Reminiscències

Un relat de: deòmises
En qualsevol moment, al mig del racó més insòlit, inventa una tonada, una melodia, un fraseig, inclús una lletra, les síl·labes de la qual queden ben quadrades amb tot el conjunt. Duu aquesta composició dins del cap al llarg del dia i, en arribar a casa, que és quan pot plasmar-la, es volatilitza i esdevé silenci damunt del quadern pautat amb les cinc línies del pentagrama. La solució seria traginar un bolígraf o un llapis i uns fulls en blanc per gargotejar quatre apunts en el precís instant en què se li acut una idea, però sempre li passa el mateix: surt de casa, carreteja una bossa amb diferent material d'escriptura i torna al domicili i res de res. Ni un parell de compassos ni un míser començament de madrigal.

Com que li ha succeït d'altres cops, ha renunciat a seguir aquesta tècnica. Prefereix compondre la seva música efímera, d'un sol oient, en forma d'una xiuladissa o d'un lleu cant que, al mateix temps que l'exterioritza, ja es dissipa, abans que experimentar la buidesa d'estar eternament preparat per a copsar l'absència de sons. Cantusseja sense parar esment en ningú, aliè al món. Fins i tot, en ple deliri musical, arriba al punt de demanar clemència a les muses, encarregades d'inspirar-lo, per recordar aquestes notes.

Ocorre que un dia, de forma casual a través de les ones hertzianes, les escolta, les reconeix i se sorprèn. En part, per retrobar-les lluny del seu magí; en part, per tenir-ne alguna reminiscència vaga. N'apuntaria el nom i cognom del subjecte, esmentats pel locutor, en un d'aquells fulls en blanc. Però la identitat d'aquest musicastre es converteix en un poti-poti de lletres desordenades, que s'escola per la seva matèria grisa, mentre s'adona que no té cap ni peus una possible demanda per plagi contra aquell “artista”. Sense proves d'autoria ni a qui acusar, tot quedaria en una flamarada vana.

A partir de llavors, decideix anar amb peus de plom i controlar-se els rampells cantaires per evitar oïdes d'intrusos que tinguin millor memòria que ell.

Comentaris

  • Enhorabona!!![Ofensiu]

    Benvolgut / benvolguda relataire:

    Enhorabona! El teu relat ha estat seleccionat pel jurat d’autors i d'autores de l'Associació de Relataires en Català, com a finalista del IX Concurs ARC de Microrelats "Arts" i per formar part del volum recopilatori amb totes les obres finalistes.

    És per això que, en haver quedat seleccionat/ada en la convocatòria, t’agrairíem que, al més aviat possible, ens fessis arribar l’autorització perquè el relat sigui inclòs al recull.

    Només cal que ens enviïs per correu electrònic a l'adreça: concursos.arc@gmail.com el text que adjuntem al final d’aquest comentari amb l’assumpte AUTORITZACIÓ PUBLICACIÓ ARTS, tot fent un copiar i enganxar, i complimentant les teves dades personals.

    Cordialment,

    Comissió Concursos

    ***********************************



    TEXT AUTORITZACIÓ

    En/na .........................................................................................................

    amb DNI. número ......................................................................................

    i nick/pseudònim relataire ............................................................................................

    AUTORITZO a l’Associació de Relataires en Català (ARC) a incloure el microrelat ...................................................................................................

    seleccionat del mes de ..............................................................................,

    del qual en sóc autor/a, en el recull de microrelats “ARTS” que s’editarà a finals de 2019.

    on vull constar amb el nom d'autor/a ............................................................... (en cas de no omplir aquest apartat s'entén que l'autor/a vol aparèixer al recull amb el nick/pseudònim amb el qual ha participat en el concurs).

    Així mateix també atorgo el meu consentiment per incloure qualsevol altre microrelat seleccionat al llarg de la present convocatòria i del qual jo en sigui l’autor/a i a difondre el seu contingut (en part o totalitat) pels mitjans habituals de l’ARC.

    Data .......................................

  • Interpretacions...[Ofensiu]
    Rosaura Gerr | 17-02-2019 | Valoració: 10

    És curiós, jo no havia entès el conte com ho heu fet els altres. Més que els problemes de la creació, jo hi havia trobat una visió tragicòmica, entranyable, d'un Alzheimer musical...
    O és que que el nom que sent el protagonista a la ràdio, i que no és capaç de retenir, no és precisament el seu...?

  • Cal anar amb compte...[Ofensiu]
    E. VILADOMS | 15-02-2019

    Agraïda pel somriure final que m'ha posat el teu relat d'aquest mes, Deomises.
    Cal anar amb compte amb els xiulets i, fins i tot, amb els pensaments.
    Ja veig que la síndrome de la pàgina en blanc també és aplicable al ram de la música.

  • Muses[Ofensiu]
    kefas | 15-02-2019


    Està bé.

    He sentit a dir que les muses tenen tendència a viure en les rodalies dels qui mengen cues de pansa. També diuen que és perquè a elles les agraden les panses.

  • És així[Ofensiu]
    Montseblanc | 13-02-2019

    Com entenc al teu protagonista. La inspiració i la creació es presenten quan menys les esperes, normalment quan estàs fent una altra cosa que t’impedeix prendre notes; sigui música, relat, o alguna altra idea creativa. I quan t’hi poses, allà la taula, en estat de concentració, res de res. Capricis de les muses... Fa bé el protagonista d’intentar gaudir de les seves efímeres creacions abans que capficar-se. Això sí, amb compte, que hi ha molts “copions” hahaha.

    (Això no té res a veure, però el teu relat m’ha recordat quan somio que trobo rovellons i els vaig posant al cistell i penso que els ensenyaré als pares o a qui sigui, i quan torno a mirar el cistell ja s’han podrit, o em desperto i veig que era un somni i tinc les mans buides... snifff)

  • Molt bo[Ofensiu]
    montserrat vilaró berenguer | 12-02-2019 | Valoració: 10

    Una idea estupenda pel teu relat, m’ agrada molt

  • Quina idea tan bona (i fugaç)![Ofensiu]
    laugorna | 12-02-2019 | Valoració: 9

    M’ha agradat molt la idea del teu relat. Quantes vegades no ens ha fugit una idea del cap! I el plagi final, molt bo. Felicitats!

Valoració mitja: 9.67

l´Autor

Foto de perfil de deòmises

deòmises

372 Relats

1005 Comentaris

305936 Lectures

Valoració de l'autor: 9.91

Biografia:
Pèrgoles (o Escandinàvia)


Perquè el comiat no esborra els solcs deixats
A la teva pell, digues-me adéu totes les vegades
Que desitgis, que només sóc teu, en cos i ànima,
I en el teu record, perenne com els paisatges ignots.

Perquè passejar no és una almoina abandonada
A la intempèrie de voler i no poder, entre llençols
Perfumats d'una passió que remou les entranyes,
Desitja aquest meu cor mortal un cop més demà.

Perquè retornaré on vaig besar-te tantes vegades,
Sense cercar altres llavis que els teus, necessitat
Meva, ànima bessona, mare, esguard serè, letícia;

Perquè guarir les ferides sempre ajuda a avançar
Cap a la mà disposada a entortolligar l'esperança,
Seré teu, tan intens, profund com l'enyor que em guia.



***

Tot s'acaba, inclús el somni més bell, per manca de resiliència...


***



deomises@gmail.com

EL MEU BLOG:

Es desclou la tenebra...

Lluís
13.05.1978