Cercador
Solitud en la companyia
Un relat de: sudanellenc- Compartir:
Avui tenia ganes d'estar sol i me n'he anat al Pryca. Sí, ja sé que no és la millor manera d'estar sol, però era massa tard per veure Inuyasha i per anar en bici, a més, havia de comprar.
I quina millor manera de trobar-se sol que anar enmig de la multitud? On no ets més que una cosa que està allí i s'ha d'esquivar, a ningú li importa què fas o què penses, què tens o on vas. Entre mig de la gent sovint puc evadir-me de tots i trobar-me a mi mateix. Sembla una contradicció, però en aquest món de bojos, les contradiccions sovint tenen una gran lògica.
Allí m'he trobat amb una amiga que sovint m'ha acompanyat en els moments introspectius, la Hoegaarden. Ens hem estat mirant una estona i l'he convidada a casa, i ara, mentre escric aquestes linies, les nostres boques es troben, la seva dura i freda, la meva, assedegada de calor. Però mentre m'empasso el seu regal blanc, no puc deixar de pensar que, tot i sentir-me sol, hi ha moments en què val la pena estar sol.
Comentaris
-
Penso que...[Ofensiu]kukisu | 07-10-2008
la mutitud sempre genera soledat, perquè l'autèntica companyia neix del contacte entre persones entre les quals neix una afinitat i la sensació de retrobar-se amb l'ALTRE.
Enhorabona pel relat! -
Penso que...[Ofensiu]kukisu | 07-10-2008
la mutitud sempre es soledat, per
-
val la pena[Ofensiu]ATZAVARA | 07-10-2008
si! tot i sentir-se sol, val la pena gaudir d'aquests moments de solitud.
et llegiré!.
salut!.
-
Sola a la ciutat[Ofensiu]almenarenca | 09-06-2008 | Valoració: 10
Segona vegada qe el llegeixo i m'ha tornat a agradar.
El temps que vaig viure a Barcelona, enyorava estar sola literalment, sense cap persona al meu voltant. Estar al mig dels camps, escoltant el silenci i gaudint de l'aire a la cara, acompanyada pels meus pensaments i sensacions.
A la capital no estava sola, però tampoc em sentia acompanyada de res.
Els pensaments i sensacions havien quedat en un altre lloc.
TVM -
.................................[Ofensiu]lienu | 09-06-2008 | Valoració: 10
no m'havia parat mai a pensar amb aixo, en mig de la gent em puc trobar a mi mateix.... molt bo!!!! es cert que a vegades estem amb gent però realment ens trobem sols, o sentint que ets com un objecte mes d'una estanteria o com es digo....... jo em dedico a mirar a la gent quan vaig al prycao al caprabo... m'agrada observa'ls i pensar que els hi deu passar pel cap o perque fan cara d'enfadats... com dius tu, caboires meues... petonets
