Cercador
Mixtura de sentiments
Un relat de: Concurs ARC de microrelats a la Ràdio- Compartir:
MIXTURA DE SENTIMENTS
Obre els ulls i abraça el coixí amb l’alegria de trobar-se encara viva. Posa els peus dins les sabatilles i, amb passes curtes, va cap al bany on, mentre es renta la cara, interpel·la el mirall amb la tristesa de veure’s el rostre solcat d’arrugues.
Obre la finestra de la cuina saludant amb recança el nou dia sabedora que se li farà molt llarg. Treu amorosa les flors marcides dels testos que té a l’ampit amb l’admiració de veure-les lluint boniques, malgrat les circumstàncies.
Amb les mans balbes de dolor, prepara la cafetera que, al cap de res, omple l’estança d’una penetrant aroma. El plaer del primer cafè del dia, és un dels pocs plaers que pot conservar.
Després, la ràbia se l’endú, és l’enuig de saber que ja té tota la feina feta, no ha de sortir a comprar ni a treballar, ni li portaran els nets perquè els cuidi. Ara es veu obligada a estar-se sola a casa del matí al vespre.
Resignada, s’asseu a la butaca i, a contracor, engega el televisor. Amb les primeres imatges se li desferma l’odi i ella, que és de naturalesa tranquil·la i de paraules mesurades, increpa indignada aquells que de darrere un faristol estant li fan arribar paraules buides de significació. Només els números li arriben clars, compten els infectats, els malalts crítics i els morts. Sent feredat.
Amb el desig de veure augmentar el nombre de curats, torna a la cuina i mentre es fa el dinar, explica furiosa a les cassoles com de dura n’és aquella situació que fa restar tothom tancat a casa a esperar que aquell maleït virus remeti .
Havent dinat, s’endormisca bressolada per la serenor que li dona l’estat de semiconsciència que dura poc, el soroll del telèfon la torna a la crua realitat. És el seu fill que vol saber d’ella i li recalca que no surti de casa.
Assossegada d’escoltar que ell també està bé, sopa una mica, no massa. En acabar, tanca els batents de la finestra i se’n va al llit. Resa fervent perquè tot això s’acabi i s’adorm amb la por al cor de morir-se sola a casa, sense ningú agafant-li la mà.
GGB
Obre els ulls i abraça el coixí amb l’alegria de trobar-se encara viva. Posa els peus dins les sabatilles i, amb passes curtes, va cap al bany on, mentre es renta la cara, interpel·la el mirall amb la tristesa de veure’s el rostre solcat d’arrugues.
Obre la finestra de la cuina saludant amb recança el nou dia sabedora que se li farà molt llarg. Treu amorosa les flors marcides dels testos que té a l’ampit amb l’admiració de veure-les lluint boniques, malgrat les circumstàncies.
Amb les mans balbes de dolor, prepara la cafetera que, al cap de res, omple l’estança d’una penetrant aroma. El plaer del primer cafè del dia, és un dels pocs plaers que pot conservar.
Després, la ràbia se l’endú, és l’enuig de saber que ja té tota la feina feta, no ha de sortir a comprar ni a treballar, ni li portaran els nets perquè els cuidi. Ara es veu obligada a estar-se sola a casa del matí al vespre.
Resignada, s’asseu a la butaca i, a contracor, engega el televisor. Amb les primeres imatges se li desferma l’odi i ella, que és de naturalesa tranquil·la i de paraules mesurades, increpa indignada aquells que de darrere un faristol estant li fan arribar paraules buides de significació. Només els números li arriben clars, compten els infectats, els malalts crítics i els morts. Sent feredat.
Amb el desig de veure augmentar el nombre de curats, torna a la cuina i mentre es fa el dinar, explica furiosa a les cassoles com de dura n’és aquella situació que fa restar tothom tancat a casa a esperar que aquell maleït virus remeti .
Havent dinat, s’endormisca bressolada per la serenor que li dona l’estat de semiconsciència que dura poc, el soroll del telèfon la torna a la crua realitat. És el seu fill que vol saber d’ella i li recalca que no surti de casa.
Assossegada d’escoltar que ell també està bé, sopa una mica, no massa. En acabar, tanca els batents de la finestra i se’n va al llit. Resa fervent perquè tot això s’acabi i s’adorm amb la por al cor de morir-se sola a casa, sense ningú agafant-li la mà.
GGB
Comentaris
-
Molt Bé[Ofensiu]Rosaura Gerr | 19-05-2020 | Valoració: 10
Sí senyora, molt ben narrat. I molt empàtic. Desitjo que la bona dona pugui sortir d'aquest mig viure- mig no viure, perquè una miqueta és com si la conegués.
-
Real[Ofensiu]MariaG | 20-04-2020
M'agrada molt el teu relat i com expliques el dia d'una àvia confinada. És el que estem vivint tots en menor o major mesura. La meva mare també està sola. Sort que li agrada fer coses i es distreu durant el dia. Un relat trist, però és la crua realitat.
-
Com tantes[Ofensiu]Materile | 20-04-2020 | Valoració: 10
Cronica d'un dia qualsevol dels masses que portem viscuts amb aquesta angoixa.
Sí, és tristíssim conviure amb la solitud amenaçadora i sense compartir el silenci
que surt de dins. M'ha agradat molt com expresses aquest anar fent. Molt ben narrat, i amb molta sensibilitat.
Una abraçada al relataire deconegu.
Materile
l´Autor
Concurs ARC de microrelats a la Ràdio
695 Relats
1206 Comentaris
295828 Lectures
Valoració de l'autor: 9.59
Biografia:
Descripció
D’un temps ençà el microrelat (també anomenat, entre d’altres, microconte o microficció) ha guanyat presència en la nostra llengua: són molts i diversos els concursos literaris que hom hi pot trobar. Però hi ha una característica concreta que dota aquesta forma narrativa d’una potència increïble per difondre històries de ficció i noves veus creadores: la seva brevetat.
Basant-se en aquesta particularitat, l’Associació de Relataires en Català fa anys va endegar la campanya “ARC A LA RÀDIO” amb la qual pretén aconseguir, de forma successiva i seqüencial, implantar la lectura de microrelats en els programes de llibres i literatura de diverses emissores de ràdio.
Aquest concurs va néixer de la mà de dues dones amb empenta, allí cap a l'any 2010. Elles són Sílvia Cantos i Silvia Romero, i van proposar la creació del Concurs ARC de microrelats 2010. Secrets. Aquest concurs ha arribat al seu final de la mà de Ferran d'Armengol en els seus cinc últims anys. Tot sense oblidar als anteriors gestors; la Montse Medalla, Sergi G. Oset, Mercè Bagaria i Jordi Masó, tots ells i elles conductors del concurs en totes les seves etapes. Ni cal oblidar el recolzament constant de Toni Arencon, Montse Assens, Vicenç Ambrós, Laura Ropero, Gloria Calafell. Aquests últims anomenats hi són des dels inicis del concurs, i fins al final, i sempre a l'ombra però constant, Ferran Planell, últim president de l'associació.
Malgrat que aquest projecte ha deixat catorze reculls de microrelats i que l'any 2024 va ser l'últim projecte vinculat a l'ARC... No t’ho pensis més i deixa’t endur per la teva capacitat creativa! Escriu microrelats!!!!
Agrupació de Relataires en Català
SOM LLENGUA VIVA!!*!!