Per una setmana amb tu

Perdóna'm, em vas dir,
pels teus sentiments,
perdóna'm tu, per sentir jo el mateix,
perque amb tu no passava el temps,
amb tu jo sabía somriure i riure,
perquè era feliç al teu costat,
amb la teva pell,
i ara tinc la sensació,
que només amb la teva pell altre cop
podré somriure, i ser feliç.

Em vas dir que era impossible,
i ho sé,
però el meu cor no es va preguntar si ho era,
el meu cor no va tenir en compte res,
només va seguir el seu desig,
i aquest desig segueix dampeus.

Em dol estar lluny de tu,
em dolgué cada pas,
cada quilómetre, allunyant-me.
i ara ja estic tot lo lluny que podia estar,
i només se m'ocurreix plorar,
al recordar els teus llavis, roçant els meus,
al recordar les teves mans, en contacte amb la meva pell,
el teu somriure em tenia immers,
en la més profunda tranquilitat,
i la necessito.

No se fins a quin punt et vaig demostrar el meu amor,
pero si per mi fós,
cada dia besaria els teus llavis,
cada dia m'aferraria amb les meves mans a la teva cintura,
i et donaria tot el meu amor.

Pero ara que no puc fer-ho,
i que estic patint per això,
en realitat vull que siguis feliç,
que regalis el teu somriure al món,
que em recordis, com un bon moment,
però que no pateixis, amor meu,
perque el teu patiment serà el meu,
i si el meu és el teu, jo no patiré,
però si t'estimaré,
en silenci, i des d'on estigui,
t'estimaré, sense parar,
pensant en tu, somrient per tu,
plorant per tu, i amb l'eterna esperança
de tornar als teus braços, per tornar a sentir,
i tornar a somniar amb el teu carinyo,
t'esperaré...
perdóna'm, per ser això el que sento,
tot el que has llegit,
i més, molt més...