Jo intentaré dur-ne un altre

Bona nit, reptaires,

A continuació trobareu els comentaris als vostres textos i tot seguit el veredicte. Hem intentat posar els enllaços per tal que, els que no esteu massa familiaritzats amb el funcionament del fòrum, us resulti més fàcil trobar els relats comentats.

Malgrat que la forassenyada proposta que us vàrem plantejar va ser fruit d'un rampell de bon matí, s'han presentat deu relats. Agraïm, de tot cor, a tots deu reptaires la vostra participació al primer repte que hem convocat conjuntament. Com que ens ha agradat, proposarem que hi hagi més jutges que ens premiïn alhora. ;P

A més a més, les companyies Orange i Movistar estan molt contentes amb el veredicte del jutge anterior i defensen els reptes compartits.

Hem fet la nostra tasca tan bé com hem pogut, confiant que vosaltres ho valorareu així. Si ho considereu oportú, podeu enviar-nos un correu i us farem arribar aquelles petites incorreccions que, bonament, hàgim pogut detectar. En els comentaris ens hem centrat en el que ens heu volgut transmetre o, més ben dit, en el que hem copsat nosaltres dels vostres relats. El tema ortogràfic i de puntuació l'hem deixat per a qui vulgui adreçar-se al nostre correu.
Si desitgeu, publicar-los al vostre espai, amb molt de gust, us penjarem aquest comentari:
Comentaris als relats participants:
Senyora, això és suborn ! - Núria Niubó
Voldríem comentar que trobar-nos la primera versió d'aquest relat, un dia i mig després d'haver publicat la convocatòria, ens va animar i engrescar moltíssim
Fa la sensació que l'autora s'ho ha passat d'allò més bé escrivint aquest text de 420 paraules, a les jutgesses també ens ha semblat molt divertit.
La història és una paròdia del diàleg entre una jubilada i un funcionari. La Rosalia, un personatge entranyable per al lector, vol reclamar per la retallada que ha sofert la seva pensió i el funcionari cerca totes les possibles solucions alienes a l'administració. El desenllaç és un xic escabellat i sorprenent.
Has utilitzat les quatre paraules clau requerides per al repte.
Gràcies, Núria Niubó -presumiblement, l'única dona del repte- per aquest relat ple d'humor i espontaneïtat.
---o0o---
no hi ha mal que cent anys duri... - sulfuric
Des de l'inici d'aquest relat de 373 mots, podíem suposar, per les accions que s'esmenten, que el protagonista és un paleta. Però, a les últimes oracions del relat, ens desvetlles que és un funcionari de les pompes fúnebres (és un final sorpresa). Quan s'inicia el nus, el narrador omniscient fa un "flash back" i ens explica com el protagonista sobreviu a la situació de precarietat econòmica amb l'atur. Fins que li arriba el cop de sort, que ningú sap que va ser amb una mica de trampa, oi?
Has insertat les quatre paraules clau adequadament i un narrador omniscient, en tercera persona, ens descriu l'austeritat en la vida del protagonista.
Gràcies, sulfuric, per aquesta aportació tan personal.
---o0o---
L'escriptor - Filalici
Aquest relat de 414 paraules és una de les històries més austeres de les que han participat al repte.
El narrador, en primera persona, ens explica l'evolució del protagonista que ha nascut amb la passió per l'escriptura però que, per motivacions familiars, en un inici, no s'hi dedica. El descobriment de l'essència del haiku canviarà el rumb de la seva existència: descobreix l'austeritat absoluta en les lletres i, imprescindiblement, en la vida. La manca de desig porta a la felicitat absoluta.
Les paraules clau han estat encabides al llarg del relat amb una total naturalitat.
El desenllaç de la història és un bell haiku que representa la conclusió de la vida del protagonista i del propi relat.
Gràcies, Filalici. Sempre és agradable llegir una història amb un enfocament literari protagonitzada per un poeta.
---o0o---
Entre amics - Maurici
Un relat de 495 paraules en què no trobem narració, tan sols diàleg. En concret, ens transcriu un debat entre el president i els ministres (curiosament, trobem a faltar el de Defensa) que cerquen mesures per pal·liar la crisi econòmica.
L'eix vertebrador d'aquesta ocurrent conversa són, precisament, les paraules clau proposades per al repte. El debat, ben lligat, amb tocs d'humor, va captivant la nostra atenció. En tot el relat hi plana una ironia que potser té molts punts en comú amb la nostra quotidianitat.
La proposta final: la retallada del salari dels diputats i dels membres de govern; no s'aprova com les anteriors. Es proposa fer un estudi. És, per tant, un relat amb final obert,
Gràcies, Maurici, per oferir-nos aquest debat que, malauradament, no deu ser massa diferent als de la realitat actual.
---o0o---
Comença la festa - Sangifetge
Un enfocament originalíssim de l'austeritat en 481 paraules, vista des del punt de vista d'un "nen de papà", un ésser malcriat acostumat a comprar tots els capricis amb diners. Relat molt àgil i ben estructurat, que es desenvolupa en un taxi. Hi ha diàleg i també hi trobem el pensament en "off" del protagonista que sent menyspreu pel taxista i el vol utilitzar per riure's d'ell. En aquest cas, ens poses a l'altra banda de l'austeritat: en el bàndol d'aquells que no la pateixen, gent rica que pot seguir amb la seva especial manera de veure la vida i amb la voràgine de plaers i despeses que practiquen. Rere el relat també hi ha una crítica al classisme ferotge que no es pot obviar en la nostra societat. Un final contundent i obert.
Gràcies Sangifetge per la teva aportació, sempre valuosa en els reptes.
---o0o---
El tren de les set - darkman
499 paraules en un relat ple de melangia i nostàlgia, escrit amb un llenguatge poètic i amb un lèxic ric que dóna molts detalls per posar al lector en la situació correcta. El protagonista és un individu que s'intueix ha quedat sol, arran d'haver patit una guerra o un atac de gran magnitud. Ens ha recordat una mica l'atmosfera que planava pel llibre "El Mecanoscrit del segon origen" de Manuel de Pedrolo. L'home, cada dia, va a un tren abandonat i puja per recordar els amics quan anaven plegats a la facultat i rememora la vida abans del desastre. L'efecte aconseguit és pertorbador i d'una gran desolació. De vegades, veu ombres bellugar-se, no sap si ha estat l'únic supervivent. Aquest text requereix més d'una lectura, per la riquesa de recursos emprats i per la poesia inserida en la història, que fa que aquesta esdevingui boirosa i amb un regust de mirada antiga. No sabem què va passar. Només tenim el present del personatge que viu resignat en una total solitud. És un text que aclapara i esborrona.
Moltes gràcies darkman per aquest repte magnífic, sens dubte un delicatessen per assaborir a poc a poc.
---o0o---
De bon conformar - Vladimir
Ens has presentat la vida austera d'uns personatges anònims masculins que s'allotgen a una pensió-residència.
Podem afirmar que l'enginy de la història no es fonamenta en un argument d'acció trepidant, més aviat podríem considerar-lo un relat costumista. El narrador ens va descrivint , d'una forma acurada i irònica, la vida d'aquests homes i la interacció amb les infermeres. Unes descripcions, però, farcides de comentaris simpàtics que fan aixecar la libido dels protagonistes i provoquen el somriure del lector.
En el teu text s'hi detecta la petjada "vladimiriana" quant a la precisió i la tria dels mots, absolutament acurada i rigorosa. Realment, mai no ens havíem plantejat una llar d'avis des d'aquest punt de vista, de l'austeritat forçada i forçosa a la que es veuen abocats tots els que hi viuen. Un relat que podria semblar molt trist esdevé plàcid i divertit sota el prisma de la teva fina ironia.
I usant monosíl·labs, com la infermera del relat: Molt bo l'ús del mot

