Expectativa irreal

En aquest recorregut cap a enrere amb el qual corresponc al teu interés pels meus primers relats em trobo amb una narració molt contundent, una història que per versemblant resulta còmica, molt ben escrita i dibuixada, amb precissió de cirurjà. Has sabut treure molt de suc d'aquesta situació d'una professió mitificada i l'has portat milimètricament cap al final obert.
Ens seguim llegint.

la continuació. Ha estat un relat agradable i fàcil de llegir. Felicitats pel què et toca l'aniversari del teu fill

Aquesta és la primera de les dues parts d'un relat conjunt, si vols llegir la segona, clica el següent enllaç:No som el que sembla o potser si de cesc602.

Els teus relats, recorden els de PERE CALDERS. felicitats, tens bona prosia.

aquest relat policíac on el detectiu troba que la seva feina és banal i anodina mentre que els desconeguts la troben apasionada i intrigant... Acostuma a pasar-nos que trobem més emocionant tot allò que desconeixem. M'he quedat amb ganes de llegir més!

Has exposat, mantenint fidelment la proposta del repte, la quotidianitat d'una tasca que en principi pot semblar excitant, variada o molt interessant a qui la mira de lluny, després d'haver llegit o haver seguit pel·lícules sobre el tema: per a qui la viu dia a dia, però, no deixa de ser una feina banal i rutinària.

T'envio una abraçada dolceta i "mona",
Unaquimera

Avui he llegit alguns dels teus relats que encara no havia descobert i tots em semblen exquisitament interessants.

M'he fixat en que tots els relats publicats han estat seguint les normes de diferents reptes i en tots has aconseguit relats veritablement bonics.

Però tinc un petit anhel, m'agradaria llegir un relat teu en el qual no seguissis cap tipus de norma, senzillament escriure sobre el que et ve de gust en aquell moment i seguint l'estil que vulguis, sense obligacions de paraules.

No vull pas que t'ho prenguis com una obligació, només vull que sàpigues que tinc aquest neguit dins meu :)

I molt real. Jo n'he conegut un d'investigador privat i el pobre es feia uns tips d'esperar per les cantonades a que passés la persona que havia de seguir! Però mira, és una feina com una altra. El que és interessant és que el relat està molt ben escrit i tu portes una marxa que és massa.
Molts petons

M'ha agradat molt, Núria!!! És entretingut i molt ràpid de llegir!!! Felicitats

Hola!

m'ha encantat aquest relat, és molt interessant!
em recorda al detectiu Conan, una serie de dibuixos sobre un nen detectiu!
has llegit "no demanis llobarro fora de temporada"?
está molt bé, de veritat!

una abraçada!

que et volia escriure i avui, en rebre el teu comentari, no he volgut esperar més.

Tot i que una mica tard, et dono la benvinguda per haver-te inscrit com a relataire, ja ho havies d´haver fet abans, escrius molt bé.
També vull felicitar-te per un altre aspecte que he pogut observar, el teu amor i la teva cura envers la família. Em recordes en molts aspectes, fins i tot per l´activitat docent que desenvolupes, la meva filla. Sabeu valorar i mantenir viu el llaç familiar. Això és molt important!

Pel que fa a aquest relat, que vas presentar al Repte de Calderer, et puc dir que em va agradar molt quan el vaig llegir i ara que l´he rellegit. Aquest desig que té el protagonista de causar bona impressió a la parella, és molt quotidià i real, es faci la feina que es faci. Ho has sabut relatar amb molt d´encert.

Una forta abraçada

Pilar

La feina de detectiu privat la trobo prou digne, però no cal fer-ne un culebró. El protagonista sembla que ha volgut lligar "fardant" de la seva feina. Un xuleta que s'ha empolsat i ara no trobe el raspall per netejar-se. Hauriem de saber si la Laia hauria quedat amb ell si li hagues explicat que era el "butanero" . Tu que la coneixes, què en penses? Un relat agradable i fàcil de llegir.

que semblen interessants a primera vista, perden el glamour, què ens queda? :-)
Molt lograda aquesta descripció d'una professió que ha estat idealitzada a través del cinema i la tv, i que en el fons passa a ser com qualsevol altra, afegint-t'hi els inconvenients d'horaris i situacions adverses.
Tu quan t'hi poses ja no hi ha qui et pari, eh?
Ben fet, endavant!
Una abraçada

Interessant relat que ens acosta al món sòrdid i vulgar de la majoria de detectius. Al cinema se'ns presenten com homes atractius plens de glamur, enginyosos i conqueridors, que fan que de vegades ens creguem que la realitat es així. Potser si que n'hi ha algun, però crec que el que tu ens retrates, és el més habitual. Millor per ell si no li explica les seves misèries a la noia.
Molt ben expressat.
Una forta abraçada