No saps pas quant m'ha encantat i emocionat el teu relat, després de que me'l llegís el dia després... d'aquesta meravellosa nit, plena de tot i buida de res... on estavem tu i jo, i nosaltres... merci per ser com he esperat tant temps.. trobar-te, sentir-te i estimar-te...

Continua escrivint com tant bé sé que saps!!!

petonets eterns i llavis dolços...

T'ESTIMO

Nina

M'ha encantat llegir-te maca.
Un relat ple que et fa venir ganes de seguir-lo llegint... i quan ets al final, tornar-lo a llegir... "ja s'ha acabat?"

El relat està ple de significats molt diversos: començant per l'obsessió cap a una persona, el rebuig, la ignorància, el plaer, la violació (pk hi és), l'aïllament de tot plegat... fins acabar amb la reflexió i voler tornar a començar de nou; amb l'obertura d'una nova llum, el tornar a néixer...

Felicitats per tot plegat: pel que has aconseguit i pel que seguiràs escrivint en endavant!!

Vals molt!!! Esperu continuant-me sorprenent amb tu i els teus relats!!

UN ESTEL DE SOMNIS PER A TU, MUÀ!

PD: fins i tot, m'he imprès el relat ;)


Nina

Quins petons al cor, maca!!! M'ha encantat el poema no només pel que hi vols reflectar i despertar, sinó també al escriure'l per ton pare, no sé... però m'ha fet despertar infinitat de sentoments, que també m'agraderia que el meu pare sentís, perquè ha tingut moltes èpokes d'aquelles en que ho faries tot x ell, però què?... Quan un estima el millor que pot fer és animar-lo en tot i estar al seu costat, mai és una obligació si es fa amb sentiments d'estimació, etc.

Molt rebé!!! una forta besada!!!

Continua així!!

Nina

OHHHHHH GENIAL! m'ha agradat molt el relat maca! esculls cada paraula en el moment adecuat!
Ara tinc pressa, q he de marxar, però quan pugui ja m'hi esplaiaré molt més!!!

Nina

Pobre noia...

"i encara camina per carrers buids, on l'obscuritat del dia i de la nit no hi deixa entrar n'hi un insignificant raig de llum...La nena es trova sola en un "escenari" on el "públic" descidirà per ella, si viure amb tota la pena que portaa sobre o morir... com una altre "formiga" en un formiguer... Algú s'adonarà que hi és? que necessita companyia? q necessita saber la veritat de tot plegat? saber el perquè de totes aquelles mort... d tantes pors i d'injusticies... Saber per poder viure en pau, per fer-s gran..."

Aix, gràcies pel relat, q m'h aaportat un inmens globus de sentiments, noC però em recorda tantes coses, i tantes situacions semblants...
Per sort, no estic sola... però desgraciadament hi està tanta gent, que no han fet mal a ningú, q no s'ho mereixen...es mereixerien un estel de somnis, d'alegries i viure en pau i amb moltes facilitats, ETC.

cuida't Clara!


Nineta

"I resulta que tot ha estat una farsa? una mentida?un somni d'aquells que et fan somriure?un esperança q potser ara ja serà el moment de ser lliure x estimar-lo?de veritat que tot ha semblat tant possible que ho has volgut perdre i no tocar-ho?encara penso en quan el vaig veure obrint la porta tant sorollosament cm cada tarda, cm cada estímol dl meu cos, cm cada cop q vull mirar-lo però giro cua, cm cada pas que tinc per tocar-lo i no ho faig, cm aquells dies q en parlavem...em donaves esparances a q era possible..i no! vas donar-m'ho tot i ho vas perdre en un sincer " crec q no et correspondria..., així va ser q ho vam pedre tot... "cm amiks""....deies això..., 1 no volies perdre-hi +, q volies q t'ho prometés..., però no ha sigut mai fàcil x mi, encara q encara conservi l'amistat casi cm la del principi..però només amistat...i jo creia q em podries donar +,...i ho accepto..pk no el vull perdre...."

Aixxxxxxxxxxxxx...! quina ratllada q porto, i ho he engagat en aquest comentari..encara q no va x tu, es clar...només era per agraïr-te q m'has fet despertar molT, pk veig q s un a cosa tant havitual, però tant dolorosa... Somniar i veure q no és possible, tot i tocant-t'ho i allunyar-se seguidament...

