Quatre

Que divertits són els nanos, oi?
Són addictius i entretinguts.

I sovint ens podem inspirar en els “nanos” que tenim a casa. No fan grans paragrafades, però, amb poques paraules, diuen veritats com punys. Com tu, en aquests quatre nanorelats que ens has presentat i en els que vas publicant darrerament pel fòrum.

Ens seguirem llegint,

Núria

PS: A mi també m'agrada recopilar-los i anar-los rellegint de tant en tant.

Els nanos enganxen, els acròstics també!!!

G anes i desig,
R ealitzar-ho i res més.
À nims i endavant.
C adenant paraules,
I majúscules per inicials.
E ts un encant!!!..l'acròstic ja va parlant...
S egueix així!!!!!

Una abraçada ben retornada!!!

Enhorabona! Estic contenta d’haver-los llegit –m’han agradat molt. Són tots molt bons, però m’han agradat especialment el 2 i el 4. Hahaha! I saps que fa un parell de setmanes vaig escriure un article al meu bloc que també era sobre la rateta que escombrava l’escaleta? Es veu que tenim telepatia.
Si estàs escrivint vol dir que ja tens bé els ulls i ho celebro moltíssim.
Una forta abraçada,
Shaudin

...emfasitzar allò que és evident? Així que: m´estalvio els elogis i dic: SENZILLAMENT GENIAL!!!
Una abrçada
Jaume

Una pinzellada poètica primaveral, un joc de paraules enginyós i dues veritats coms dos temples. Tot plegat varietat, qualitat i bona literatura.

Espero que estiguis bé de salut. I continua escrivint, que ens agrada llegir-te
Una abraçada

Pel que fa al relat que em vas demanar, no et sé dir quin és.
Tota la política és perversa, suposo que podem viure gràcies als afers quotidians.


Sergi

Tot i que ja te'ls havia llegit en el repte, m'ha encantat rellegir-los per segona vegada. Tenen un humor molt fi, són plens de gràcia i tendresa. Hi saps abocar l'esperit jovenívol, i alhora madur, que viu amb tu.

Ja has preparat alguna història insòlita? L'estic esperant...

Un petó,

Pilar

He gaudit com un lleó després d'un tiberi, que ja és dir i em pregunto com t'ho fas per exprémer tant la llimona i treure tan suc d'una situació concreta en tan poques paraules. Tots quatre són molt refinats. El primer és molt poètic i el darrer molt actual. El tercer fa riure molt i el quart plorar de consciència. Sentiments en forma de paraula breu. Felicitats! Una abraçada.
Aleix

Ja tens raó, ja, quan dius que enganxen... però no sempre és fàcil suggerir tota una història amb poques paraules: cal escollir amb encert i combinar amb enginy els mots que donen a entendre tot el que hi ha davant i darrera d’ells, és a dir, abans i després en el temps narratiu.

Jo he aconseguit imaginar, després de llegir els teus nanos, la imatge suggerida, l’ambient al voltant de l’escena, o l’expressió dels rostres davant allo inesperat... Bona feina la teva, doncs!

Sempre agraeixo molt les teves paraules, Nonna, però especialment tagreixo avui les dareres, amables com de costum, però enviades en un moment molt concret, que m’arriben directes al cor.
I del cor em neix l’alegria, en saber que els teus ulls han millorat, després de superar el tràngol.

T’envio una abraçada breu però forta,
Unaquimera

ara he fet un joc de paraules sense voler.... En fi que m'agraden molt, són molt fins d'ironia i propis d'una persona amb molta intel.ligència
gràcies per compartir-los
ens seguim llegint
abraçades
joan

El primer sobretot m'ha encantat. Per breus em guanyes i em trec el barret.

Una abraçada Nonna
Joanalvol

Poeta que en tant poques paraules, ens fas arribar aquesta sensibilitat tan delicada.
El primer el trobo una joia
enhorabona
Avant

profund..., i...amb poques paraules: genial!!
Jo sóc molt tímida i acomplexada..., veus? Em vas com anell al dit..
Me n'alegro molt d'haver-te trobat...per aquest món fascianat de Relats...una gran, immensa abraçada..............

dels molts que vindran. Això de dir tant amb quatre paraules és fantàstic i realment t'acaba enganxant. Estic molt contenta amb la decisió que has pres i aquest tastet de nanos que ens ofereixes és una bona mostra d'un treball creatiu molt important que suposa enginy condensat a la mínima expressió.
Recordo que quan vaig llegir el dels "calçotets" em vaig tronxar de riure, sense desmerèixer els restants que, com et diu la Núria Niubó, tenen de tot.
Endavant, doncs, amb aquest exercici tan beneficiós per la ment que és el d'esprémer el cervell per treure-hi un bon suc literari.
Estimada Nonna, un petó molt i molt fort i una gran abraçada.

Mercè

M’encanta el primer!
Divertit el segons!
Espavilada la neta del tercer!
Autèntic el conte de la rateta!

Quatre nanos ben triats Nonna, cada un d’ells porta una gran càrrega , poc i ben dit!
Jo, que ja saps que m’agrada la poesia, el primer el trobo deliciós.

M’ha agradat veure que vas publicant.

Una càlida abraçada,
Núria

em quedo amb l'últim ;)

Hola Nonna, quant de temps....m´ ha encantat el de l´ avià , simpàtica forma de fer denuncia.
pd. Vigilaré que demano al restaurant..