Esperança?

Encara que es faci tard aquesta nit, tornaria a escriure't aquells petons en cada vers, en cada carícia.

Vam trobar-nos en un lloc inesperat, en un moment encara més inesperat.... ens miràvem embadalits, sense saber qui érem, sense anomenar-nos. Vas travessar la multitud que xerrava desesperadament, et mirava i venires a mi. Amb un somriure satisfet em mirares amb aquells ulls que m'encanten, començarem a parlar...

És com si et conegués eternament, sense saber-ho, ho sé tot.

M'intrigues, em venen ganes de descobrir-te més, no, no vull perdre'm cap detall de tu, només et permeto guardar-te els més íntims secrets. Ets com una font d'energia que em carrega en cada moment només en tenir-nos a prop.

Ets a la vegada una font d'inspiració, ets com un àngel caigut a les meves mans, però jo et deixo lliure sempre que ho necessitis. Jo no poso cadenes a les coses i menys a tu. Estàs ple de vida i de llibertat. La teva actitud atenta m'apassiona. M'encanta quan se'm fa evident que ets una gran persona.

El respecte i la generositat...

M'ho dones tot sense fer res.

Les teves paraules mai m'han ferit, sempre han estat trets però ho han estat per seguir endavant en l'esperança d'un camí segur, inequívoc.

L'interior d'una persona es valora per les petites coses i les paraules simples.

Perquè jo no necessito que em regalin un tresor per festes, jo en tinc prou amb un àngel de grans ales i de una eterna amistat.

No em cal viure pagant la felicitat, vull viure tenint poc però amb somriures i mirades que m'ho diuen tot i no em neguen res.

Només necessito rebre energia de tu, lo demès no m'importa en absolut.

"El que em dones sense adonar-te'n no té preu".

....

...I ja han passat un parell de mesos des de que t'ho vaig dir, que n'estava de tu... però tu tan sols et limitares a la facilitat de les teves paraules, les més simples i delicades que he sentit mai... "Et volia dir la veritat sense que et rallesis, crec que no et correspodria i no suportaria fer-te mal..."

... Doncs me n'has fet, per la meva estupidesa de somniar i de creure que m'estaves oferint una oportunitat, una bonica esperança, t'obrires a mi... i et tancares com la meva llibreta de poesía, l'Esperança, ...

... No has sigut covard en la manera de dir-m'ho, clarament i sense malsentesos, sinó en la manera de "no" dir-m'ho durant tot aquest temps, sabies que t'apreciava... i tota la resta...

... Sabem que no, que tu i jo no estem fets per estar junts, perquè no m'estimes, ho sé prou... Però tot i així continues estant al meu costat, potser per necessitat, per interès, o no, potser perquè realment estem fets per ser amics i res més...

... I bé, durant un temps vaig somniar tornar a creuar-me amb tu, recordant paraules absurdes que només tenien sentit per mi i, encara em baratllo amb aquells silencis plens de significats...

... Sigues tu mateix, igual que jo sempre he estat amb la meva essència característica..., sent i volguent ser fidel al meu cor...

No m'he enfonsat mai, perquè sempre he tingut present la teva resposta a la ment, abans i ara, però l'he volgut reafirmar amb aquelles paraules buides i tant teves...

(Sí, és dolorós estimar i no deixar-te estimar..., però s'accepta, de la mateixa manera que un creu possible el que li és difícil d'aconseguir...perquè no intentar-ho... )

SIGUES CAPAÇ DE FER EL PRIMER PAS, I LLAVORS LA RESTA JA ET SEGUIRÀ COM HAGUI DE VENIR...

...
...
...


Nina