Plantem cara?

que complicat resulta a voltes plantar cara, que difícil es fa mirar al passat..
"Potser tu també em trobes a faltar.." Me'l guardo, aquest trosset d'infinit.

Una abraçada!

"Avui torna la nostàlgia i és diumenge" només llegir-ho, m'envaeix el sentiment d'enyor, i també amb tota la resta. Se sent el fred de l'hivern i de la solitud, molt bo, noia. Espero que ell vulgui avançar amb tu cap endavant. Sinó, trepitja fort, i ja trobaràs companyia més vàlida.
Em pots dir on és la cascadeta?

... un futur amb allò que queda del passat. El que m'arriba és la certesa de saber que cal passar pàgina però la impossibilitat de fer-ho sola.
M'agrada per la força i per les contradccions tan reals!
Una abraçada

desprenen els teus versos, clar que sí plantem cara, sempre...
rep una abraçada amb aires nadalencs des de mataró
joan