peçaperduda

barcelona,

4 Relats, 6 Comentaris
3531 Lectures
Valoració de l'autor: 5.00

Últims relats de peçaperduda

  • por a sentir

    peçaperduda - 10-03-2007 - 758 Lectures - 1 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Em regiro i sospiro Neguitosa, i a l'hora absorta No sóc jo, no estic dins meu Em manca algu, algu teu El teu somriure, el teu saber La teva tendre mirada sortida de l'infern T'he dit que no, t'he allunyat Mentint-te ,per por, i t'he fet mal. ... més

  • rebels pomes de la realitat

    peçaperduda - 08-03-2007 - 801 Lectures - 2 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    Sota els meus peus una foscor amenaçadora engolia el no res d'una forma tan esgarrifosament sobrenatural, tan perfecte i immutable, que em feia tremolar com les cordes d'una antiga guitarra desafinada, maltractada i oblidada, que s'estremeixen sota la carícia melòdica dels teus dits... lliure interpretació. ---> peçaperduda més

  • Conte just?

    peçaperduda - 23-02-2007 - 1054 Lectures - 2 comentaris
    Temps estimat: 5 minuts

    " Hi havia una vegada… fa molt i molt de temps, en un país molt llunyà, vivia una nena molt remenuda que es deia Julieta. La Julieta, que era molt bufona, sempre portava un vestidet de color rosa, unes llargues trenes rosses i una nina ben bonica…" - deixo de teclejar i rellegeixo l'inici per a la meva nova creació literaria, quatre ratlles, mal escrites. No m'agrada...massa concises, massa absurdes, inútils, clàssiques, típiques… més

  • Típica i vulgar història d'un amor d'estiu quan no se sap on es té el cor, el cap i els peus.(l' adolescència)

    peçaperduda - 15-02-2007 - 918 Lectures - 1 comentaris
    Temps estimat: 9 minuts

    Típica i vulgar historia d'un amor d'estiu quan no es sap on es té el cor, el cap i els peus.(l' adolescència) no gaire a afegir... ^^ Em disculpo per avançat per a tota la gent que sé que no li agradarà i ho trobarà una aberració. tot i així, estic en el meu dret de publicar el que vulgui i així ho faig. PD: tenia una necessitat imperativa de narrar una historia d'amor juvenil... no ho he pogut evitar... sóc nova així doncs em presento sóc la "peçaperduda" i estic encantada de poder formar part d'aquest cercle, i de poder rebre les vostres crítiques i opinions, les quals tindré molt presents i agrairé molt profundament. TOT SIGUI PER APRENDRE A MILLORAR!! més

Últims comentaris de l'autor

  • peçaperduda | 04-10-2007 | Valoració: 10

    genial, m'ha encantat...
    es una realitat crua, vista des de una perspectiva transparent, lògica, racional i mes aviat subjectiva, perspectiva que ben sovint oblidem del tot, degut a com hi estem d'acostumats...
    amarg, però real .
    bona critica.
    avui tinc un dia trist, el final em fa rumiar, i em fa arribar a la conclusió que sovint tot no és més que aire, contaminat, però aire...
    depriment, depriment
    bon relat,
    et llegeixo
    peçaperduda

  • peçaperduda | 04-10-2007

    moltissimes gràcies!
    de fet ja gairabe m'havia oblidat del cercle...
    vaig perdre la contrasenya fa moltissim, i avui al rebre el teu comentari, m'han enviat un correu avisant-me, des del qual he pogut recuperar la meva clau...
    moltissimes gràcies pel comentari, celebro que t'hagi agradat, ara que ja tinc la contrasenya espero publicar d'aqui no gaire.

    ens llegim.
    peçaperduda

  • peçaperduda | 03-03-2007 | Valoració: 9

    estic sorpresa... normalment sé argumentar i dir perquè algunes coses/textos/poesies o quelcom d'altre m'agrada o no... però és així mateix com en aquest cas, essent una excepció, et dic francament que m'ha agradat... no et sabria dir ni tan sols perquè... em sorprenc!! però és així de senzill dir que humilment no tinc arguments, ni tan sols adjectius, consells ni recomenacions... el meu comentari suposo que , per aquest precís motiu, deu quedar del tot ridicul i inutil. ho sento!!però... m'ha agradat força. BRAVO!
    la meva felicitació i grata sorpresa, tot i que inútils són sinceres.

    ----> peçaperduda <----

  • peçaperduda | 17-02-2007

    he sentit de cop i volta, com si amb una cullera de fusta les teves paraules em buidessin per dins... com n'és de trist... i per altre banda real...
    et felicito perquè malgrat la brevetat del teu text, ets capaç de tansmetre un sentiments ben profunds i ,segons la meva percepció, tan i tan amargs.
    BRAVO!!! ddebó... aixxx m'has deixat quasi trista! ( dic quasi, perquè és carnestoltes i ningú em treu l'alegria que jo soleta em vaig montant per aquestes festes XDDDD !!)

    ens veiem!!
    ---> peçaperduda<---

    PD: no entenc perque el teu relatet està en l'apartat de "juvenil"... què té de juvenil?? curiositats de la vida no? ^^
    ciao

  • peçaperduda | 16-02-2007

    hola, jo sóc una noia més aviat NO-tímida... i què? quines ganes de dir que no us entenem quan potser si? quines ganes de dir-nos insensibles?? jo no crec que ser tímid o no, sigui ni bó ni dolent, tampoc crec que sigui més simpàtica la gent no-timida, ni tampoc crec que la gent tímida seran millors amics, confidents i et sabran escoltar millor i més atentament... no crec que es pugui comparar... la timidesa avegades no és més que una actitud que es pot adoptar enfront una situació, incomoda, intimidadora o enutjosa....
    em disculpo pels tímids que es puguin sentir ofesos, però perquè justificar-vos? perquè justificar el vostre caràcter, perquè justificar la vostre percepció de la vida, dels problemes, de la gent que us rodeja i de les accions que us afecten...?? perquè?? comprenc que en la societat potser es solen destacar més els que xerren... però... i què??? realment us importa? realment creieu que les coses bones, els amics importants, els amors dedebó es coneixen en converses trivials i estúpides, farcides de rialles amb gent desconeguda en un bar qualsevol?? doncs no! les amistats de les bones, es troben i perduren, al marge de si ets tímid o no...
    No margineu als no-tímids, tornant-vos amb la pilota de que no sabem escoltar i tot això... perque... potser... per molt que parlem... dins nostre resta moltissim per descobrir...
    les paraules externes sovint no són més que aire... hi ha gent com tu, ( jansy) que s'estima més no dir-les, i n'hi ha d'altres com jo, que no veuen perque no dir-les... però en el fons, siguis tímid o no... segueix restant la teva ànima pura, lliure d'adjectius tant superficials, en el teu interior.

    PD: tot això desde el meu humil punt de vista... perdoneu, havia de defenssar als no-tímids en certa manera...

    PAU&AMOR
    peçaperduda

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: