Accions i reaccions (segona i darrera part)

Un relat de: Mercè Bellfort

ACCIONS I REACCIONS (segona i darrera part)


Després de llegir unes quantes pàgines del llibre que el doctor Volat em va assenyalar amb el seu llarg índex a la consulta vaig quedar "grogui".
He dormit com un nadó i m'he llevat descansada i de bon humor. Mentre esmorzava el meu cafè amb llet i un munt de galetes entaforades dintre he pensat molt amb el meu metge: he repassat mentalment totes les estranyes accions de les quals va fer mostra ahir al matí i m'adono que els cabells se m'han posat de punta. Què coi li deuria passar? Estava esgotat? Potser enfebrat?
Comença a ser hora d'arreglar-me per anar a la visita ajornada per avui. Ui, ja vaig una mica justa de temps, serà qüestió de fer via! He pensat que uns colors ben llampants en el meu vestuari junt amb un bon somriure ajudarien a alegrar-me el dia. He sortit de casa apressada per arrribar puntual i aquí em trobeu a la sala d'espera, ben asseguda i llegint una revista. Bé… llegint, el què se'n diu llegint, no. De fet, estic pensant en el motiu de la meva consulta, vull aclarir molts dubtes i cavil·lacions meves que, de ben segur, el doctor sabrà orientar. Sé que són temes banals, però jo tinc l'especialitat de fer-ho tot molt transcendental, d'obsessionar-me i quedar-me encallada en un assumpte dies i dies sense trobar la sortida correcta. En aquestes cabòries estic quan una mà em toca delicadament l'espatlla per indicar-me que és el meu torn.
M'adreço a la porta i, seguint el mateix ritual d'ahir, dóno un parell de copets amb els artells fins que escolto la seva veu:
- Endavant, ja pot passar!
Allà m'està esperant, assegut a la seva butaca, exhibint un somriure d'orella a orella. Se'l veu pletòric, amb un aspecte immillorable, molt saludable. Com és habitual espero que sigui ell qui em faci la pregunta de sempre:"Què tal, senyora Bruna, com es troba?" Però, davant la meva sorpresa, no és així. El doctor Volat comença a explicar-me que li sap molt greu allò que va passar ahir a la consulta, que estava fora de lloc, neguitós, que no tocava ni quarts ni hores per tot el què li està passant…
-Què li passa, doctor?- goso preguntar-li amb certa preocupació.
-Doncs… veurà, després de tots els anys que porto exercint la meva professió de psiquiatre, m'estic adonant que se m'ha despertat una afecció forassenyada envers l'escriptura. Gràcies a vostès, als meus pacients, he descobert un pou d'històries interessantíssimes que, narrades amb molta discreció per part meva, donen peu per escriure pàgines i pàgines…Per exemple, no em trec del cap aquell matrimoni gran que va deixar tota la seva fortuna a una gossera municipal per tal que cuidessin els animals abandonats quan els seus dos fills havien quedat amb una mà al davant i l'altra al darrere degut a la desfeta del seu negoci immobiliari. O bé aquella noia que va intentar suicidar-se perquè el seu xicot la va deixar plantada per sortir amb la seva millor amiga. O bé aquell jove desesperat de la vida perquè volia ser torero i la família pretenia fer-lo fora de casa. O bé el cas d'un pederasta que et feia esgarrifar només veient el seu semblant desequilibrat i que, per sort, va acabar empresonat. O bé…
En aquell precís moment sona el telèfon i el doctor Volat em fa un gest simpàtic amb la mà en senyal de que m'esperi un moment. Sembla ser que es tracta d'una emergència per la cara que fa. Mentre escolta atentament al seu interlocutor i li dóna tota mena d'explicacions i ànims, consulto el rellotge. Mare meva…ha passat mitja hora llarga i encara no he pogut obrir boca. Serà possible! Enutjada i atabalada agafo el bolígraf i la llibreta que sempre porto a la bossa, arrenco un full amb tota la meva ràbia i, mentre ell segueix parlant, m'aixeco del divan i li deixo unes paraules escrites damunt la seva taula. Abans de desaparèixer per la porta, però, les rellegeixo, observo el doctor uns instants amb benevolència i, finalment, les acabo ratllant ben ratllades per reescriure'n unes altres:
"Ens veiem demà, doctor Volat, a la tercera va la vençuda"
En arribar a casa comprovo si tinc algun missatge al contestador. No m'ho puc creure! Escolto les paraules que m'ha deixat el doctor amb un to molt suau i agradable. Pareu l'orella que us acosto l'aparell:
"Senyora Bruna, li demano disculpes novament i li asseguro que demà només vostè serà l'única protagonista de la sessió. tal com ha de ser. Estic frisós per escoltar-la. Gràcies per la seva paciència i comprensió. Fins demà"
"Tot un detall", penso jo. Molt bé! Demà procuraré esmolar el meu jo creatiu i fer-li la bola més grossa i impactant del normal. Seria divertit veure'm reflectida algun dia en un dels seus "bestsellers".







