Vides creuades

Un relat de: ona

relatsencatala.com adverteix que aquest relat contè llenguatge que pot ferir algunes sensibilitats. No recomanat per menors de 18 anys.

La nena va al lavabo de l'escola, obre la finestreta i veu el boig del terrat del davant que es masturba. És el primer cop que veu un penis trempat. A la tarda, abans d'anar a classe de solfeig, la nena va a la biblioteca a fer els deures. Allà, galtavermell, el boig llegeix el diari, com cada tarda.

Altres matins i altres tardes, la nena va al lavago i veu el boig al seu terrat fent-se una palla -tot i que sols hi és a vegades- i, això sí, totes les tardes, lhome és a la sala de lectura amb el seu front ample i la mirada fixa en les notícies.

Però un dia la nena té pocs deures i els acaba abans. Bada i, per primera vegada, guaitant els diferents lectors que l'envolten, mira el boig fixament a la cara. Cap moviment de l'home no fa pensar que hagi estat conscient d'aquest esguard. Malgrat això, quan la nena desa els llibres a la cartera i surt al vestíbul, el boig la segueix, a dues passes.

Baixant l'escala, la noia se n'adona i dissimula l'esglai sense deturar el pas. Ja a baix a la porteria, el primer impuls d'arrencar a córrer cap al carrer és substituït pel record del porter, sempre vigilant, i, cercant la seva protecció, tomba cap a sota l'escala sense sospitar que la cadira és buida.

Desprotegida, es tira a terra i crida, s'arrauleix i es tapa la cara amb la cartera. El boig, amb el rostre encara més encés i encegat per la cridòria, s'hi tira a sobre i la viola.

Comentaris

  • Verge Santissima del Pilar!!![Ofensiu]
    Climenode | 18-08-2006 | Valoració: 8

    Quin esglai!!!! m'ensumava que acabaria així!!! ostres tu... aquest locos de la colina com se les gasten!!! Bé... bromes a part... m'ha agradat el teu relat... te força i està ben explicat!!!

l´Autor

Foto de perfil de ona

ona

9 Relats

29 Comentaris

13688 Lectures

Valoració de l'autor: 9.46

Biografia:
La vida passa i l'ull no es cansa d'abocar imatges clares dintre del cor. (Carles Riba)

Gràcies, RC, per aquesta pàgina que em permet rescatar del pou de la vida històries, sons, sensacions, imatges...: paraules.