Gràcies per tot, fidel amant, de digne poesia

La llibreta de la vida ha quedat oberta, aquesta nit les pàgines anònimes ja s'estan omplint; mots, lletres i números corren ràpidament per a cada fragment del cor. Aquelles pàgines en blanc, ja han deixat de ser-ho i ara bateguen ràpidament per entre els detalls de la pell. En un petit instant semblava que s'havia aturat la tinta que feia accelerar el motor, però ha estat en veure la llum que ha començat a funcionar inesperadament i amb rapidesa. S'han acabat tots els colors de la sang, però se n'inventaran de nous si cal. Un líquid desconegut ha penetrat a l'interior de la sorprenen història, que ha volgut esborrar aquell misteriós final. Altra vegada sembla que aquesta fulla vulgui desaparèixer de nou, posar un punt al darrer fragment... Oh, no! Reacciona! Serà que no vols ser llegida altre cop? Ets l'única salvació davant el desconegut, només tu tens les respostes per renunciar a la mort, pots dir un SÍ a la vida... Quan vas veure aquella intensa llum, vas saber que no era el teu final...què era? Què amagues que fins ara ningú hagi gosat llegir? Què és el que ens falta per viure i poder posar fi a totes les injustícies que s'atreveixen a trair-nos? Revela'ns-ho aviat, t'ho demano... No vulguis formar part de paraules absurdes que ja saps que no tenen sentit, només et serviran per fer-me remoure el passat. Perquè ja no ens pertany el temps?... el temps que passa descontroladament cada moment que intento apropar-me a tu i trobar-hi el que em falta. Però ara que has tornat, que has vist la llum, respira i escoltem: concedeix-me donar-te una explicació a tots aquells errors... Vaig ser jo qui et va causar dolor, qui et va vessar sang damunt el teu propi cos, qui acariciava la coberta de la teva pell...era jo, qui volia inventar un altre final per a la teva vida... erets tu llibreta de poesies, anomenada Esperança, jo només sóc un pobre poeta que ja està cansat d'estimar una falsa amant... Però ara sí, només em queda dir-te que quan em mancava la companyia, amb tu podia sentir-me realment compres, em permeties explicar-t'ho tot i tu callada... No has respost mai, però has estat aquí quan et necessitava. T'he despertat per acomiadar- me'n, com tal dia no vaig fer, covard de mi, vull redactar el teu final com et mereixes i també acabaré d'escriure el meu, per posar fi a la meva vida. Una vegada et vaig arrencar la darrere pàgina que tu posseïes però he tornat per acabar-te i morir junts.

Gràcies per tot, fidel amant, de digne poesia.