Merxii!!

I felicitats per tots els teus relats, continua ecsrivint d'aquests i mts altres temes, que m'encanta i veig q no perd-ho el temps llegint-te...q va!!


Nina

I ara és quan hauries de obrir els ulls per veure que si que pots estimar, que si pots donar, que et pertany tot el que tu vulguis fer..., per tant, no et neguis la llibertat de viure estimant, de viure somniant aquelles nits de poesía...
Recordes quan jo us recomenava que us hi apuntessiu ("T'hi apuntes, doncs?" ?, doncs apuntat-hi i fes tot el que creguis impossible, perquè en realitat us creieu "impossible" tot allò que us és difícil d'aconseguir, i és un error...

Bé, per altre banda agrair-te els teus comentaris...


Segueix escrivint i gaudint de la vida!!!

Nina

Arnau, felicitats!!

Molt macu, de debò!!
Però tant doloròs, un amor prohibit...un amor q s'ho val tot, q ho és completament tot...però q no pot ser...
Em dol comprendre cm et sents, després de llegir aquests relat tant emotiu, tant teu...

Bé, per avui no puc comentar més, que he d'entrar a classe, avui si q hi vaig!! hehehe.

Cuida't i a viure el màxim cada moment, cada detall, cada gest, cada sospir, cada paraula...


Nina (K)

Cossos d dones...

M'encanten les paraules que has posat per reflectir aquest snetiments...

Veig que trobes a faltar a la teva Lluna...però encara està amb tu i smepre hi serà...

Vola, vola vent alt, obra les ales i respira aquest aire tant intens que acarona aquest snetiment de llibertat, de passió, de desitjos...

Somriu i viu!


Nina

Genial, ple de sentiments, i d'esperança noi!
M'ha encantat, no simplement x com plasmes tot el q sents per ella, sinó també perquè ets sincer i amb això ets sents capaç de tot.

Per altra banda dir-te q continuis escrivint i endavant! Crea ilusions i projectes i deswprés fer-los realitat! Creu en les múltiples possibilitats de tot plegat i no et rendeixis!!

*He mirat tota la teva biografia, i he estat en casi tots els concerts que has estat tu! començant amb el de La Oreja, a barna, exepte els 2 últims pq no vaig poder.

Lluita, viu i sigues Tu mateix!!!


Nina

Bonika!!

Espero amb ganes la continuació del pròxim relat..com acabarà tot? o com serà el principi d'un relació especial per a tots dos? no em deixis amb la incertesa de saber-ho, tot i que m'ho imagino i m'agrada pensar-ho ho necessito, hehe. Un bonik amor desconegut i diferent amor d'institut. Em fa gràcia com decrius aquelles mirades creuades, totes aquelles sensacions que es produeixen entre dues persones, que s'agraden sense tan sols coneixer-se, però que tot i així sembla que ho sapiguen tot un de l'altre.
Vinga maka!!! Merxi pels teus comentaris ;)

I segueix escrivint que ho fas molt bé!!

Cuida't! un petonàs de mel!


Nina

Jo no vull oblidar el temps passats, els instants anònims compartits, les paraules promeses, els silencis transformats amb passions,mirades perdudes, somriures que ho significaven tot, records d'una vida passada però que encara viu en una altre forma, en un altre cos, fugint d'aquell passat x construïr noves realitats possibles...

Et recomanu que no oblidis, q no l'oblidis...
Et pertany la veritat, no defugis del temps ni de la veritat...

Sigues feliç!
Somnia desitjar noves realitats possibles!!

Deixa que aquella persona que tant vas estimar, potser amb silenci o potser no, segueixi el seu camí allí on el destí la condueixi...

M'ha agradat molt el poema!!

Nina

M'he quedat gelada, en blanc.

Sols dir-te que m'ha agradat la teva originalital i el relat en general.

Segueix endavant, molt bé!!

Nina

Ohh!!

Que bonik és està mirant l'horitzó, fins que la nostre mirada sembla fondre's entre mig d'aquella atmosfera tant autèntica, i a la vegada anònima. Mirar per somniar que allí baix hi ha quelcom inaccesible a nosaltres...

Continua així, macu!!


Nina

M'ha encantat Raül, haha, i jo dien-te noieta!

Endavant, macu! merci pels teus comentaris!

petonets!