Sóc una explosió de sentiments

Sóc una explosió de sentiments,
un missatge de suport m'ha fet recordar
que la lluna és morta des de fa temps,
He tornat a mullar els llençols amb llàgrimes.

A més hi ha les ganes d'estimar,
el desig em menja, pell de dona,
que tinc ganes d'acariciar, de besar,
llavis que desitjo satisfer amb passió,
però no puc, haig d'esperar.

Vull volar, desplegar les ales i anar-me'n.
Anar a perseguir aquests anhels,
anar on pugui veure't, lluna,
anar on pugui besar uns llavis, roçar una pell.

És estrany el meu desig de dones?
Sento que puc estimar apassionadament...
una nit

Seria estrany que la següent nit,
pogués fer-ho igual amb una diferent?
És estrany estar desitjant,
amb igual intensitat,
a tres cossos diferents?

L'un, la mentida, l'engany, la passió,
el dolor de la incertesa i la certesa del dolor.
L'altre, la sinceritat, puresa, suavitat i amor,
la dolçor en cos terrenal, els llavis més tendres
la mirada més profunda, intel·ligència emocional.
El tercer, la foscor, l'infern de passió,
el pecat benvingut, la nit amb pits, contacte i plaer.

De ben segur que els tres esquemes,
volaran tal com jo no ho sé fer,
en menys del que triga la gota en trobar el riu,
havent abandonat el núvol de pluja.