Cercador
Senyora, això és suborn!
Un relat de: Núria Niubó- Compartir:
El funcionari estava murri i capcot.
La Rosalia feia ja quasi una hora que estava fent cua, era l'última però esperava, tenia una queixa important a fer, molt important, i tant !
Amb els seus 72 anys caminava ranquejant per l'artrosi dels genolls i sort en tenia d'haver agafat el paraigua per poder-se repenjar.
Per fi era davant la finestreta, tímidament, pronuncià un "bon dia" amb veu tremolosa, aquell homenet li respongué un "digui'm" sense apartar la mirada de la pantalla de l'ordinador.
- Miri -digué la Rosalia-, estic amoïnada, aquest mes he cobrat 46 de menys i ja em dirà vostè, dels 540 que cobro me'n treuen 46 i em quedo amb 494, he de pagar el lloguer, la llum, la calefacció, el telèfon, i més despeses que no cal anomenar. Sort en tinc, dels fills!
- Senyora -respongué el funcionari-, si vol presentar alguna queixa sobre la retallada de les pensions ha d'anar a recepció i demanar l'imprès 502, emplenar-lo i presentar-lo aquí, no s'oblidi d'adjuntar-hi les fotocòpies que se li especifiquen.
- Però, què diu? Estic rebentada de tant esperar, que ja tinc una edat, jo! Escolti, jo li pago el que sigui si vostè m'ho fa tot.
- Senyora, això és suborn! A més, no es queixava de cobrar poc...
- I vostè, què n'ha de fer dels diners que tinc? Jo demano el que em pertoca, he treballat i cotitzat durant 38 anys i he estalviat, sí, però els meus estalvis són només per a coses importants, tinc tot el dret de subsistir amb la meva pensió i per això vinc a reclamar.
- I els fills, no poden fer-li? No seran ells qui heretin els estalvis?
- Ai, retrons! Ja hi tornem! Vostè creu que els meus fills està per aquestes bajanades? Prou feina tenen a anar a cobrar l'atur i fer cursos de formació.
- Senyora, ho sento, és hora de tancar l'atenció al públic.
- I ara, ni pensar-ho! Jo no em mouré d'aquí fins que m'arreglin la pensió. Miri, sap què? Em fa un xec per 46 i tot arreglat, ja tornaré un altre cop a primers dels mes que ve.
El funcionari tancà la finestreta sense dir res més.
La Rosalia, enrabiada, començà a picar i picar en el vidre, escridassant a tothom, amb tal atac de nervis, que hagueren de trucar a l'Hospital.
Un cop dins l'ambulància, es posà a cridar desesperadament:
-El medicament! El medicament!
L'infermer li preguntà:
-Senyora, de quin medicament parla?
- Doncs, de les pastilles per als nervis, que jo m'altero de seguida!
Comentaris
-
real[Ofensiu]nadàlia | 08-07-2010 | Valoració: 10
Avui en dia aquest relat té allò de riure per no plorar,
realitat de moltes finestretes de funcionari estret de mires i preocupat per les formalitats sense veure el sentiment de les persones que té al davant. Cadascuna pot ser tractada de la mateixa manera. Malgrat tot i sortosament crec.il.lús, que cada vegada atenen millor la gent.Cal pensar que molts treballadors de les finestrelles d'atenció al ciutadà també pateixen l'atur d'un germà, esposa o fill. Sí caldria tenir empatia sense haver-ho de viure..Punt.
Molt bé, molt real i els mots de l'àvia són tan tan tan
vius, tan d'àvia que malgrat la realitat que viu encara conserva el necessari humor per viure. Fantàstic. -
Senyora, això és divertit![Ofensiu]nuriagau | 06-06-2010 | Valoració: 10
Un relat simpàtic, ocurrent i espontani d'aquells que convé llegir en temps de crisi.
Gràcies, Núria, per haver creat aquest parell de personatges (la Rosalia i el funcionari murri) i per fer-los mantenir aquest divertit diàleg.
Núria
-
No cal que ens hi cansem[Ofensiu]aurora marco arbonés | 06-06-2010 | Valoració: 10
Que això no ho arregla més que un miracle.