Una de les frases ha aparegut tallada, per un incorrecte etiquetatge dels codis HTML.

I usant monosíl·labs com la infermera del relat: Molt bo l'ús del mot xec!.

... felicitats als participants!

Enhorabona al guanyador!

...i gràcies a les jutgesses!

Ha estat molt divertit tornar a reptar després de bastant temps de no fer-ho.

Au, vagi bé!

Quina poca solta de gent, dubtant de la meva honestedat....
jeje

ara no, que no tinc temps, però després ja us apanyaré els vostres comentaris. un per un...
Sangy, sangy... i Maurici!!!!
però què és això!!!!!?????

Bé... tranquil, Ferran, tranquil, que no és la guardia civil....

ara no sé per on anava... jo...

a sí!!!

que moltes gràcies a tots, menys a uns que ja en parlarem, moltes gràcies a les jutgesses, el maletí a l'estació de Sants, lloc convingut... jeje.


Gràcies també pel comentari, de veritat que no pensava pas guanyar.
Al vespre penjo la proposta, ja la tinc pensada, però és que no tinc temps ara.....

marxo....
fiuuuuuuu....


Ferran

Aquests dies no puc passejar-me gaire per aquí però veia que la cosa estava molt avorrida. Fins i tot havia pensat un post CONTRA VLADIMIR. per tal de crear una mica de polèmica...... però ja veig que la Núria i la Mariona s'han posat d'acord per animar el cotarro i que no cal que intervingui, puc seguir de vacances.

Lluís