Deixant anar el meu jo

I avanço, perduda
entre línies incansables
que es desfan al meu pas

sembla sovint que estiguem perdudes... pero al final, crec que estem realment en el cami, CAMINANT, que es el que compte. Experimentant! jeje

Se que es de fa temps aquest poema...! pero aixi llegia un de nou mentre et responia! jeje

"treballo i visc a la ciutat que et va veure néixer."
Vols dir Sabadell?!?!?! uo! i eso? :)

"tercera edició del meu primer poemari"
uo!!!! i jo sense saber del teu poemariiiiii!!!!!!!! uo! jo el vull llegir!!!

"Si vols que vingui per les teves terres, organitza un recital i volo hehe!"
seria bonic, pero un poc dificil tambe...! estic vivint per un any, fins juliol, a Esloveniaaaaa! pero si vols passar per Sant Quirze, el meu poble, segur que seras ben rebuda!!! de fet ara just comencen a fer dimecres PerVERSOS! al CSQ La Impremta!!!! envia'm un mail i et passo el contacte!!!

:)

mirem al mirall, que mimem i destruïm, que canviem i vestim... això que soportem i construïm, que ha nascut i evolucionat, que defensem, plorem i patim... això que sentim com nostre l'anomenem JO! que es mou entre línies com dius tu... entre línies de foc i de vers.
Una abraçada

... i el moviment de "Deixant anar el meu jo".
M'ha resultat agradable llegir-te. Trobe que el teu poema té musicalitat per conforme està estructurat i moviment pels verbs vago, jugo, belluguen,..... i avanço.
Si barrejo la meua sensació al llegir-te, la musicalitat, el moviment i "deixant anar el meu jo", em surt que és agradable deixar anar el meu jo amb musicalitat i moviment.
Besets.