El tresor d'ulls blaus

Un relat de: sudanellenc

Lluny, que lluny quedava el passat,
Caminant tot sol aquell matí.
Ens havíem dit adéu
Amb un petó dins teu,
Dins meu.

El sol brillava en el cel blau,
Ulls grocs, cabells blaus,
Ulls blaus, cabells grocs.
Tot d'una es va fer fosc,
Em vaig quedar paralitzat.
Temia allò com a la mort,
El meu dimoni havia tornat.


No marxis, sisplau, no marxis,
Et dec ma vida i ma llibertat.
Si te'n vas ja em puc morir,
Ets la llum del meu caminar.

Si et tinc a tu res em falta,
Si no hi ets, tot se'n va.
Tinc un tresor aquí a la terra,
Un tresor que té els ulls blaus.


D'un lloc a l'altre anava cec.
Oh! On ets que no et veig.
Jo sé que ets aquí.
Hi ets però no et puc sentir.

La única cosa que m'acompanyava
Era una ombra fosca que em cegava el pas.
I quan no sabia ja on anar,
Vas aparèixer tu i em vas agafar la mà.

(Tornada)

Si vols que et digui que em fas feliç,
Si vols que et digui que ets especial.
Simplement mira'm els ulls,
I veuràs em mi l'amor més gran.

(Tornada)

Comentaris

  • Molt bé[Ofensiu]
    Ullsblaus1 | 27-06-2008 | Valoració: 10


    M'ha cridat l'atenció el títol.
    Perquè jo em dic ullsblaus1.
    Et felicito el poema està molt bé. Et seguiré llegint.

    Gràcies.
    ullsblaus1

  • Gràcies, pirata![Ofensiu]
    almenarenca | 26-06-2008 | Valoració: 9

    Pirata,
    no busquis més.
    No cal.
    Has trobat un tresor.
    No en cerquis cap altre.
    Et donarà totes les riqueses
    per tu
    desitjades.
    TVM.