Cercador
Dins un pou negre
Un relat de: somriure_90- Compartir:
Submergida dins un pou negre,
passo últimament els dies i les nits.
De lluny, un àngel m'ofereix la seva mà.
Estic a punt d'agafar-la
quan la mort, amb la seva daga,
li talla les ales; l'àngel ja no em pot salvar.
Continuo dins un pou negre,
somiant poder dormir,
i que al despertar, res sigui com abans.
Però perquè enganyar-se,
tot segueix igual.
Alguna cosa em diu que segueixi,
que no perdi l'esperança,
que l'àngel, al recuperar les ales,
vindrà altre cop a la vora del pou,
i farà que mai deixi de mirar més enllà.
Comentaris
-
Pous[Ofensiu]kispar fidu | 19-02-2006
Sempre hi ha èpoques per a tot, dolentes i de més bones. Sempre penso (potser per no perdre l'esperança) que si no passéssim males èpoques, no valoraríem les bones. Si tot fossin jardins de somriures, mai ens n'adonariem de la bellesa de les seves flors. Quan ets dins d'un pou, tot sembla negra, però al sortir-te'n valores molt més tot el que et rodeja.
Després d'un pou negre, sempre venen dies de colors.
ens veiem,
Gemm@ -
vindà[Ofensiu]jmgg | 30-01-2006
Vindrà si tu el crides, si nota o l'hi fan notar la teva necessitat
Surt del pou i viu !!!
Salut
Josep Mº