Cercador
QÜESTIÓ DE FE
Un relat de: Concurs ARC de microrelats a la Ràdio- Compartir:
En fer-se gran, va obrir els ulls i va decidir que no combregaria mai més amb rodes de molí. Creure en éssers sobrenaturals, en un bon Déu que ho sabia tot, que el vigilava nit i dia i li prometia una parcel·la de felicitat eterna, si era bon minyó... Quina bestiesa! I que dins seu hi havia una animeta, una mena de cosa immaterial que no moriria mai i pujaria cantant cap al cel, on seria per sempre benaurada... Quines bajanades, tot plegat! I pensar que la humanitat s’ho havia empassat durant segles... Si en podem arribar a ser, de babaus!
El que més el meravellava era que encara hi hagués gent, i no poca, que cregués en tot aquell seguit de despropòsits. Resultava inconcebible, en aquesta època nostra en què la Ciència estava a apunt de revelar-nos les últimes claus de l’univers i de la vida, i fins i tot ens prometia superar els límits esquifits i ridículs de la nostra espècie. Sí, de la mà de la seva branca més esponerosa, la de les Neurociències, i de les seves germanes la Intel·ligència Artificial i l’Enginyeria Genètica, el Transhumà estava a punt de fer la seva entrada en aquest planeta, preparat per a conquerir-ne d’altres, i per a superar el seu pobre avantpassat humà en coneixement, en força i en rapidesa. Capaç d’ascendir en plenitud al Núvol, on es fondria en un únic, potencialment infinit i immortal Enteniment.
Aleshores es compliria el nostre destí, i deixaríem enrere aquesta terra esgotada i aquest cos ple de defectes.
I que encara hi hagués qui cregués en ànimes i angelets voladors i no es volgués retre a la veritat i la llum de la Ciència... Homes de poca fe!
Rosaura G.
El que més el meravellava era que encara hi hagués gent, i no poca, que cregués en tot aquell seguit de despropòsits. Resultava inconcebible, en aquesta època nostra en què la Ciència estava a apunt de revelar-nos les últimes claus de l’univers i de la vida, i fins i tot ens prometia superar els límits esquifits i ridículs de la nostra espècie. Sí, de la mà de la seva branca més esponerosa, la de les Neurociències, i de les seves germanes la Intel·ligència Artificial i l’Enginyeria Genètica, el Transhumà estava a punt de fer la seva entrada en aquest planeta, preparat per a conquerir-ne d’altres, i per a superar el seu pobre avantpassat humà en coneixement, en força i en rapidesa. Capaç d’ascendir en plenitud al Núvol, on es fondria en un únic, potencialment infinit i immortal Enteniment.
Aleshores es compliria el nostre destí, i deixaríem enrere aquesta terra esgotada i aquest cos ple de defectes.
I que encara hi hagués qui cregués en ànimes i angelets voladors i no es volgués retre a la veritat i la llum de la Ciència... Homes de poca fe!
Rosaura G.
Comentaris
-
Un honor[Ofensiu]Rosaura Gerr | 27-03-2018
Aleix, és un honor per a una relataire novella com una servidora ser saludada i comentada per tot un veterà com tu. No podria demanar millor recepció en el grup.
Gràcies, i salut! -
Fe científica[Ofensiu]Aleix de Ferrater | 25-03-2018 | Valoració: 10
Hi ha qui té fe en Déu o en qualsevol religió, i n'hi ha que tenen fe en la ciencia i en un futur científic encara per esbrinar. Tots tenen fe. Una abraçada, Rosaura.
Aleix
l´Autor
Concurs ARC de microrelats a la Ràdio
695 Relats
1206 Comentaris
295828 Lectures
Valoració de l'autor: 9.59
Biografia:
Descripció
D’un temps ençà el microrelat (també anomenat, entre d’altres, microconte o microficció) ha guanyat presència en la nostra llengua: són molts i diversos els concursos literaris que hom hi pot trobar. Però hi ha una característica concreta que dota aquesta forma narrativa d’una potència increïble per difondre històries de ficció i noves veus creadores: la seva brevetat.
Basant-se en aquesta particularitat, l’Associació de Relataires en Català fa anys va endegar la campanya “ARC A LA RÀDIO” amb la qual pretén aconseguir, de forma successiva i seqüencial, implantar la lectura de microrelats en els programes de llibres i literatura de diverses emissores de ràdio.
Aquest concurs va néixer de la mà de dues dones amb empenta, allí cap a l'any 2010. Elles són Sílvia Cantos i Silvia Romero, i van proposar la creació del Concurs ARC de microrelats 2010. Secrets. Aquest concurs ha arribat al seu final de la mà de Ferran d'Armengol en els seus cinc últims anys. Tot sense oblidar als anteriors gestors; la Montse Medalla, Sergi G. Oset, Mercè Bagaria i Jordi Masó, tots ells i elles conductors del concurs en totes les seves etapes. Ni cal oblidar el recolzament constant de Toni Arencon, Montse Assens, Vicenç Ambrós, Laura Ropero, Gloria Calafell. Aquests últims anomenats hi són des dels inicis del concurs, i fins al final, i sempre a l'ombra però constant, Ferran Planell, últim president de l'associació.
Malgrat que aquest projecte ha deixat catorze reculls de microrelats i que l'any 2024 va ser l'últim projecte vinculat a l'ARC... No t’ho pensis més i deixa’t endur per la teva capacitat creativa! Escriu microrelats!!!!
Agrupació de Relataires en Català
SOM LLENGUA VIVA!!*!!