La casa és buida

La casa és buida,
la cendra del silenci
cobreix les paraules que
ens vam dir,
formant així el teixit malparat
que abriga aquells records
que creies perduts.
La casa és buida i sols queden
moments esquarterats
sobre el sofà.
Un piano que ha perdut la veu
- ves a saber en quin moment.-
i la reverberació del silenci.
- el seu tall profund en l’aire.-
A l’armari, pots buits que contenen
l’essència martiritzada
de les promeses que vam decidir desar.
Irene, el teu nom encaixa
a cada racó del pis
que vam deixar.
Tanmateix, avui et sents l’esquerda
que deixa entrar la pluja
i mulla el parquet
mentre fem l’amor
- aquest cop, però, en silenci,
dins el teu cap.-
La casa és buida.