T'oblidaré quan...

em pensava que ja l'havia llegit, si més no, em sona... però potser era un dia que no tenia ganes de comentar...

realment m'encanta... m'agrada moltíssim... per què es fa tan difícil l'amor i costa tant d'oblidar? per què no podem tornar al passat més desitjat quan ens sentim malament?

perquè la vida és dura, està clar...

de veritat que m'encanta molt... bff...

mil ptons!


annna**

sigui capaç de somriure't sense fondre'm lentament.

... quan els meus ulls puguin mirar-te sense envermellirse les meves galtes.

Però jo no vull oblidar-te, vull recordar-te per sempre. Guardar el teu record en la capseta dels meus somnis. Recordar la teva olor, la teva dolça veu. Vull mantenir-te a prop, encara que hagi oblidat una part de tu que em desfeia en mirar-te.

T'oblidaré quan sigui capaç d'acceptar que res pot passar, i quan m'adoni que els teus ulls em miren des de la distància d'una amiga i la proximitat d'una gran persona a qui mai voldré perdre.

bonic,

Gemm@

no vulguis oblidar... no val la pena.... guarda sempre els records dins, seran els que ens faran estimar de veritat.
I tpoc vulguis deixar d'estimar, tpoc val la pena....
aida

Jo no vull oblidar el temps passats, els instants anònims compartits, les paraules promeses, els silencis transformats amb passions,mirades perdudes, somriures que ho significaven tot, records d'una vida passada però que encara viu en una altre forma, en un altre cos, fugint d'aquell passat x construïr noves realitats possibles...

Et recomanu que no oblidis, q no l'oblidis...
Et pertany la veritat, no defugis del temps ni de la veritat...

Sigues feliç!
Somnia desitjar noves realitats possibles!!

Deixa que aquella persona que tant vas estimar, potser amb silenci o potser no, segueixi el seu camí allí on el destí la condueixi...

M'ha agradat molt el poema!!

Nina

No l'oblidis mai, si tot això desperta en tu. Quedat amb el bo i renuncia a la tristor.

m'ha deixat trista.. doncs jo no se quan l'oblidare.. pk em sembla k no puk deixar d'estimar-lo.. almenys, sempre ocupara un raconet en mi que ningu podra emplenar.. i mai podre trobarmel pel carrer i saludar-lo sense mes.. be, qui sap.. xo no, de moment no ho veig possible.. aixxxxxxxxxxxxxxxxx...
escrius de conya! juu mencanta

Preciós! Que difícil deixar de pensar amb aquella persona amb que has compartit tantes coses... Oblidar és un repte imposible quan continues estimant. Ara te pareixerà un doi (absurt) però m'ha ajudat aquest poema a obrir els ulls i adonar-me'n que és un repte difícil desfer les il·lusions que havies format amb aquella persona.
Besades

Papallona

Tema molt recorregut. suposo que perque tots hi passem massa sovint del que voldríem, però cadascú ho expresa a la seva manera i la teva m'encanta! Suposo que perqué jo no sabia com expresar-ho i tu ho has fet per mi!

Genial!!!
Muaks!!

NatAsHa

em recorda a les típiques dedicatòries que posàvem a les carpetes quan érem petits... "T'oblidaré quan la fulla d'aquest arbre, caigui...", o "quan aquest nino et piqui l'ullet, deixare'm de ser amics..." .
Com costa d'oblidar quan em estimat... que difícil que és, esborrar records i oblidar-los eternament...
M'ha agradat!

Tots patim el mateix... jo ahir vaig publicar un relat també de desamor, deu ser l'época, no? Però tu t'expreses en poesi, i a mi no se'm dóna gens bé. Però em sembla que el sentiment de desamor és el mateix, aix! quina pena, oi?

Un petó ben fort! i cuidat el cor!! Jo també penso que no s'arriba a oblidar mai, ho sento!!


Ainoa

No crec que ho aconsegueixi mai
Perquè estimar per segona vegada sempre es molt difícil d'oblidar, has reflexat molt bé un sentiment que molts de nosaltres portem dintre
Enhorabona



Josep Mª