Coma? Punt i final.

Un relat de: Jansy

Setze anys. Després de setze anys vaig obrir els ulls. Em trobava en un lloc on regnava el blanc i el silenci. De sobte vaig veure unes siluetes davant meu, tocant-me, remenant-me. D'aquesta forma, miraculosament deien, vaig surtir d'un coma profund, després de més de quinze anys. Vaig restar dos mesos més a l'hospital, per a que em fessin proves i per asegurar-se que podria tirar endavant d'una forma més o menys independent. Mentre passaven aquells dies vaig veure les cares de felicitat d'aquells qui eren la meva familia. Gairebé no els coneixia, tots eren molt diferents i n'hi havia que ni sabia que existien. Un fet que mai oblidaré d'aquells dies de recuperació va ser quan em van portar "La Vanguardia" on hi sortia una foto meva a la portada.

Vaig abandonar l'hospital per anar a viure a casa meva, la dels meus pares. Allà va ser quan vaig començar a notar coses estranyes. Vaig descobrir que les maquinetes d'afeitar vibraven, que les fotografies ja no es revelaven, que la música s'escoltava d'uns discos molt petits o d'un aparells d'M-P3. Les dones s'operaven els pits per fer-los grossos, els raspalls de dents centrifugaven i els cotxes duien globos com a seguretat.

Per recomanació, no per ganes, vaig anar a buscar feina. Una senyoreta molt amable me'n va informar. Vaig omplir un full de dades personals, però altre cop quelcom que no entenia.
- Senyoreta, què és l'e-mail aquest?
- El correu electrònic. Si no en té, deixi l'espai buit.
La veritat és que no sé si en tenia o no. Dies més tard, em van explicar que era una cosa de la informàtica. Es veu que ara tothom té ordenador amb pantalla de color, que ja no s'envien cartes i que la gent parla amb el teclat. I les fotos no es revelen perquè les passen per ABS a l'ordinador.

Pel carrer no podia ni passejar. La gent corria desesperada i rebien trucades. Ara es poden endur el telèfon de casa a d'altres llocs i poden parlar com babaus en els moments més inoportuns. Però el que em feia més angúnia eren aquells ferros que porten clavats els joves a la pell. Com poden deixar-se foradar el melic, la cella o, fins i tot, el coll? Ho retiro: el pitjor de tot eren les noies. Unes samarretes ajustadíssimes i unes faldillas tamany cinturó que em provocaven una trempera de mil dimonis. Per no parlar del sexe masculí, que se'ls hi cauen els pantalons per ensenyar els calçotets i es treuen els pèls del cos per semblar dones! Dones? Llavors m'hi vaig fixar: totes eren rosses! Hauran exterminat les morenes?

Per acabar d'embogir, vaig saber que el president de la Generalitat parla un idioma semblant al català, que el tramvia ha tornat a Barcelona i que el metro era ple de sudamericans. Els grups de moda eren El Canto del Loco i La Oreja de Van Gogh (aquest jovent és boig). A les botigues es pot pagar amb euros o amb targetes.

Avui quan he arribat a casa, m'he relaxat, se m'ha baixat l'erecció i he escrit això.

Ara em tiraré pel balcó. Prefereixo morir, tornar a estar en coma o hivernar indefinidament. Aquest no és el meu món.

Comentaris

  • És un relat curiós[Ofensiu]
    Ullsblaus1 | 20-06-2008 | Valoració: 9


    M'ha agradat molt, sembla que siguis tu el que haguis patit el coma. Fa poc que estic a relatsencatala i quasi ningú emcomenta, espero que tu et llegeixis els meus relats i els comentis. Gràcies. Et seguiré llegin.

    ullsblaus1

  • Real (como la vida misma)[Ofensiu]
    mistika | 08-05-2008 | Valoració: 10

    Hola Jansy!!
    M'agradat molt aquest relat!! Trobo que és molt real i que explica força bé com és la nostra societat. Ho expliques d'una manera molt amena i fas que ens posem en la situació d'aquest pacient i pensem: ostres és veritat, com han canviat tan les coses amb tan poc temps!!
    Molt bo!!
    Místika

  • Has fet una bona radiografia....[Ofensiu]
    MarBlava | 05-10-2007

    de la nostra societat.
    M'ha agradat molt veure el món amb ulls de 1990. Tot és ben cert i ho expliques estupendament, com sempre....el títol és genial...
    De vegades penso que passaria si el meu avi, que no vaig conèixer, ens podes veure de cop...quin ensurt que tindria, segur que pensaria, com el teu personatge que el món és ben boig i se'n voldria tornar allà a on sigui..
    El pitjor de tot és que ens acostumem a tot el que ens caigui, és la capacitat d'adaptació de la nostra raça, renovar-se o morir..
    Et felicito pel llenguatge clar, lleuger...he estat encantada de llegir-te
    Una abraçada de cap de setmana!

  • transparent,negre i amarg[Ofensiu]
    peçaperduda | 04-10-2007 | Valoració: 10

    genial, m'ha encantat...
    es una realitat crua, vista des de una perspectiva transparent, lògica, racional i mes aviat subjectiva, perspectiva que ben sovint oblidem del tot, degut a com hi estem d'acostumats...
    amarg, però real .
    bona critica.
    avui tinc un dia trist, el final em fa rumiar, i em fa arribar a la conclusió que sovint tot no és més que aire, contaminat, però aire...
    depriment, depriment
    bon relat,
    et llegeixo
    peçaperduda

  • SweetInnocence | 04-10-2007 | Valoració: 10

    Un relat molt bo... l´he trobat original i divertit.

    SweetInnocence

  • Quina sorpresa més dura...[Ofensiu]
    Princeseta | 04-10-2007 | Valoració: 9

    Un relat tràgic, una gran crítica a la nostra societat actual.

    Segons la meva opinió, crec que hi ha coses d'ara que estan molt bé, com ara la informàtica, però també hi ha coses d'abans que m'agradaria recuperar, com ara les cartes...

    No se que es desprertar-se després de tants anys i veure que tot el que tu coneixies ja no existeix, que ha canviat... Pot ser jo també preferiria morir...

    En tot cas un altre gran relat!

Valoració mitja: 9.6

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Jansy

Jansy

14 Relats

50 Comentaris

18923 Lectures

Valoració de l'autor: 9.36

Biografia:
Sóc estudiant d'Enginyeria Tècnica en Informàtics de Gestió (UPC). Sé que sóc totalment de ciències, però això de llegir i escriure sempre m'ha agradat, tot i que no se'm dóna bé.

Sóc molt tímid, i això m'ha fet viure més per dins que per fora, podent veure les coses en altres sentits. Potser per això sóc tan estrany.



Per qualsevol cosa: xjansana@msn.com

Per saber què faig: nofeusoroll.blogspot.com