Comentaris

  • Vols llegir les tres parts d'aquest relat?[Ofensiu]
    REPTE CLÀSSIC | 14-07-2009

    Aquesta és la segona de les tres parts d'un relat conjunt, si vols llegir les altres dues, clica els següents enllaços:

    ·PRIMERA: Accions i reaccions de Mercè Bellfort

    ·TERCERA: Peatge (Dr. Volat) de rnbonet

  • Gràcies![Ofensiu]
    rnbonet | 07-07-2009

    I és que, xicona, el Dr. Volat es mereix el meu PEATGE i qualsevol reacció teua, siga la que siga.
    Perquè accions, ell en té, i reaccions també. Cal tenir en compte que explicar a l'amable públic lector (m. i f.) les aventures i desventures del citat* correspon a gent d'RC.

    Salut i rebolica, companya!

    -NOTA*. 'Citat' equival a Dr. Volat

  • Un relat molt fluït[Ofensiu]
    copernic | 27-04-2009


    La segona part de les aventures i desventures del Dr. Volat ha agafat la velocitat de creuer i ens ofereix un relat entenedor, de fàcil lectura, divertit i irònic i no exempt d'una preocupació vital: La necessitat d'ésser escoltat i valorat. Bona continuació i final obert que dona per a una altra lliurament. Només t'he de fer un comentari sobre un fet que he considerat del tot inacadèmic: Aquest "Pareu l'orella" dirigit al lector trenca amb la narració omniscient en primera persona d'una manera estrambòtica. Ara bé, si es tracta d'un experiment, pot ésser és qüestió d'acostumar-s'hi. Podries provocar una moda i tot. Aviat veurem canvis de punts de vista narratius en el mateix relat a RC. Qui sap!
    I moltes gràcies pels teus comentaris que em posen vermell com un tomàquet ( o tomata) Taure barcelonina empordanesa!

  • Esperava [Ofensiu]
    Nonna_Carme | 25-04-2009 | Valoració: 10

    que, aquesta segona part, em facilités el perquè del comportament del doctor Volat però veig que continua tan... diem... distret.
    Molt bon relat, Mercè, com sempre.
    Anys i anys per molts anys...! Aquí es necessari que hi posis música d'aniversari.
    Una forta abraçada.
    Nonna

  • Si la primera[Ofensiu]
    brins | 25-04-2009 | Valoració: 10

    part em va deixar amb dubtes i amb ganes de saber-ne la continuació, ara, en què l´he llegida, encara tinc més desig de conèixer la reacció de la senyora Bruna.

    Estic segura que una tercera part serà una joia per a tots els teus lectors, que són molts.

