Poema d'amor

Vull fer-te un poema d'amor,
Un d'aquells que fa tothom.
Que tingui una rima assonant,
no tinc gaire temps per pensar.
Vull trobar versos ben bonics,
com els teus ulls al dematí.
Penso i m'exprimeixo el cervell,
no em surt elogiar el teu cabell.
Crec que m'haurà d'ajudar algú,
no se dir "no puc estar sense tu".
Acudiré als lletrats més savis,
per cantar la tendresa dels teus llavis.
Ves per on la rima ha canviat,
Com la meva vida al teu costat.
El dinar ja s'esà acabant
i jo hauré d'anar plegant.
No sé si al cor t'arribarà
o en pols tot això es convertirà.
Però si això passa s'haurà tornat,
com aquell va dir, en pols enamorat.