M'ho faré sola

Feia més de quatre mesos que havia trencat amb Miquel.
L'angoixa i la coïxor interior, doncs, ja estaven gairebé superades; però no em veia amb esma per emprendre noves descobertes afectives. Era com un bloqueig que m'atenallava quan em trobava davant d'algun home que podia interesar-me o que prenia alguna iniciativa d'acostar-se'm.
Va ser llavors quan em vaig donar açò de la masturbació i em va venir l'afició als relats eròtics. Em vaig fer a la idea que, al cap i a la fi, apanyan-m'ho jo sola estava aconseguint un grau de satisfacció que res tenia que envejar a la que havia aconseguit am Miquel ni amb cap altre home. Un bon relat, llegit a una sola mà, i una savià repassada per l'orografia de l'entrecuix podien transformar en excitant realitat els somnis més irrealitzables.
Cada nit ( especialment aquelles que em quedava sola a casa pel cansament de tot el dia o perquè no m'abellia d'eixir a trobar-me amb ningú de la colla ) m'aseia al sofà després de sopar. M'ágafava un llibre de relats eròtics i l'obria a l'atzar. Es va convertir en un hàbit, com una reacció natural i instintiva per véncer per la tristesa i la inapetencia.
Al poc deixava la lectura i començava a acariciar-me. Tot un ritual. Passar i repassar indolentment el palmell pel bony tou que el sexe dibuixa en les bragues; després, al primers simptomes dexcitació, la mà que s'esmuny sota la lela ja mullada i els dits que acaronen l'espojosa tofa del pels rullats, esbossant carícies pels llavis molsuts. La carn eriçonada, sentir la turgencia dels mugrons i el batec del clítoris erecte. És el moment que, si vull, puc arribar a l'èxtasi de la culminació de l'orgasme. Però, no; no vull encara. Retire les mans de la forcadura agullonada, m'oblide de les sinuositats íntimes de l'embocadura del sexe i em palpege els pits, me'ls engrape fin fer-me mal; després em fique les mans entre les cuixes i vaig apujan-les a poc a poc fins empresonar-me-les enmig del engonals, serrant fortament les cames. Tornar al contacte humit, al bes tebi dels llavis interiors; el palpís, primer d'un dit, després de dos i de tres, pressionant-me l'entrada; el batec calent del galló, que demana una vibració més concentrada i exclusiva; el tacte precís, i el moviment adequat, al frec afectiu, consistent, initerromput, rabent... i el riu d'onades que s'escolen avall des dels racons més recòdits del meu cos.
Sovint, fins i tot podia passar del llibre.
Al principi havia resultat d'un bon rendiment. Quasi cada dia i de vegades dos o tres colps i tot aconseguia uns orgasmos fortíssims, que sovin allargava a voluntat fins que m'hi quedava extenuada. Va estar una habituació que va contribuir enormement a traure'm de damunt l'obsessió de desfeta i de buidor que m'hvia aclaparat arran del trencament amb Miquel.
Va ser una llàstima, però, perquè després, passat un temps, cada masturbacio esdesvenia més costosa i l'orgasme es quedava, si fa no fa, en poca cosa. Vaig arribar a tenir la convicció, quassi una obsessió malaltissa, que necesitava una vigorosa penetració punyent en el meu interior o no tornaria a fluir d'un orgasmo con cal, i m'esforçava a imaginar el cos nu de Miquel en tensió, atenallat entre les meues cuixes, empenyent amb força. I, de vegades, ni aixi arribava.
Vaig haves de buscar-ne una solució. Encara que m'hi tallava moltíssim, m'hi vaig decidir: vaig entrar en una botiga de sex-shop, fen-me la despistada, i em vaig eixir amb quatre fadeses de llenceria, amb un body negre de randes i amb un consolador dels més discrets.
Quina maravella d'aparell! Quines esgarrifànces de gust m'encomanava aquell espècie de titola elèctrica, aquell monstre a piles, aquell semental incansable! I quina saviesa! No calen preàmbuls. Podiem anar-hi directamen, a cosa feta, i no fallava mai.
Al primer pensament, al menor s'imptoma de desfici, ja me l'anava a buscar. Quina fideliatt la seua! Sempre disposat a satisfer-me, marxàvem immediatament al nostre lliurament sense miraments ni pudors de cap mena. I jo em despullava per a ell , m'hi oferia tota enamorada, coneixedeora del seu apassionament vigorós.
Estesa al llit o eixancada en el sofà amb el vestit arromangat o amb els pantalons abaixats, m'aferrava al seu tremp indefectible i em lliurava, relaxada, delitosa, a les seues primres carícies. Ell iniciava les seues vibracions, pausades, suaus, amorosides, i em recorria l'interior de les cuixes simulant apropar-se de mica en mica, com a les esquitllentes, a buscar l'estretor de l'embocadura del meu sexe, que se li obria exorable en senyal de fervorós acolliment. Però una i una altra vegada ell se'n feia arrere com fent-li'n goleta i reprenia el seu joc de pessigolles excitants.
Després concentrava la seua activitat i els seus estímuls a resseguir els rierols dels engonals i a explorar-ne les angostures de la forcadura fins al foradet posterior, que es tancava a la seua pressió i als seus embats per endinsar-s'hi. Des d'allí retornava per escodrinyar entre el bosc de la mata de rulls atapeïts en recerca dels llavis carnosos i s'introduïa en l'escletxa amerada de fluix, xipollejant infatigable per penetrar entre les prets calentes i untoses, que s'estremien amb la seua presència, amb un tremolor que m'eriçonava la pell pertot.
Quan s'acostava l'orgasme com un allau incontenible de solsida interior i el meu cos es tensava com un arc a punt de ser disparat, el meu amant arravatat, amb el seu trepat poderós, es cometia la basa del molló erecte i tibat i em provocava onades i onades de gaudi insuportable, que em somovien tota fins la soca del cervell fins deixar-me feta pols i més escorreguda que un espart.
Quins orgasmes, mare de deu sentyor! Com n'estava de penjada, del meu amant, tan potent! El meu era un enamorament alienat, insaciable, extenuat. Podia haver-ne caigut malalta i tot; en més d'una ocasió em va passar pel cap que aquell amant elèctric acabaria per fer-me embogir, i que l'hauria de deixar. Però no m'hi podia resignar. Era conscient que ja mai ningú no aconseguiria fer-me arribar a tan delitosos èxtasis.
De tota manera, com tot enamorament, aquest també va anar minvant en intensitat de mica en mica. Indudablement no en tenia la culpa el meu amant elèctric, que mantenia la plenitut de totes les seues facultats. Devia ser una qüestió psicològica: potser vaig anar caient en un estat d'ànim de desmotivació progressiva. Trobava a faltar veure'm desitjada, saber-me la causa i la destinatària d'una ejaculació embravida.