Completament d'acord, el Nadal hauria de ser això, no unes dates on el consumisme és el que té el paper protagonista, on l'amor i l'estima es substituida per un feix de diners.

Jo penso que el destí és el que fa que pensem en ell mateix. Crec que tothom se sent així i/o es planteja aquestes coses moltes vegades, i crec que la gent, de la que parles que es veu tant segura, és la gent més insegura, que es posa una "màscara" per disimular la seva inseguretat.
Felicitats
Una abraçada

jo moltes vegades també hem faig totes aquestes preguntes, dona mil voltes a les coses i encara no hi trobo resposta. Intento trobar el sentit, el perquè de les coses; crec que tothom es planteja aquestes preguntes algun cop a la vida.
Respecte als secrets, tothom té els seus que només són això, seus, i crec que forma part de la màgia i de la personalitat d'un mateix, són d'aquelles coses que fan que mai s'acabi de conèixer a una persona del tot.
Sobre una frase d'aquest relat, els humans som així, moltes vegades deixem de fer coses, perdem oportunitats que ens poden fer molt feliços només per la por de ser rebutjats.
I no ets l'única a la qual li costa expressar el que sent ;)
T'animo a seguir escrivint, perquè encara que dius que et costa expressar el que sents, dones molt a entendre com et sents, o com a minim jo crec que te entès molt.
Una abraçada

M'agrada perquè intentes descriure les dues cares de l'amor. A vegades blanc, a vegades negre; a vegades clar, a vegades boirós, inquiet o mogut…L'amor és una cosa complicada, crec que mai ningú a dit que fos fàcil d'entendre, l'amor però si que és un sentiment molt bonic de viure!!
Una abraçada

Mitjà hora pot semblar poc, però si vols les coses que pots arribar a fer amb mitja hora!! Només has de tenir ganes de convertir-la en una mitja hora invoblidable i deixar que les ganes facin soles.
Pot semblar poc però... val més mitja hora de felicitat plena amb la gent que t'estimes que una eternitat de tristes i solitud!
Gràcies pel comentari ;)
Una abraçada!

Mitjà hora pot semblar poc, però si vols les coses que pots arribar a fer amb mitja hora!! Només has de tenir ganes de convertir-la en una mitja hora invoblidable i deixar que les ganes facin soles.
Pot semblar poc però... val més mitja hora de felicitat plena amb la gent que t'estimes que una eternitat de tristes i solitud!
Gràcies pel comentari ;)
Una abraçada!

Aquest relat és una passada. Parles de les diferents polìtiques amb originalitat i amb humor. M'agrada molt la originalitat que utilitzes per expessar el que sens o el que vols dir. Segueix escribint amb aquesta espontanietat!!