Secret de professió

El seu naixement ja va ser un secret. El van trobar no se sap ben bé quants dies després, a la vora d'un riu. La identitat dels seus pares mai va ser descoberta i els seus primers anys de vida els va passar discretament a la casa d'acollida. Era un nen introspectiu. Es mantenia distant, en el seu món interior.
Quan va tenir fer de raó, va abandonar aquella llar poc familiar sense fer massa soroll. Només les persones justes se'n van assabentar, sense esbrinar massa detalls de les seves intencions...

Va mantenir la seva discreció. Per allà on passava deixava el rastre mínim, sols el necessari. Ningú era capaç de dir-te'n quatre característiques d'aquell insòlit personatge. Era ben misteriós tot ell. No se sap amb exactitud quines terres va recórrer, on va habitar, què feia... Tot era un com un secret de cofre.

El temps anava passant, ni ell mateix sabia quants anys tenia! Vivia en l'anonimat, de vegades fins i tot personal. Quan algú provava d'intimar-hi, esquivava amb astúcia les preguntes i sense resultar mal educat, desapareixia.

L'enigma començava a escampar-se i la curiositat s'anava transmetent d'uns a altres. Però ningú era capaç de descobrir-ne res. Semblava un secret de professional.

Potser l'acció dels qui el van dur a la vida n'era l'origen, però per ell el secretisme era vocació, i ho feia a la perfecció.

Un dia va arribar la notícia, una notícia que per primera vegada no era secret: l'home més desconegut del planeta havia mort. Això sí, no se'n revelava res més: ni on, ni com... res. Només el fet: trobat mort.

Havia estat tan vocacional que del secret n'havia fet la seva professió. Un secret tant professional que conservà fins a la seva mort.