por a sentir

Un relat de: peçaperduda

Em regiro i sospiro
Neguitosa, i a l'hora absorta
No sóc jo, no estic dins meu
Em manca algu, algu teu

El teu somriure, el teu saber
La teva tendre mirada sortida de l'infern
T'he dit que no, t'he allunyat
Mentint-te ,per por, i t'he fet mal.

Sé que no sé ni tan sols saber
Sé que no sento, ni sé sentir
Sé que massa penso en tu
Si en realitat no et volgués tenir

Perdona'm però ara de lluny
Sola i sense fingir, em pregunto,
Sincera i amb el cor al puny
Perquè tot té gust a tu

La veritat es que sóc covard
Et vaig fer marxar, ben lluny de mi
Enganyant-me i ara potser es massa tard
Tot per por, per por a sentir.

----> peçaperduda <----

Comentaris

  • Arbequina | 05-10-2007

    Bé, doncs avui sembla que faré un complert: ara toca poesia.
    Abans que res, m'ha agradat molt. Sé, té versos, i també estrofes, molt ben trobats. Expliques una història sense ser massa descriptiu, fas metàfores sense ser massa enigmàtic. En això molt aconseguit. El sentiment que s'hi veu darrera, crec que ben reflectit, és complex (amor de dona?) i, per això, atractiu. Et deixa un regust d'incomprensió, incomprensió que ve d'això: perquè diu que no al que vol sí? Per por a sentir. Genial! En aquest sentit és un poema molt aconseguit, doncs tracta un sentiment complex, l'expressa de manera més que correcta, inclús, en moltes parts, atractiva, i l'acaba meravellosament, tancant-lo amb un gir lògic, però inesperat.
    De totes maneres, hi canviaria un parell de coses (de manera objectiva).
    Dius "neguitosa" i bastant més abaix "sóc covard". Pel que es desprèn al poema es tracta d'una dona, la que el fa, per tant, hi ha una incongruència de gènere, amb aquest "sóc covard". Hauries de posar "covarda" o, millor, "poruga". També has usat algu, i s'escriu quelcom. Però clar, quedaria bastant pijo, en aquest poema.

    En fi, m'ha agradat trobar-te. Publica més.

    Una abraçada de l'Arbequina.