Conte just?

Hi havia una vegada… fa molt i molt de temps, en un país molt llunyà, vivia una nena molt remenuda que es deia Julieta.
La Julieta, que era molt bufona, sempre portava un vestidet de color rosa, unes llargues trenes rosses i una nina ben bonica…" - deixo de teclejar i rellegeixo
l'inici per a la meva nova creació literaria, quatre ratlles, mal escrites. No m'agrada...massa concises, massa absurdes, inútils, clàssiques, típiques…
A més!! Em podrien titllar de racista, sexista, superficial i drogo-dependent del adverbi molt!! Esbufego, fastiguejada, em grato la barbeta i corregeixo… " Hi havia una vegada fa un temps, en un país ben allunyat al nostre, una nena molt remenuda…" No!No! No podia dir això!! Significaria doncs, que jo creia que les persones d'altres països, llunyans o no, molt llunyans o no tant, eren més baixetes, petitetes, remenudetes?? o que més concretament les NENES eren petitetes i remenudetes?? Per tant, inferiors?? Oh no! Sería doncs sexista!! O pitjor encara… masclista!! I a sobre… racista!! Estaria doncs fomentant la xenofòbia i el racisme entre la canalla?? I per si no fos prou la desigualtat entre el sexe femení i masculí!! Del tot escandalitzada, petjo amb força la tecla "suprimir" i respirant profundament, evitant dir si es nen o nena, per no caure en el gran error d'aquesta societat, evitant fer referències a quelcom de susceptible, evitant fer un ús abusiu del adverbi molt, i dels diminutius ( -et, -ETA) els quals podrien evocar un pensament terrorista i gens demòcrata als mes petitets… ai merda! Ja hi torno amb el -et dels cullons! Evitant, doncs, tot això… m'esforço en polir aquestes quatre ratlles.
« Hi havia una vegada, fa un temps, en un país, un ésser viu que es deia…"
i quin nom li posava jo ara al meu protagonista, sense desvetllar si es nen o nena?? Ja ho sé!! Li poso un nom d'aquests que estan tant de moda, aquests abstractes… Si,si! Amb nom d'illa, d'objecte, de fruita, o alguna cosa d'aquestes! Ja ho sé doncs!! Li diré saler!! Es del tot ambigu no? El saler és molt simpàtic, la saler és molt simpàtica… perfecte doncs!! Ai no!! No No! Quin desastre!! Estaria determinant l'infeliç futur del meu protagonista, el qual de ben segur seria marginat i bullinguejat pels seus companys, fent-li brometes fàcils del tipus : "Ai, saler!! Tanta sal, tanta sal, però no ets gens salat…" si si!! Molta conya, però després el pobre infant té una ben amarga existència, amb les burles que el traumatitzen per sempre més… No podia fer-li això al meu personatge! De cap manera! I doncs… quin nom li posava?? Podria ficar-li un nombre, una sèrie numèrica… com els experiments… però es clar!! Si el nombre era parell, doncs tota la quitxalla que visqués en un numero senar es sentiria discriminada!! Ai pobres criatures!! Doncs res, au! Ni nom!! Tot sigui per la tolerància i el respecte!! Moldejo de nou la frase..." Hi havia una vegada, fa un temps, en un país, un ésser viu que es vestia amb un vestit de color rosa i unes trenes rosses...." eps, eps eps! Alto!! Vestit representa feminitat, i llavors, per què hauria de ser rosa?? Per què fer perdurar aquests absurd tòpic? També podria posar que el vestit era blau... però llavors seria evident que estava intentant evitar un tòpic tan clàssic, i a l'hora seria massa previsible... i tot per un vestidet! Però es pot saber des de quan els colors tenen sexe?? Saps què? Doncs que no porti ni vestit! En boles i avall! Que per algun motiu la natura ens va fer així... rumiant-m'ho millor, mentre sospiro enfonsada en la meva butaca de cuir, penso que seria més profitós ignorar el fet de la vestimenta, no tinc especials ganes de que em senyalin dient que JO fomento l'exhibicionisme... d'acord, d'acord!! Doncs no dic ni piu sobre el vestit... però tampoc puc parlar de les trenes rosses!! Ja n'estic farta dels rossos barbie/ken esteortipats en tantíssims contes... i tenint en compte que la mainada d'aquí la majoria són ben morenots, no és d'estranyar lo acomplexats que després deuen créixer!! Posant-nos a filar prim, tampoc deuria parlar d'un país. Les comunitats, regions, municipis, autonomies es sentirien sens dubte atacades i tractades en inferioritat... i referent a la nina que l'ésser ha de dur... per què una nina i no un llibre? Jo més que ningú deuria fomentar la lectura, carai!! Que d'això visc!! Mira que en sóc de burra... però per altre banda m'acusarien d'utilitzar els meus contes per a fer publicitat!! Quina immoralitat!
incorporant-me en la butaca, amb els ulls brillants d'emoció, teclejo convençuda :
" hi havia una vegada, un ésser viu!"
amb un somriure en els llavis, i un fabulós regust de justícia en el paladar, escric una curtíssima frase, abans d'enviar-ho a l'editorial.

-Benvolguda editorial, espero que entengueu la brevetat del meu conte, avui en dia cal educar com cal a les noves generacions.

Atentament Maria del pou.


FI

----> peçaperduda <----