Has fet un relat d'actualitat en el que no hi falta cap ingredient: la iaia que es queixa de que li han retallat la pensió, el funcionari que no està per punyetes que prou problema té amb la seva pròpia retallada del sou, els fills que estan fent cua a la oficina de l'atur o en cursets de formació que no els hi serviran per a res perquè no hi ha feina... Tot plegat, unit a la teva qualitat irònica d'escriure relats (i també poemes, que jo n'he sentit algún de molt còmic), fa que s'escapi un somriure de la boca del lector que no sap ben bé si riure o plorar.
La meva opinió es que riguem mentre puguem.
Petons, estimada amiga -
L'habilitat positiva de la ironia[Ofensiu]Joan G. Pons | 05-06-2010 | Valoració: 10
Els nervis..... són els nervis.....i els vidres de la finestreta no ho entenen.... ni molt menys la persona... persona ? que hi és al darrera...i tanca..... el diàleg, la comprensió, l'escolta...
Vaja, Vaja.... -
Molt divertit![Ofensiu]brins | 02-06-2010 | Valoració: 10
Quan el vaig llegir al repte per primera vegada, el vaig trobar boníssim, i ara, en rellegir-lo, he recordat per què em va agradar tant:
- Per la gràcia amb què t'expresses
- Per l'originalitat del tema
- Per la realitat que evidencia
- Pel bon humor que conté
- Per l'acoblament amb el tema proposat
- Per la rapidesa amb què va ser escrit
- Per...
Per què no tothom té el teu do a l'hora d'escriure...
Una abraçada,
Pilar
-
seguim en contacte[Ofensiu]joandemataro | 30-05-2010 | Valoració: 10
molt divertit relat Núria i molt realista...descriu la societat en què vivim...de la qual tu has fet una grn paròdia...et felicito
Et recomano un curtmetratge que es diu " El circo de las mariposas" i el poema que vaig fer inspirant-me en ell, espero que t'agradi
poema: La papallona sense ales
una abraçadota
joan -
Comentari de les jutgesses[Ofensiu]REPTE CLÀSSIC | 30-05-2010
Voldríem comentar que trobar-nos la primera versió d'aquest relat, un dia i mig després d'haver publicat la convocatòria, ens va animar i engrescar moltíssim
Fa la sensació que l'autora s'ho ha passat d'allò més bé escrivint aquest text de 420 paraules, a les jutgesses també ens ha semblat molt divertit.
La història és una paròdia del diàleg entre una jubilada i un funcionari. La Rosalia, un personatge entranyable per al lector, vol reclamar per la retallada que ha sofert la seva pensió i el funcionari cerca totes les possibles solucions alienes a l'administració. El desenllaç és un xic escabellat i sorprenent.
Has utilitzat les quatre paraules clau requerides per al repte.
Gràcies, Núria Niubó -presumiblement, l'única dona del repte- per aquest relat ple d'humor i espontaneïtat.
-
clau d'humor... [Ofensiu]plàcidaploma | 30-05-2010 | Valoració: 10
Gràcies Núria.... m'has fet riure amb el teu relat...!!
Descrius caricaturitzada una realitat present i ben present... Al mal tiempo buena cara!! Caldrà cercar solucions més creatives que la de la Rosalia per afrontar la retallada.
Esperem resulti efectiva davant aquesta crisi econòmica... i en poguem sortir aviat...
Emprendre-ho amb clau d'humor facilita qualsevol circumstància...
Un petonet molt fort i una rialla, la que tu m'has dibuixat avui...
Valoració mitja: 10
l´Autor
149 Relats
1116 Comentaris
201610 Lectures
Valoració de l'autor: 9.93
Biografia:
Sóc addicta a vosaltres,
poetes amics,
mags de la paraula,
il•lusionistes del pensament.
Sóc addicta a l’amor
que regaleu amb poemes,
encadenant versos,
declamant sentiments.
Sí, amics,
sóc addicta.
A les trobades poètiques.
Als silenci compartits.
A les mirades que escolten.
A les mans que s’entrellacen.
A vosaltres.
ELS 45 POEMES PREFERITS DELS SEUS AUTORS
ELS 58 RELATS FAVORITS DELS SEUS AUTORS
58 LECTURES PER ALS MÉS JOVES D'RC