Dos camins

M'agrada perquè intentes descriure les dues cares de l'amor. A vegades blanc, a vegades negre; a vegades clar, a vegades boirós, inquiet o mogut…L'amor és una cosa complicada, crec que mai ningú a dit que fos fàcil d'entendre, l'amor però si que és un sentiment molt bonic de viure!!
Una abraçada

hola jmgg,

Jo aquí als teus relats hi he vingut a parar de casualitat, i n'he llegit un parell. M'ha fet gràcia la teva biografia perquè quan tenia mòbil jo també enviava mini-poemes (de fet el primer relat que tinc penjat ho era), i perquè la teva foto té un noséquè de celestial.

He llegit 'el so de la teva veu' i ara aquest 'dos camins' i m'agraden força: escrius pausadament, reflexions interessants, sense clímaxs ni sorpreses, però amb bellesa.

El 'dos camins' m'ha fet pensar en totes aquelles contradiccions de l'amor, tota aquella paradoxa, que tu descrius amb comparacions subtils entre un encapçalament i un final que parlen de l'amor.

Molt interessant.

Una abraçada,

m