Repte CDXXXII (432) - Olor a resclosit (02-08-2010)

Proposat per: Nubada (2 d'agost de 2010)


Tema: "Tancat per vacances"

Extensió:: de 200 a 500 paraules

Condicions: El text ha de contenir l'expressió "tancat per vacances"

Durada: una setmana



Guanyador/a: foster



Relat guanyador:

Olor a resclosit

Surts corrents del pis a veure si encara arribes a l'estanc. En Pere està abaixant la persiana i li atures el braç i li implores un cartró de Ducados, uns paquets de ros i paper de fumar.
-Passa, passa, no em ve de cinc minuts, demà l'estanc estarà ja tancat per vacances i temps és el que em sobrarà.
-I d'això, com és que tanques, aquest any? Ets un dels pocs que no en feia mai, de vacances!
-Cert, i m'agrada l'agost a la ciutat, i no marxaria si no fos perquè la cosa està molt malament i no em compensa ni de llarg. Per matar hores esperant algú que no entrarà, prefereixo barrar la botiga i no deprimir-me. Així de senzill.

A l'ascensor, obrint ja el paquet de tabac, recordes el raonament d'en Pere i t'adones ni més ni menys que tu, el que has fet, el que estàs fent amb la teva ànima és si fa no fa el que ell amb l'estanc. Has encofurnat els teus sentiments en un lloc introbable, i has tancat el teu cor…per vacances! Total, tampoc no s'hi acostaria ningú! Per què fingir vana esperança en un client de pas quan pots, senzillament, abaixar la persiana? Somrius per no plorar: el paral.lelisme té certa gràcia, llàstima que siguis tu el desafortunat protagonista de la història, i llàstima que hi hagi una petita diferència entre el teu cor i l'estanc: les vacances d'en Pere tenen termini, una data concreta; torna a treballar sens falta l'u de setembre. I tornarà amb totes les ganes, i amb energies renovades. I en canvi tu, tu t'enfonses cada vegada més en un estiu infinit de no res, amb un cor que pateix la inactivitat de la foscor i s'apaga lentament, molt lentament…

Creues la porta del pis amb la ferma decisió de canviar el rumb del teu destí. Baixar a l'estanc t'ha obert els ulls, ets conscient que una conversa sense cap importància, intranscendent en una altra ocasió, a tu t'ha fet saltar com una molla i entreveus ja la llum al final del tunel. Ara saps perfectament que en un futur, algun dia, voldràs i necessitaràs tornar a estimar. I ara que ho saps amb tota seguretat, tens clar que si per d'aquelles casualitats apareix de sobte la teva dona ideal, i si per aquelles de les més encara rares casualitats per a Ella ets el seu home ideal, quan li obris la botiga no vols que trobi tota la mercaderia passada de moda, florida, i amb olor a resclosit.


Enllaços al Fòrum:

Altres textos presentats:

Resta de participants

Comentaris i veredicte