    Una càlida abraçada,

    Pilar

  • Crec que...[Ofensiu]
    Joan Gausachs i Marí | 25-04-2009 | Valoració: 10

    Crec que el doctor Volat i la senyora Bruna, farien bé d'anar, ben junts, a la consulta d'un psiquiatre normal.
    Si no acabes l'obra... potser sí, que hi haurem d'anar els lectors, al psiquiatre.
    Felicitats!... pel relat i pels vint-i-cinc... o vint-i-sis?
    - Joan -

  • darreraaa???[Ofensiu]
    Unaquimera | 24-04-2009 | Valoració: 10

    Ja saps, Mercè, que esperava amb candeletes aquesta continuació, per què em vas deixar tota intrigada... però ara que l'has publicat i l'he llegida, toro a quedar-me amb tota encuriosida: que li explicarà la senyora Bruna al doctor en la propera visita? Quina bola "grossa i impactant" serà capaç d''empescar-se? podrà arribar a fer-ho? o es trobarà al canviant doctor en un estat d'ànim diferent, cosa que l'obligarà a callar, a dir-li quatre coses ben dites, o a sortir per potes?
    El que em mata, en aquest el meu estat de curiositat, no és que darrere el títol hagis escrit "segona", sinó el mot "darrera", que sembla indicar que em quedaré sense saber com continua la saga... o puc tenir alguna esperança encara?
    Com que diuen que l'esperança és la darrera cosa que es perd, vaig a buscar-la... vés a saber on l'he deixada!
    Fins aviat, oi?

    Espero que la Diada et fos un Bon Dia!

    Una abraçada de part meva per a l'entranyable Senyora Bruna, i una de més forta encara per a tu,
    Unaquimera

  • Bingo![Ofensiu]
    Mercè Bellfort | 23-04-2009

    Núria! A part de ser una bona escriptora crec que també ets una bona psicòloga.
    Moltes gràcies per convidar-me a continuar la història, però encara necessitaríem una quarta part i penso que seria més del mateix. M'entens, oi?
    A veure si coincidim demà a la paradeta d'RC que ja tinc ganes de veure't.
    Mercè Bellfort Bruna, per servir-la.

  • Molt bona la continuació[Ofensiu]
    Calderer | 23-04-2009


    Vaig estar a punt de fer-te la broma de prendre't el personatge i escriure jo la segona part. Què em va retenir? Prudència? Respecte per la propietat intel·lectual? Res de tot això, senzillament no se'm va ocórrer com continuar.

    Dius segona i darrera part però el relat sembla com si insinués una tercera.

    Molt divertit, m'ha fet gràcia sobretot el final, la pacient volent explicar alguna cosa (alguna bojeria) ben interessant per tal que el metge tingui material literari per treballar.

    Salutacions

    Lluís

  • Quin nick tindrà el doctor Volat?[Ofensiu]
    nuriagau | 22-04-2009 | Valoració: 10

    Gràcies, Bruna, per haver-li donat una segona oportunitat al doctor Volat.
    Gràcies, Mercè, per haver escrit una segona part al relat.

    Després de llegir-lo, m'ha fet pensar que, és provable, que algunes de les històries d'RC puguin ser fruit de les confessions a un psiquiatre. Segurament, moltes d'elles, són històries que coneixen mestres, metges... oi?

    Quin nick deu tenir el psiquiatre d'RC?

    Felicitats pel relat!

    Núria

    Crec que encara li hauràs de donar una tercera oportunitat, no?

  • Bon relat de la segona[Ofensiu]
    Romy Ros | 22-04-2009 | Valoració: 10

    oportunitat que li dones al doctor...però veig que necessita una tercera, potser ell també necessita persones que l'escoltin ja que la seva professió és escoltar i valorar; de vegades ens arriba a tots la necessitat de que ens escoltin, per això l'escriptira és tan bona teràpia, ens poden escoltar sense fer soroll. Sincerament,
    Enhorabona!

Valoració mitja: 10