Un NADAL sense TU

Talment com si es tractés de la pròpia experiència, recordo aquells Nadals de fa uns anys, viscuts pels nostres avis, com si jo també hagués format part d'aquelles senzilles celebracions que omplien la casa de somriures.

Enyoro la teva noble senzillesa. La teva entrada a aquelles llars fredes que demanaven una mica de caliu, però sense abusos.

Sense la teva senzillesa, ara res és igual.

Els Nadals de fa uns anys eren simples i es celebraven sense gaires luxes. Es donava més importància a la companyia que als "obsequis" anomenats també regals, actualment excessius pel meu gust.

El Nadal no era només uns dies de vacances on tot són llums i consumisme, i on sembla que les trobades familiars facin més nosa que servei. La gent valorava més estar acompanyat de persones a qui estimaven i que donaven caliu a la casa.

Enyoro el caliu d'aquella celebració senzilla al voltant de l'escalfor de les flames d'un foc.

Senzillesa coneguda tan sols pels records d'uns avis, però estimada com el propi record d'una festivitat celebrada.
Sense haver-te viscut, t'estimo i enyoro per la teva senzillesa.

Aquells Nadals que brillaven per l'estimació que emergia de cada rostre i la lluentor d'il·lusió que es respirava en la mirada.

Voldria poder recordar-te talment com si es tractés d'una experiència viscuda.

Voldria poder seguir celebrant-te com un Nadal senzill, sense luxes ni ambicions.
Estimant-te sense haver notat la teva escalfor i desitjant-te sense haver-te tastat.