Recordan-te

Bon relat RainBow, que m'ha agradat llegir. És un relat (prosa-poètica) que està de categoria i tens bona mà per a relatar les teues vivències del record.
Una salutació...
Perla de vellut

P.D. Doncs el títol, hauria de ser: Recordant-te. (Crec que li falta la t final), no passa res, però...

:)

"I resulta que tot ha estat una farsa? una mentida?un somni d'aquells que et fan somriure?un esperança q potser ara ja serà el moment de ser lliure x estimar-lo?de veritat que tot ha semblat tant possible que ho has volgut perdre i no tocar-ho?encara penso en quan el vaig veure obrint la porta tant sorollosament cm cada tarda, cm cada estímol dl meu cos, cm cada cop q vull mirar-lo però giro cua, cm cada pas que tinc per tocar-lo i no ho faig, cm aquells dies q en parlavem...em donaves esparances a q era possible..i no! vas donar-m'ho tot i ho vas perdre en un sincer " crec q no et correspondria..., així va ser q ho vam pedre tot... "cm amiks""....deies això..., 1 no volies perdre-hi +, q volies q t'ho prometés..., però no ha sigut mai fàcil x mi, encara q encara conservi l'amistat casi cm la del principi..però només amistat...i jo creia q em podries donar +,...i ho accepto..pk no el vull perdre...."

Aixxxxxxxxxxxxx...! quina ratllada q porto, i ho he engagat en aquest comentari..encara q no va x tu, es clar...només era per agraïr-te q m'has fet despertar molT, pk veig q s un a cosa tant havitual, però tant dolorosa... Somniar i veure q no és possible, tot i tocant-t'ho i allunyar-se seguidament...

Merxii!!

I felicitats per tots els teus relats, continua ecsrivint d'aquests i mts altres temes, que m'encanta i veig q no perd-ho el temps llegint-te...q va!!


Nina

Feia temps que no em passava per aquí, i quina millor data que la del teu aniversari... ;P Gràcies pels comentaris que m'has fet!!
Espero que hagis gaudit molt d'aquest dia i ho hagis pogut celebrar amb els que més estimes, i amb tots els que volies fer-ho! Vinga, un anyet més gran ja! Poc a poc va passant el temps... ;)

Aquest relat encara no l'havia llegit, i t'he de dir, que com la resta de coses que has escrit i penjat aquí, és molt bonic!! I expressa molt de sentiment! Llàstima que sigui de tristesa, però tot i això un escrit preciós, ple de sentiments de melancolia!
Llegint aquest relat és quan es podria aplicar una dita que em van dir fa poc, i és la següent "No s'ha de mirar enrera ni per agafar embranzida!" A partir d'aquí fes el què vulguis amb ella! Si no té massa sentit, és perquè l'he adaptat del castellà... xD

Petons noieta!!

Gorwilya

passen els anys i no oblides... passaran més anys i no oblidaràs... i els anys i anys i panys serà el temps que triguis tu a atacar.
amb sinceritat... a mi m'ha passat fa ben poc. Un petó

Aquí nina :P
No et comento el relat, no tinc temps... puf
Molts petons, i vagi tot molt bé!
Ja saps on sóc... on som ;)
T'estimo!

NoKia

em recordes a mi exceptuant lo de l'economia i les ciències polítiques :P

i el relat
hola bonica ;) en primer lloc, dir-te que si l'has feta tu, la foto, ja estàs tirant cap a la fotografia de cap :P I sinó, si t'agrada la fotografia, també eh? xD però és especialment bonica.. m'encanta.. com en Capdellín, no em canso de mirar-la.

Pel que fa al relat....
buf. No entenc ben bé on ha anat el personatge en qüestió.. dedueixo que ha marxat pel que sigui lluny d'on ets tu..
A mi no fa pas massa em va passar una cosa semblant.. tot i que la distància no era física, la qual cosa (Crec) que és pitjor..

De vegades, els tabús, les pors i les inseguretats, la covardia o qualsevol altra història d'aquetes complicades actua de barrera sòlida i brutal davant dues persones que s'estimen i volen estar juntes..

Jo en el fons crec que si s'intenta i la cosa no pot ser, és que no havia de ser..

cada acció o no-acció té repercussions futures i ens dóna noves oportunitats que amb un altre camí escollit no tindriem.. així que endavant, xiqueta.. a fer moltíssimes fotos, música, dansar..

ostres, em recordes a mi fa un parell d'anyets :D

un petonet

d'insti, amor de quinze anys, amor amb colors per definir encara, provisionals, de vegades unilaterals, agegantats per una sola mirada, castells que aixequem per sentir-nos estimats i que cauen sense grans onades... amor no raonat, instintiu, suposat, engrandit per la necessitat de ser estimats com sigui... amors i desamors sense motius... dolen!
què bé que hagis tornat, hi havia un buit en el puzle de la poesia...
un petó i una abraçada!!!

La foto.... bestial, suggerent, cent per cent art i dansa... no em canso de mirar-la!!!

i recorda akells temps, i maleeix que no hi siguin ara, però no t'abandonis "viu la vida com si avui fos l'últim dia" i rekorda lo feliç que eres i lo feliç que ets ara també, pk hi ha tantes koses.. i perke el teu perfil té tota la raó dl món ^^
no oblidis xo no tobsessionis, segur que hi ha gent que t'estima moltissim i que t'ajuda amb tot el que sigui, valora el k tens! =P
ah! i kina foto mes xulaaa l'ull akest!^^ jo tb tink 14 anys xDD
apa felixitats esta mol kurrat!

Les paraules i els records són bons amics.
La fantasia i les il.lusions son amants inseparables.
La veritat del teu cor és dins teu, només vos podeu obrir-la, escurçar-la, llençar-la, estimar-la.
La por en no creure en un mateix fa que, a voltes, ens agafem a aquell refugi del passat, a aquella imatge d'algú que ens ha sapigut entendre i que, sense nosaltres voler-ho, la vida ens allunya. La vida és molt més sabia del que hom creu, ara, s'ha de tenir valor per a escltar-la, però no escoltar-la i justificar-nos, sinó escoltant-la amb el cor obert, sabent que ens pot fer reviure ferides i tancar-les. Avegades però, em dóna la sensació que ens agrada viure amb les ferides obertes i sagnants, i ens fa por tancar-les.

... que potser es torna a fer realitat.
Ja ho diu una cançó, que el primer amor és el verdader (en castellà rima i queda millor). No puc aconsellar-te gaire en aquest temes... només puc donar-te el meu suport. Esperu que tot se solucioni tal i com tu vols.

Un abraçada,
Juseph