Rosaura Gerr

0 Relats, 3 Comentaris
911 Lectures
Valoració de l'autor: 5.00

Últims relats de Rosaura Gerr

  • No s'han trobat relats.

Últims comentaris de l'autor

  • Rosaura Gerr | 01-06-2020

    Felicitats a l'avi... i a l'autora!
    Molt tendre... (Per cert, no serà el Clint Eastwood, aquest avi... Aquests dies també en feia noranta! ;-)

  • Rosaura Gerr | 19-05-2020 | Valoració: 10

    El que li passa al Miquel ens passa una mica a tots: que volem precisament allò que ens prohibeixen. Els pares ho haurien de saber, i prohibir només allò que volen que fem... ;-)
    Ben narrat: clar i català.

  • Rosaura Gerr | 19-05-2020 | Valoració: 10

    Sí senyora, molt ben narrat. I molt empàtic. Desitjo que la bona dona pugui sortir d'aquest mig viure- mig no viure, perquè una miqueta és com si la conegués.

  • Rosaura Gerr | 21-02-2019

    Els finals no són fàcils. El teu és precís: ni una paraula de més.

  • Rosaura Gerr | 21-02-2019

    Bo perquè sí!

  • Rosaura Gerr | 19-02-2019

    Realment bo! Vull una dutxa com aquesta...

  • Rosaura Gerr | 17-02-2019

    Que bo! Que precís! Ni una paraula de més, ni una paraula de menys.

  • Rosaura Gerr | 17-02-2019 | Valoració: 10

    És bo, realment bo, i té mala llet!
    Així m'agrada!

  • Rosaura Gerr | 17-02-2019

    Per bona que fos l'ambientació musical, se m'acut que deuria resultar una palla una mica cara...

  • Rosaura Gerr | 17-02-2019 | Valoració: 10

    És curiós, jo no havia entès el conte com ho heu fet els altres. Més que els problemes de la creació, jo hi havia trobat una visió tragicòmica, entranyable, d'un Alzheimer musical...
    O és que que el nom que sent el protagonista a la ràdio, i que no és capaç de retenir, no és precisament el seu...?

  • Rosaura Gerr | 22-04-2018

    No sé a vosaltres, però a mi el que m'anima així que em vaig fent gran és veure persones que em passen gairebé vint anys tan vital si autènticament joves com l'Elvira.
    Per això m'ha sabut molt greu saber pel senyor de Castell Ruf que s'ha mort... No m'ho puc creure! Jo confiava en les flors de gessamí... ;)

  • Rosaura Gerr | 27-03-2018

    Aleix, és un honor per a una relataire novella com una servidora ser saludada i comentada per tot un veterà com tu. No podria demanar millor recepció en el grup.
    Gràcies, i salut!

  • Rosaura Gerr | 16-03-2018 | Valoració: 10

    M'agrada de debò. És un Kafka corregit per Calders.
    El problema d'aquest bon home és que ningú havia fabricat proves contra ell. D'altres han tingut mes sort... ;)

  • Rosaura Gerr | 16-03-2018 | Valoració: 9

    El final és una bona ironia, o fins i tot un sarcasme... Està clar que com a profeta aquest bon home no hagués servit!

  • Rosaura Gerr | 14-03-2018 | Valoració: 10

    Se sent el malestar del personatge, gairebé es mastega.
    D'altra banda, s'aconsegueix que no resulti gens forçada la coincidència entre l'interior i l'exterior, entre la seva vivència i la seva activitat, amb el proverbi "la fe mou muntanyes" com a fons i justificació.
    Ben escrit. M'ha agradat, sobretot, "l’olor dolça de les ginestes"...

Últimes intervencions al Fòrum de l'autor

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: