M'ha agradat molt el final i tambe l'estil, no hi sobra ni hi falta cap mot.L'accio va in crescendo i quan sembla que ja s'ha acabat be la bomba final.
Es el que jo intento tambe fer amb els meus relats, no se si ho aconsegueixo ben be.

Ho sento, pero no puc posar accents perque estic amb un teclat angles i o be no hi son o no se trobar-los.

m'aniria com anell al dit per fer reaccionar un noiet un pèl massa tímid.

M'agrada molt com sona tot el poema, sobretot per les repeticions. Segueix amb això dels renglons curts!

Aquest relat parteix d'un somni i després es barreja amb fets i sensacions reals, tristos, sí, però reals. No el vaig escriure amb la intenció de compartir-lo amb ningú, tan sols per deixar constància escrita del somni. Impulsivament el vaig "penjar" a RC i, quan vaig voler "despenjar-l'en" abans que l'editessin ja era massa tard.
Tens raó que no és la millor línia a seguir.

M'ha encantat el relat, el trobo molt ben escrit, amb les paraules justes i, sobretot, sorprenent.

Moltes gràcies per la informació sobre els haikús i les tankes!

Sí senyor, així és com s'han d'afrontar les adversitats de la vida.
És un poema divertit i original, per dedicar-lo a totes les professores de solfeig que deien: "Tu, nen, no tens oïda, val més que pleguis."

M'ha agradat molt. Normalment llegeixo relats, per això m'ha sorprès triar un poema i que fos tan bonic. De veritat, i a part de maco i enginyós és didàctic.

Aquest pensament m'ha arribat. Sorprèn com dius d'una manera tan clara el que a vegades, potser per falta de nassos, triguem tant a dir.
No penso el mateix sobre la felicitat i les mentides pietoses. No podem coincidir en tot.

Molt ben escrit, amb les paraules justes i ben trobades. El que més m'ha agradat és la inconcreció de la identitat d'aquests ell i ella, que no s'aclareix fins al final. El refugi que la noia ha trobat a Internet i no a la realitat també reflecteix molt bé la solitud i el distanciament que sovint són els protagonistes de moltes històries d'avui dia.

Aquest relat m'ha recordat molt "Redacció", de Quim Monzó, autor que admiro. Està molt ben trobat el llenguatge infantil i el punt de vista ingenu que ens dóna a conèixer una realitat que la nena no entén.

M'ha encantat la comparació del cel ple d'estrelles com la sopa, tan original com algunes de l'Albert Piñol.
Un escrit tan bonic com aquest és el millor regal d'aniversari.

ona

Si saps expressar els sentiments d'aquesta manera, amb les paraules justes i un text ben estructurat, tranquil·la que no has perdut el temps. Els desamors ens ensenyen moltes coses, una d'elles és a no perdre el temps.

M'agrada l'estil amb què expliques l'estat de desesperació de la noia i la presència que l'observa per intervenir al final. Un final molt maco, la calidesa d'un petó és suficient per trencar una desesperacó que semblava imparable.

M'agrada l'estil amb què expliques l'estat de desesperació de la noia i la presència que l'observa per intervenir al final. Un final molt maco, la calidesa d'un petó és suficient per trencar una desesperacó que semblava imparable.