el 9

... de la puntuació. No et poso un 10 per les lletres que falten. Un relat pot ser més bo o més dolent, però trobo una fallada considerable que es publiqui (o pengi) amb errors tipogràfics. Jo el que faig, per evitar això, és escriure-ho primer en un word. Així, a part que tinc el corrector que m'evita errors en teclejar, puc revisar-lo abans de publicar-lo.
Salut!!

M'ha agradat molt la manera que descrius la masturbació femenina (es podrà descriure tan bé la masculina?). Molt i molt sensual, com correspon. Llàstima que als homes decepciona una mica que tal plaer estigui aconseguit amb una màquina, però sort que al final deixes una espurna d'esperança!!!
Salut!!

Es que si segueixes escrivint aixi, aviat em quedaré sense adjectius ni frases per descriure lo que em fas sentir. Llastima que la cara que se m'ha quedat no es pot veure. De fet, millor que no es pugui veure :p

M'agradaria cridar ben fort, i que tothom em sentís, que...

Omaha, Utah... pero tambe Stalingrad, Paris, Sicilia... i per que no? Madrid, Malaga, lleida, Barcelona... Guernika
Un sense sentit per la bogeria de 4 atontats. Un record pels innocents morts en els dos bàndols de qualsevol guerra

Mol bunic el relatin (relatin=relat petit). M'ensumo una dedicatòria... ;) per cert, ja em disculparàs, però quan he llegit lo de la "llar comuna" no he pogut evitar imaginar-me una casa en forma de vàter... repeteixo, perdó...

M'agrada, tot i que, com que em sento identificat, el trobo curt.
Un petó!!

La veritat, no sabria ben bé què comentar-te. No posaré tot el que em ve al cap, suposo que ho entendràs. Només dir-te que gràcies per aquest relat. Per cert, crec que em barallaré am la Lienu per ser el teu fan número u ;)