genial, m'ha encantat...
es una realitat crua, vista des de una perspectiva transparent, lògica, racional i mes aviat subjectiva, perspectiva que ben sovint oblidem del tot, degut a com hi estem d'acostumats...
amarg, però real .
bona critica.
avui tinc un dia trist, el final em fa rumiar, i em fa arribar a la conclusió que sovint tot no és més que aire, contaminat, però aire...
depriment, depriment
bon relat,
et llegeixo
peçaperduda

moltissimes gràcies!
de fet ja gairabe m'havia oblidat del cercle...
vaig perdre la contrasenya fa moltissim, i avui al rebre el teu comentari, m'han enviat un correu avisant-me, des del qual he pogut recuperar la meva clau...
moltissimes gràcies pel comentari, celebro que t'hagi agradat, ara que ja tinc la contrasenya espero publicar d'aqui no gaire.

ens llegim.
peçaperduda

estic sorpresa... normalment sé argumentar i dir perquè algunes coses/textos/poesies o quelcom d'altre m'agrada o no... però és així mateix com en aquest cas, essent una excepció, et dic francament que m'ha agradat... no et sabria dir ni tan sols perquè... em sorprenc!! però és així de senzill dir que humilment no tinc arguments, ni tan sols adjectius, consells ni recomenacions... el meu comentari suposo que , per aquest precís motiu, deu quedar del tot ridicul i inutil. ho sento!!però... m'ha agradat força. BRAVO!
la meva felicitació i grata sorpresa, tot i que inútils són sinceres.

----> peçaperduda <----

he sentit de cop i volta, com si amb una cullera de fusta les teves paraules em buidessin per dins... com n'és de trist... i per altre banda real...
et felicito perquè malgrat la brevetat del teu text, ets capaç de tansmetre un sentiments ben profunds i ,segons la meva percepció, tan i tan amargs.
BRAVO!!! ddebó... aixxx m'has deixat quasi trista! ( dic quasi, perquè és carnestoltes i ningú em treu l'alegria que jo soleta em vaig montant per aquestes festes XDDDD !!)

ens veiem!!
---> peçaperduda<---

PD: no entenc perque el teu relatet està en l'apartat de "juvenil"... què té de juvenil?? curiositats de la vida no? ^^
ciao

hola, jo sóc una noia més aviat NO-tímida... i què? quines ganes de dir que no us entenem quan potser si? quines ganes de dir-nos insensibles?? jo no crec que ser tímid o no, sigui ni bó ni dolent, tampoc crec que sigui més simpàtica la gent no-timida, ni tampoc crec que la gent tímida seran millors amics, confidents i et sabran escoltar millor i més atentament... no crec que es pugui comparar... la timidesa avegades no és més que una actitud que es pot adoptar enfront una situació, incomoda, intimidadora o enutjosa....
em disculpo pels tímids que es puguin sentir ofesos, però perquè justificar-vos? perquè justificar el vostre caràcter, perquè justificar la vostre percepció de la vida, dels problemes, de la gent que us rodeja i de les accions que us afecten...?? perquè?? comprenc que en la societat potser es solen destacar més els que xerren... però... i què??? realment us importa? realment creieu que les coses bones, els amics importants, els amors dedebó es coneixen en converses trivials i estúpides, farcides de rialles amb gent desconeguda en un bar qualsevol?? doncs no! les amistats de les bones, es troben i perduren, al marge de si ets tímid o no...
No margineu als no-tímids, tornant-vos amb la pilota de que no sabem escoltar i tot això... perque... potser... per molt que parlem... dins nostre resta moltissim per descobrir...
les paraules externes sovint no són més que aire... hi ha gent com tu, ( jansy) que s'estima més no dir-les, i n'hi ha d'altres com jo, que no veuen perque no dir-les... però en el fons, siguis tímid o no... segueix restant la teva ànima pura, lliure d'adjectius tant superficials, en el teu interior.

PD: tot això desde el meu humil punt de vista... perdoneu, havia de defenssar als no-tímids en certa manera...

PAU&AMOR
peçaperduda