El cercle dels branquillons

Primer de tot, moltes gràcies Aleix pel teu comentari al meu relat dedicat als pares i el seu suport incondicional. Tal qual tu també ho expresses.
I respecte al teu relat, dir-te que m'encanta com descrius la natura: vegetació i animalons! Quin poder que tenen les teves descripcions!
Una salutació virtual des del confinament i sense l'exhuberància de la mare natura!
Dones del Club L.

S'agraeix aquest relat que ens porta una mica de bon temps durant aquests dies que ens ha tocat patir els rigors de la climatologia.
Fins al proper mes-relat, Aleix!

En aquest relat, que valoro pel poc temps que sé has tingut per presentar-lo al concurs, hi veig que tot allò que vivim és part de l'art que ens envolta, i parles d'ocells fent el seu niu, construint aquella llar on voldran viure. I que guanya el millor artista, segons la visió de qui ha de triar, que sempre pren una decisió que pot ser encertada, o no, sols el temps ens dirà si és encertada, però qui té la sensibilitat d'arribar-te al cor, ja té un que important.

Gràcies per comentar-me. I afegeixo allò que he respost en el meu relat, on no cal que hi tornis, si no és per gust. ;-)

Gràcies per dir-me amic, sempre és bo saber-se amic d'algú i saber reconèixer l'amistat compartida. T'agreixo també la teva lectura, és bo saber-se llegit, caminar per marges muntanyencs, per carrers vilatans, i xerrar de tot i de res, i no capficar-se amb els mestres del passat.
El més important és tenir un amic.

Patrick

He sentit refilar els ocells, dibuixar el niu, contemplar els colors... una vertadera simfonia per als sentits. I en poques paraules, sempre planer, que arribi a tothom.
Ras i curt, una miniatura literària farcida d'art.
Enhorabona, Aleix!

Quina descripció més plena de detalls que obren els sentits, una delícia a la vista mitjançant les paraules. Genial.
Gràcies pel teu comentari al meu relat Joc brut, una abraçada ;)

No tinc paraules per dir com m’ ha agradat el teu relat

Amb quines descripcions tan acurades i boniques ens has explicat la confecció d'un niu. Moltes gràcies, Aleix per regalar-nos tanta bellesa.
Una abraçada,
brins

Això tan simple que ho va transformant tot com el teu escrit que és artístic perquè busques paraules boniques que dibuixen i acoloreixen la descripció, que és una obra d'art.

Aquest relat, com el niu, també és una petita obra d’art, Aleix. Una mirada acurada que ens transmet unes entranyables pinzellades d’aquesta gran obra d’art que és la natura.

Aquest relat, com el niu, també és una petita obra d’art, Aleix. Una mirada acurada que ens transmet unes entranyables pinzellades d’aquesta gran obra d’art que és la natura.

Amb aquest relat has convertit la poesia en natura, i el guanyador d’aquest concurs d’arquitectura ha creat, amb la natura, un niu ben amorós.
Un petonàs
Pinya de rosa

Gràcies Aleix, per la teua visita i el teu amable comentari "De la vena als dits" i per dir-me que és un poema exquisit.
Una forta abraçada.
Perla de vellut

tal com dius, he passat moltes estones guaitant com els ocells fan els seus nius i es mot emocionant veure com treballen i la via que fan fins tenir lo acabat, però ni ha un que es mes espavilat que busca un niu fet i no te que treballar tant: el cucut
Una abraçada

En un dia com avui va bé llegir un relat com el teu, una promesa de que la primavera tornarà, perquè la vida s’imposa i els instints manen i la història es repeteix cada any, al menys les petites històries que conformen tot un ecosistema.

Renoi, Aleix!! M'has deixat ben petita davant d'aquest preciós tapís de colors que han teixit les teves delicades percepcions d'allò que ens ofereix la natura.
Sons, olors, colors, textures: deliciós! Felicitats
Una abraçada molt forta,

Materile (Maria Teresa Galan)

T'has ben endinsat en el bosc per transmetre un munt de detalls deliciosos de vida i natura. El despertar de la natura junt amb l'escrupulosa elaboració d'un niu omple el relat de color i d'alegria. En aquests dies tan freds i perillosos ve molt de gust llegir un text tan reconfortant com el teu.
Una abraçada.

Com un indi apatxe saps posar-te en la ploma dels ocells per mitjà de la teva ànima literària. I és aquest fet que fa que el teu relat sigui d'allò més entretingut, amè i per damunt de tot il·lustratiu. Enhorabona. Nil

Una escena molt descriptiva i a la vegada esquisida de l'unió de dos mallerenges, els quals van fer un niu tan autèntic, tan especial, tan formós, els qual van fer una obra d'art. T'has posat en les ales dels moixos, per a descriure'l.
Una meravella, Aleix.
M'ha agradat llegir-te de nou.
Una abraçada...
Perla de vellut

Sembla que tinguis el do de posar-te a la pell dels moixons, l'altre dia una àguila, avui una mallerenga.
Celebro molt aquesta simpatia universal. És cert que el punt de vista humà no és l'únic.

Un relat poètic i bonic, una història d'esforç i amor, l'art en l'aparellament i en el niu, m'ha agradat.

Per cert, no es pot respondre directament al comentari oi? Intentava fer-ho al comentari teu del meu relat però no ho he sabut fer i he contestat amb un comentari al relat.

Salut,

Enric

No t’ho prenguis malament, però un niu fet per un ocell no és art. És artesania. Producte de la genètica i no de la inspiració que toca el violí emocional. Com el teu relat

Veritablement la construcció d’un niu es una autèntica obra d’art. I tu, ho has sabut captar i transmetre-ho en el teu escrit perquè els que no hem tingut la teva visió en siguem, partíceps. Gracies, Aleix!
—Joan—