SETEMBRE

Un relat de: ona

Em plau quan l'hora és fosca i els carrers són buits

d'errar a l'atzar i respirar el silenci dens,

estàtic, de la nit.
I llavors és quan sento

la lleu remor d'adéus constants, i els nous camins.

I flairo el bes del temps a frec de pell.
I ric.

I estimo aquest instant estrany i fonedís

perquè el sé meu i és mort i vida ensems.
El temps.

Comentaris

  • la nit[Ofensiu]
    Pa amb Tomàquet | 15-01-2008

    m'agrada passejar de nit i sentir el vent a la cara, i pensar que és algú, i que aquest algú sap que sóc allà... i alhora pensar que no em veu ningú....
    imatges molt boniques, m'han vingut al cap amb el text...

  • Es pot tallar amb un ganivet[Ofensiu]
    estampa | 17-04-2007

    Es sensual. Es pot tocar i sentir que ets dintre d'un escenari tridimensional que et transporta a les experiències pròpies envers el cos i els seus estats rel.lacionats amb les olors, les matèries i els fluxes.
    Es matèric.

  • l'home d'arena | 03-02-2007 | Valoració: 10

    el temps, que supose que és perquè som nosaltres, que som un filat d'adéus i nous camins, i més adéus i més camiins, una aventura constant pel flux de la vida.
    Bellíssim.

    SALUT, POETA!

    (Si no li sap greu, me'l guarde a preferits)

  • Encara que...[Ofensiu]
    rnbonet | 03-02-2007

    ...'estic peix' en poesia (sóc quasi un ignorant) alguna vegada n'he escrit i comentat.
    El teu poema té força; ara, no em preguntes per què. Potser els ritmes de to i timbre hi ajuden.
    PS. En realitat, el que volia era adjuntar-te l'explicació que vaig trobar de casualitat i que apareixia al fòrum fa uns dies. Era aquesta:

    "Tant l'haikú com la tanka són dues formes de poesia oriental. La seua conversió a la mètrica catalana ha estat controvertida, però es pot convenir de la següent manera: l'haikú té un total de 17 síl·labes distribuïdes en tres versos, de 4, 6 i 4 síl·labes (si comptem fins la darrera síl·laba tònica de la darrera paraula de cada vers). Alguns opinen que seria millors dir 4+1, 6+1, 4+1, considerant que tots els mots final dels versos de l'haikú seran plans. També hi ha, però, acabats en mots aguts, en tot o en part.
    La tanka és com un haikú al qual s'ha afegit una SEGONA PART formada per dos versos de 6 síl·labes. (6+1). Conserva la identitat i la naturalesa de l'haikú, amb una idea afegida, complementària, de contrast o explicativa.
    Però més que la forma, el que determina aquestes estrofes és la manera com està construït el discurs. L'haikú i la tanka no narren, suggereixen; no expliquen, insinuen; no donen històries ni paisatges si no són absolutament interiors, subjectius; són reflexos d'instants dels pensament, de moments de l'esperit, subtilesa i equilibri essencials; i sovint tenen un origen i una materialització tan personals que es fa difícil una comprensió absoluta directa i únicament textual. L'economia de mitjans és total, i molt sovint no hi apareixen verbs, ja que l'acció (d'una manera directa) hi sol ser absent."

    Espere et serveixa.

    Salut i rebolica!

  • molt maco :)[Ofensiu]
    Yrch | 02-02-2007 | Valoració: 9

    m'ha agradat moltíssim... no sé, m'ha sorprés... molt bonic, de veritat

    petons

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de ona

ona

9 Relats

29 Comentaris

12981 Lectures

Valoració de l'autor: 9.46

Biografia:
La vida passa i l'ull no es cansa d'abocar imatges clares dintre del cor. (Carles Riba)

Gràcies, RC, per aquesta pàgina que em permet rescatar del pou de la vida històries, sons, sensacions, imatges...: paraules.