... que l'editora destaqui aquest relat!

... va ser l'Englantina.

Disculpeu l'error.

deòmises

Voldríem comentar que trobar-nos la primera versió d'aquest relat, un dia i mig després d'haver publicat la convocatòria, ens va animar i engrescar moltíssim
Fa la sensació que l'autora s'ho ha passat d'allò més bé escrivint aquest text de 420 paraules, a les jutgesses també ens ha semblat molt divertit.
La història és una paròdia del diàleg entre una jubilada i un funcionari. La Rosalia, un personatge entranyable per al lector, vol reclamar per la retallada que ha sofert la seva pensió i el funcionari cerca totes les possibles solucions alienes a l'administració. El desenllaç és un xic escabellat i sorprenent.
Has utilitzat les quatre paraules clau requerides per al repte.
Gràcies, Núria Niubó -presumiblement, l'única dona del repte- per aquest relat ple d'humor i espontaneïtat.

Des de l'inici d'aquest relat de 373 mots, podíem suposar, per les accions que s'esmenten, que el protagonista és un paleta. Però, a les últimes oracions del relat, ens desvetlles que és un funcionari de les pompes fúnebres (és un final sorpresa). Quan s'inicia el nus, el narrador omniscient fa un "flash back" i ens explica com el protagonista sobreviu a la situació de precarietat econòmica amb l'atur. Fins que li arriba el cop de sort, que ningú sap que va ser amb una mica de trampa, oi?
Has insertat les quatre paraules clau adequadament i un narrador omniscient, en tercera persona, ens descriu l'austeritat en la vida del protagonista.
Gràcies, sulfuric, per aquesta aportació tan personal.

Empres 422 paraules per mostrar-nos una escena que retrata el món de Relats en Català. Ho veiem com un homenatge a aquesta plana. Un relataire s'adreça a la seva musa, suplicant una mica d'inspiració per aconseguir presentar-se a un repte. Ella, dura i dolguda es mostra freda i distant -com alguns funcionaris- i ell marxa sense obtenir el favor de la musa inspiradora. Un relat original i amb un rere fons de tendresa envers l'escriptor pelacanyes amb el qual tots nosaltres ens podríem sentir identificats.
Gràcies deomises, pel teu toc especial a l'hora de regirar una història o argument, i fer-la creïble i propera. Esperem que pengis el repte al teu espai, com la resta de participants, per poder deixar-te el comentari.


nurigau i gypsy

Aquest relat de 414 paraules és la història més austera de les que han participat al repte.
El narrador, en primera persona, ens explica l'evolució del protagonista que ha nascut amb la passió per l'escriptura però, per motivacions familiars, en un inici, no s'hi dedica. El descobriment de l'essència del haiku canviarà el rumb de la seva existència: descobreix l'austeritat absoluta en les lletres i, imprescindiblement, en la vida. La manca de desig porta a la felicitat absoluta.
Les paraules clau han estat encabides al llarg del relat amb una total naturalitat.
El desenllaç de la història és un bell haiku que representa la conclusió de la vida del protagonista i del propi relat.
Gràcies, Filalici. Sempre és agradable llegir una història amb un enfocament literari protagonitzada per un poeta.


nuriagau i gypsy

Aquesta és la primera de les dues parts d'un relat conjunt, si vols llegir la segona, clica el següent enllaç:No som el que sembla o potser si de cesc602.

Aquesta és la tercera de les tres parts d'un relat conjunt, si vols llegir les altres dues, clica els següents enllaços:

·PRIMERA: Accions i reaccions de Mercè Bellfort

·SEGONA: Accions i reaccions (segona i darrera part) de Mercè Bellfort

Aquesta és la segona de les tres parts d'un relat conjunt, si vols llegir les altres dues, clica els següents enllaços:

·PRIMERA: Accions i reaccions de Mercè Bellfort

·TERCERA: Peatge (Dr. Volat) de rnbonet

Aquesta és la primera de les tres parts d'un relat conjunt, si vols llegir les altres dues, clica els següents enllaços:

·SEGONA: Accions i reaccions (segona i darrera part) de Mercè Bellfort

·TERCERA: Peatge (Dr. Volat) de rnbonet

Aquest és el primer repte guanyador que he penjo. Encara me n'he sortit prou bé, però hi ha dues errades:
- L'extensió era de 350 paraules com a màxim (i no 200)
- La durada va ser de poc més de 3 dies (i no 48 hores).
Coses de la plantilla, que està molt ben feta per anar seguint pas a pas, però que conserva alguna part fixa que després cal tenir en compte de canviar, com les que acabo d'esmenar i també l'any del relat (diu 2005).

Fóra molt demanar que algun rèptil expert posés la plantilla al dia?

quan el vaig llegir abans del veredicte, la imatge tendre d'en Draco...

Un repte ben guanyat, boig

angie

abocar tot sentiment en les paraules, acaronant les seves lletres amb melodia.
N'ets mestre d'aquest art.
Pauli, continua vivint amb la poesia

Mira que bé, jo havia treballat en un forn de pa i mai vaig saber com feien aquella "coca de forner" tan rebona, que sembla ser el mateix que el coc.

Una variant salada: posar-hi sal en canvi de sucre, i posar-hi al damunt els ingredients d'una escalivada. Ahhhhhmf, ja m'has fet venir gana!

Tenia ganes de llegir-te i mira, em sembla que continuaré.

Per cert, tens tota la raó amb allò de l'allò; gràcies per l'obervació i el comentari!!

smuaks!

m